31 de jul. 2020

CORCOY a Girona.


Segona part:



La aportació de la guerra a la Agencia Corcoy, fou el requisar de tot el material movil i animals. També les oficines i quadres com el magatzem de carros. La Margarita i el Blas, el seu marits, varen quedar sense res. Encara varen tenir sort, de no ser executats, com molts comerciants i empresaris de aquells temps, sols per ràbia i venjança.


img:motores de guerra. Camió Reo.

La CNT li oferir feina a la Margarita i en Blas, els sindicalistes tenien necessitat de gent preparada. Al Blas el destinaren  a l'estació, on coneixia la feina. Veie cada dia amb els seus ulls com es na-be esmicolant la empresa que habian pujat amb la seva muller.
La Margarita la varen col-locar a la centraleta telefònica, a les oficines que tenia el sindicat devant del Banc de Espanya a la carretera de Barcelona.


La portalada del Banc d'Espanya
en liquidació. La reixa arriba fins
el primer grao de l'escalinata.

El Blas va caure malalt, arrossegava una malaltia anterior, amb aquesta situació belica , es va agreujant morin al poc. Eren temps de tristeses i foscors. La Margarita tambe va caure. Va ser un atac de cor, lo que l'impossibilita per cap feina. Mori al any 1964. La seva filla de 16 anys Maria del Tura de Blas, gracies a la bona relació que hi havia a la oficina amb el resta de treballadors, la varen deixar entrar al lloc de la seva mare. Aixi  passa la guerra, a la centraleta telefònica. Tampoc i varen haver represàlies per part dels guanyadors, al contrari fins i tot li varen oferir feina dins del banc d'Espanya, per forada moneda republicana.
La Maria del Tura, es planteja tornar a començar, continua la Agencia Corcoy, encara ja que el seu cognom no era Corcoy. Segons explica la Maria un dia a casa els seus Pares parlaven del tema, al no quedar descendència masculina a la família, el quatre nois tinguts varen morir, en diferents circumstancies, a les hores la Maria, petita, li va dir als seus Pares que ella no posaria el seu cognom a la empresa i continuaria amb el del avi.

El recomençament fou primer, amb permís de les autoritats, recuperar dos carros guardats dins l'església de Sant Feliu de Girona, convertida en magatzem de deixalles, per recuperar.
La acompanyar dos mossos antics treballadors de l'empresa. Al no tenir animals, els varen tenir que portar empenyent fins al carrer de Santa Eugenia 15.
Un amic de Sant Feliu de Pallerols els informa que i havien dos machos, registrats per el Exercit Nacional, deixats pels rojos en la seva fugida. La Maria els va recuperar.  ¡Dos carros i dos machos!.
Ja podien tornar a començar.


Imatge de uns dels carros recuperats.


La primera feina va ser com la que va començar el Avi. Mudances, recollida de mobles nobles, amagats, en amagatalls que mai un podria imaginar.

Ha arribat el any 1944. El any del canvi de la tracció animal per la mecànica. La Maria del Tura es casa amb Josep Riuró. El Josep deixa la feina de educador, per posar-se al front de l'empresa
al costat de la seva dona. Colze a colze els dos tirant la empresa endavant. Lo primer treure el Josep el carnet de conduir de primera classe, per conduir camions, animant als seus treballadors, tots antics carreters a que se el tragueren.



A can Corcoy canvien la festa de Sant Antoni, en honor als animals, al Sant Cristòfol patró dels conductors.




El Bedford, un Fiat amb motor Barreiros i la Dkw 
a la benedicció de Sant Cristòfol. Sota un Ford 
Caraviner i un Maria de la O. Flota de 5 Vehicles.


Amb poc temps la agencia Corcoy ja disposa de dos camions bolquets. Van al Blat per portar-lo a les farineres, feien campanya al Girones, L'emporda i la Garrotxa, aviat es compra un altre camió, a son tres.


Les plaques fiscals dels camions de Can Corcoy.


Dalt, descarregant al Port de Sant Feliu de Guíxols
sota al port de Palamós.



Treballen carregant Feldspats a les mines d'Ossor per el Port de Sant Feliu de Guíxols, on el vaixells el portaven als Estats Units. 



En un d'aquests viatjes d'Ossor a Sant Feliu de
 Guixols .  El Ford Caraviner o Ford 51 va bolcar, 
sols amb conse-quencies  materials.

També portaven carbó a embarcar al Port de Palamós. La feina no se acabava, tampoc estaba planejat  comprar mes vehicles, i dedicar-se mes a la agencia magatzematge i la distribució.



El Fiat abissini, carregant a la farinera, per fer el
repartiment, amb la cabina reconstruïda. I el motor
Barreiros.


 Tenien un magatzem al costat de la farinera. D'aquesta farinera sortien els camions del Corcoy cada dia amb repartiment als forns de pa de tota la província. En aquest magatzem tambe i tenien una farina especial, (Farines Jaume Illa) vinguda de Vic, tenint tota la distribució de la província de Girona.


La Sra. Maria del Tura, amb els seus treballadors
devant del Ford Maria de la O, tambe Ford 917.
Aquesta serie de camions importats per Franco 
durant la guerra civil venien de USA, amb un motor
de benzina de 8 cilindres en V i 85 cavalls, 4 velocitats.
En la imatge el motor de benzina cambiat per un 
Barreiros Diesel.


Amb el Bedford ja pasem directament a la paqueteria.
Els Bolquets desapareixen de Can Corcoy, i la feina de 
Agencia, ja se u endu tot. Aqui veiem el camió aculat
amb la porta oberta a un  vago de tren per carrega
o descarrega. El toldo era de Giralt-Miro. Un toldista que 
els llogada, com un renting, quan en furadabas un
trucaves a Giralt Miro i ten portava un altre,  reparant
el trencat. Un contracte anual de varis toldos.






 A Santa Eugenia 30 es munta una central de recades, un parell de metres quadrats per recade del petit paquet,  es conexiona tota la província de Girona.















 Lo que arriba de un poble,  es transvasa al del Poble de desti, es un anar i venir de gent amunt i avall amb el jurament del recade de no "Tocar" res de un altre. Tot es barreja. A la una del migdia queda tot net, tothom te lo seu mes les recollides que han fet els recades durant el mati. 


Amb furgoneta DKW  amb xofer i ajudant, Corcoy feia el reparto dels dines del Banc d'Espanya. Cada mati es posaven unes fustes planes per salvar els graons de la entrada del Banc, es baixava al soterrani on hi havia la caixa cuirassada i amb el carreto es pujaven els sacs amb monedes i les caixes en bitllets etiquetades per repartir per diferents bancs de la província.


Aquesta furgoneta, tan repartia diners com farina
o embotits, com hi ficaven 9 persones algun cap
de setmana d'estiu, per refrescar-se a alguna platja
de la Costa Brava


Arribats millors temps la familia ja es pot beneficiar de un 
SEAT 600. Això si amb quatre portes que son molts.




 També es feia la descarrega dels dines quan arriba del Banc d'Espanya de Madrid, el camió de la Guardia Civil.Una bona quadrilla de carretoners ...de ma, entraven dins el furgo de la Guàrdia Civil, un Pegaso Comet, creuat al mig de la carretera de Barcelona, deixant un estret pas per el transit. Aquesta operació fins i tot hi estat Jo, present una vegada, com a curiositat  documentat com a treballador de Corcoy.

Nosaltres, Transports Castells, feiem el transport de la Fabrica de Madrid al magatzem contractat, per Standard Electrica S.A. del material necessari per muntar les centrals telefonicas. Lo que ara es un xip en aquells tems era una caixa de tres metres de llarga. Tot el sistema era mecànic. Cable i Ferro.


Aquest  Pegaso   1.100  era el que a   mes  de  altres
feines, porta be els Bastidors i Quadres de Pentaconta,
despullats a les centrals telefòniques,dues a Girona i a
les poblacions on hi havia instal·lacions d'aquest tipus.


Acabat de estrenar, amb plaques verdes.

A Girona el magatzem que tenia el contracte amb Standard Electrica S.A. era la Agencia Corcoy. Descarregarem precisament on anys ha, era el magatzem de les farines (traslladat a Fornells).També tot a ma amb una bona colla de braços forçuts.



Actualment Corcoy, continua amb el magatzematge
selectiu desde que va començar, amb transport de 
mercaderies curoses i el seu embalatge.



La flota moderna. Hi ha dos camions Volvos germans.
El company del que encare subsisteix, va tenir un greu
accident vora Palamós, quan un trailer que venia de 
front  frena, havent plovinejat, va fer la tisora i topa amb la
cabina del Volvo, on el conductor, Xavier Riuró soci
junt amb el seu germa de l'agencia va morir. D.E.P.


Al fons veiem un Pegaso Europa, per feines pesades.
Una gama de vehicles completa per una agencia d'època.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada