RECADERS A CATALUNYA.
El ofici de recader, ( Ordinari) es va originar als pobles de Catalunya, per la necessitat que tenia la gent dels pobles, per fer gestions, petites compres o entregues a la Capital de Província, i com no a la capital del pais en aquest cas Barcelona.
A l'època hi havien pocs cotxes particulars.
Els autobusos operaven, on hi mancaven les lineas ferres de la Renfe estatal o els ferrocarrils catalans. dins la <Feve> que aglutinaven els trens de via estreta dins el Estat Espanyol. Aquests trens eren el vehicles dels recaders i a mida que anaven passant poblacions el numero de ells creixia formant una petita tertúlia. A l'estació de desti com si fos una duana havia que contribuir amb alguna cosa per al empleat de torn per evitar-se problemes.
A la Època la motxilla del recader era el mocador de farcells amb els seus cuadrets negre i marrons que el estenia en el terra omplin-lo amb els encàrrecs. Aquell relotge D'Or a reparar a la casa mare, el encenedors espatllats a Flamagas, anàlisis al especialista, les carteres de les sucursals bancaries a la Oficina Principal de la Capital, les receptes especials a segellar a Sanitat, com les morfines, arreglar a Seguretat Social alguna jubilació. Bitlles de Viatges. Billets de Loteria principalment per les dates de Nadal. Els uniformes oficials de la Policia al Sastre oficial. Prova i tornar-los a Baixar per retocar.Papers de Treballs al Estranger, diplomes de Acadèmies o Instituts de Batxillerat. Aquella compra que ha deixat la senyora,per
que el dia anterior na ve massa carregada. Els vestits de Nuvia de comunió a Pantaleoni Hermanos,pagar contribució, cobrar lloguer de pisos de propietaris del Poble.De tot lo que se li pugui encomanar a una persona. Tot i cabia dins el mocador de farcells.
Mes endavant alguns recaders i amb les carreteres molt millorades es varen motoritzar, amb petites furgonetes. No Tots.
Al comprar les furgonetes també va sorgir una mena de petit transport. A la entrada de les grans capitals igual pasabe al recader a la arrivada a les estacións habia una institució anomenada <Burots> i com sempre entave a la capital algo de menjar com patates o animals vius, gallines, conillets tambe tenias que contribuir amb el > Burot>. Aiximateix els camions que entraven amb sorra del Riu. Jo habia vist caixes de eines plenes de gallines i esperant que cap piules davant la petita parada.
A la capital els Recaders es aplegaben en Central de Recaderos i Cooperatives per evitar costos. A les Cooperatives no hi habia Beneficis, per cada embalum entrat a la agencia es cobrava un tant, quan mes embalums entraven mes petit era el preu per unitat. Una cooperativa amb dos encarregats, cuatre mozos , un conta-ble i dues oficinistes, tot escrit a ma feia el servei a quaranta Recaders. Els Centres de Recaders al igual que les cooperatives es tenia un espai de 2 metres quadrats, pintat al terra, o separat per reixats. La cooperativa cobrava un tan al mes, i també un tant per embalum.
Els comerciants de la capital acudien a les agencies de lloguer de moto-carros i furgonetes, les cuals treballaven a tant la hora de servei, amb un mimin de temps per operar, li carregaven el genero per els pobles, posant un ajudant, que controles els albarans i evitar robatoris mentre un entra a la Agencia on inclòs hi havien cues per posar Segells o Timbrats. Mentrestant els recaders repartien per la capital els encarrecs que baixaren del poble.
A les dotze miraben de carregar de Tornada cap al Poble sortin a la una del migdia en punt. Tot lo recollit en els centres pel mati per la tarda tenia que estar repartit en els pobles de desti. Recollir al poble por la tarde i altrevegada el mateix ritme. Lo del mati pert la tarda i lo de la tarda pel mati.
Per substituir el anar amb el mocador per els medis publics de transport, com metros i autobus, alguns recaders tenian alguna moto, lligada a una farola amb un cadenat i candau. Al carrer de Almogavars passat Marina faltaben faroles per les Gutzzis.
Mes endavant el recader es ana convertint amb el transportista del Poble, baixant a la capital,les produccions de les fabriques deshubicades de Barcelona i tallers ja existents, tanmateix se subministrable al mercat nacional a traves de les agencies instal-lades a Barcelona.
Cal remarcar que fins els anys 80's Barcelona movia per lo menys el 90% de paqueteria de Espanya. Els camions es carregaven a ma amb autèntics especialistes en Puzzles per tenir que carregar camions amb diferents modalitats de Caixes, ja que de arribada a Barcelona tot eren carregues completes provenents de totes les regions de España.De Asturias venia vidre amb cavallets que un cop descarregats apilaben a la delantera de la caixa.Carbó de Leon,conserves i peix de Galícia, suro de Extremadura,coto i olis comestibles d'Andalusia,farines i galetes de Castilla, rodes de Valladolid, soses de Cantabria, Vigues d'acer i conserves del Pais Basc. A la Capital, a Barcelona igual que els recaders, les agencies es agrupaven en Barris i Zones, on compatriotes d'ells obrien Bars i restaurants perquè els camionistes es tro vesin com a casa.
Els Recaders en si s'agrupaven a les rodalies de la Estacio de França, igual que els transportistes que buscaven carreges al Passeig de Colon i passeig de comerç. També hi havia recaders en la zona del carrer de Trafalgar, Mendez Nuñez, Tantarantana, plaça de Sant Pere mes Alt, Avinguda de Vilanova concretament, a la vora de les Estacions.
Les Agencies solien estar en el eixample dret, a Aragó/Lepant teniem Pio de Bilbao que baixava amb camions de barana baixa portant ferro, problema per despres carregar la Paqueteria. Transjosa,Al carrer de Enamorats estaven els camions de Astúries junt amb els Bars de la seva terra. Hi havia transports Dulse pertanyent a Acha. També hi havia la agencia Laura de Tarragona.
La agencia mes descol·locada era La Corral que estava al Poble Sec tocant a la Muntanya de Montjuich. Feia la Ruta de Sevilla exclusivament.La empresa Montaña i altres de la zona de Galicia al carrer de Ali -Bey junt a Napoles i Pont de Marina Nord. La agencia Cave que operaba a traves del tren amb petits contenidors de 2x1 metres que cagarba sobre una plataforma de camió i d'alla al vago de tren. Aquest sistema es feia servir per matèries delicades ja que el transport per tren era mes lent. Al carrer Roger de Flor/ Vilanova, teniem una altre agencia que operava en tren i carregava camions, era Arderiu i Pallerols.A la Gran-Via entra Nàpols i Roger de Flor teniem a la empresa mes gran Ochoa, que feia les rutes de Saragossa i també Nord de Espanya, els trayler com els de Pio també degut a portar ferro eren de barana Baixa i alhora de carregar la paqueteria tenia que anar aguantada amb la força del tendal i un entramat de cordes de cotó. Al costat de la agencia pels carrer que la envolten, Bars i Restaurants, del Pais basc principalment i Aragó.
Un altre de les Agencies principals era La Comercial Terrestre i Maritima amb gran influencia amb la zona de Andalusia, situada a la cantonada del carrer de Cosell de Cent amb Sardenya. Un altre que perdura actualment era transportes Azkar de San Sebastian al carrer de Sicilia amb Diputació. On carregava un parell de Comets al dia. Aquestes zones eren molt frecuentades per gent de Barcelona que per anar a menjar o fer turisme culinari pendres un bon<cocido<, <un lluç a La Basca<, un bon ternasco, no es tenien que desplaçar, ni al Pais Basc , ni a Madrid, ni al Aragó, al costat de les Agencies hi tenien les especialitats regionals. Un altre fet es que el peix i la carn els mateixos camions ho baixaven al dia des de el territori de origen El peix de la zona no es comprava al mercat del peix.es
Les Agencies i el recaders treballaven conjuntament
i amb unes normes previament establertes.Primera norma cada agencia i cada recader nomes feien la seva zona de influencia o del seu poble. Si portaves un embalum per Sevilla per força et habias de desplaçar al poble Sec, com a Bilbao al carrer de Aragó a Pio. Ara amb els nous sistemes tot ha cambiat.
El tema de preus anava conjuntat de la siguent forma.Els embalums enviats des de al poble a qualsevol lloc de Espanya, carregats per el recader i destinació L'agencia, anaven a Ports Pagats fins a Barcelona. De Barcelona a desti pagava el destinatari i viceversa tot lo que arribava a Barcelona venia pagat fins a Barcelona, De Barcelona als pobles ports Deguts a pagar per el destinatari. Aixi mateix entre els pobles de Catalunya rotant per el Centre de Barcelona. De Girona a Mataró (exemple) port pagat fins Barcelona i degut de Barcelona a Mataro, aquesta era una manera compensada de repartir-se els ports. Un altre norma era que cap agencia es posava en el camp del recader, ni el recader en el camp de les Agencies.
Per saber la millor manera de fer arribar el genero a qualsevol lloc, existia un anuari, anomenat Esgavi on si reflectien les adresses, telefons i especialitzacions de les agencies i recaders.
Un camió de linea regular a Espanya.
Concretament MADRID.
Xavicastells.Barcelona.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada