25 de set. 2012

RUTA DE LA SEDA. BULGARIA en la carretera.







Entrada majestuosa al Pont-frontera entre
 Romania i Bulgària.sobre el Danubi-Danubio.
Perspectiva de la profunditat del pont.


A meitat del pont.


Arcs de ferro, per arreu.


Entrada a Bulgària. Al mig del pont.



Abans de entrar es te que comprar la vinyeta,
 en un "garito" a la esquerra, de la frontera.
Simplement, una tauleta plegable de càmping
una cadira de fuste i un para-sol.

El passaport a la boca en varis controls.



Els primes camions que trobem,
 es festa i estan parats,
 prop de una central Tèrmica,
 on hi subministren carbó. 
Justa la mateixa frontera.



Aquests camions, dins la seva antiguitat
funcionen a diari.



ROMAN amb la RO esborrades.


Les canonades de  que van de la central
 a la ciutat, per aigua calenta i calefacció.
 Estan recobertes d'amiant amb una xapa de protecció
 moltes vegades trencada i el amiant a la vista. 
El vent l'escampa per arreu. " Estem a la perfecta
Comunidad Europea.".Uns molt, altres tan poc.


Los trolebuses y tranvias los medios
 de transporte publico mas usados.


Arreglando la catenaria enfrente un edificio
 de constuccion tipica comunista.

 

Reparant la catenària dels troleibús amb una
pegatina de  "turbostar".



La carretera...Esto es lo mas frecuente de
 encontrar en la carretera en Bulgaria.


En les portes de les cases enganxen les esqueles
 dels darrers difunts.


Hem passat de la religiosa catòlica ortodoxa Romania
a
Bulgària Musulmà.


Mes centrals tèrmiques. Moltes abandonades.
Com moltes fabriques, que deixaren la antiga
URSS, ara completament abandonades.


Kamaz bolquet per carregar la collita 
de blat, ordi i altres cereals, estem al juliol.


Camions amb mes de cinquanta anys,
per el transport diari en aquesta zona.





Aspecte de algunes carreteres, el ferm de gravilla,
 l'herba a la cuneta. 
Aquesta es de les millors que hem trobat.



Este camión para entrar en el mercado Europeo
 se ha modernizado. Incorpora un motor Cummins,
 y una caja de cambios ZF.La anécdota
 del vehículo es que por un sistema especial
 de pre calentamiento, puede arrancar a -45º.



La Fiat Michelangelo a la benzinera, repostan
Gas-oil, a 1,70 E, litre. Increïble.


Restes de la època comunista.
 Recordan, Sant Pere dels Arquells,
Cervera, ( LLeida.)



Tractor arrastrador de troncs, els machos del 
segle XXI.



IFA, con antirrobo.
Se quita una rueda y listo.











Carretera nacional travessant Bulgària. 
El bestiar campa ben ampla.



Hanomagh?


Extraña configuració de la caixa.








Al fe una petita parada, baixant de la camper,
 ens trobem amb aquest estrany cementiri abandonat.
 Sembla que es de una guerra amb els otomans.


Per darrere nostra una fresa ens avisa del pas del Kamaz.



Modern KAMAZ ja equipant
 el motor Cummins i les caixes ZF.
Sense limitador costa molt de atrapar-lo
 per fer-li la foto, al final el varem perdre.



Aparcat en un pati. Hi havia un vigilant.
Hem colo per la foto, quan sento un crit i una 
pedra directa a mi que sortosament esquivo.
Sortim pirant. Pro la foto valia la pena, es 
difícil trobar vehicles com aquest, llàstima dels
detalls que es podien haver aconseguit.


Recta sense fi , pro perill si te anima's
 pot sortir algun forat i trencar tot.
Jo crec, que al sortir de Bulgària et podrien
 regalar un tornavís i una clau anglesa, per apretarlo tot.





Arri-van a una zona de  bosc i buscant ja per retirar nos
trobo aquestes besties dedicades a treure boscais .












Un company hem va aconsellar no circula de nit.
 Tenia raor, no per que et atraquin,
 si no perques pots trobar qualsevol cosa per la carretera.
 Aqui tenim un exemple gràfic. Un Toro. Ara circula
correctament.



Aquesta es la nit, varem travessar un 
llarg poble alineat a la carretera de casas molt velles,
 mes de una barraca, una gent molt humil verdaderament feia por.
Es cuinava amb llenya a peu de carretera davant la casa.
Amb la Fiat Michelangelo nova, el varem travessar molt poc a poc.
La gent ens mirabe, nosaltres desviabem la vista.
 Tumbaba ja el sol i ni sabien on erem, estàvem en una de les zones mes paupèrrimes del pais. Era ja fosc i teniem que parar. Pro On???.



Para tirar estas fotografias,
 habia que no tener miedo.
Estabamos en un lugar terriblemente pobre,
 donde la gente hacia fuego en la carretera,
 incluso cocinando, para salir fue otro poblema.
Una camper nueva y matricula española
 podria ser un goloso botin.




Ya llegando a zona mas segura y con trafico.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada