19 de febr. 2017

BOADA HOSTALETS D'EN BAS.





Corria el any 1966.  25 de juliol. Sant Jaume. A la Garrotxa, per Sant Jaume, la festa ere de una gran devoció. Sonada.
El Boada tenia un magatzem de grans i farratges al numero 1,carrer teixeda de la explanada, empedrada dels Hostalets, front les balconades de fusta, on es penjava el blat de moro a seca.



Hostalets dèn Bas. Be cultural díntere nacional.
Just en front el magatzem Boada.


Sr. Boada.


En aquesta diada, arriba al magatzem del Boada. Un camió Valencià, carregat amb uns 13.000 kilos de "esus".
 El "esus", un gra procedent del Sur de Espanya, gra, per barrejar amb el pinso que es donava als xais. Aquest gra estaba molt apreciat i a vegades, costa de trobar.    El Boada, sempre en tenia algun raconet.
El camió Valencià, segons el Boada, era un Leyland.
Aquesta cabina la desconec. De les usuals carrossats de la marca al estat espanyol, no se assembla amb cap. Algun carrosser de la regió de Murcia, o Valencia, el debia comprar amb chassis i li fe la cabina artesana, frequent en aquells temps. El morro sembla copiat  del Unic  Francés.


El camió aculat a la porta del magatzem del Senyor
Boada, al numero 1 del carrer Teixeda. El xofer
comentant la jugada.

La historia d'aquest camió, i la seva descarrega topa amb l'església catòlica.
El xofer i tambe propietari del camió, li explica al Boada, per descarregar el camió aquell dia festiu f, per una sola raó.    D'Andalusia a En Bas. havia conduit dia i nit.
Havia intentat connectar amb ell, per telefon, pro les condiciones telefoni -cas de la epoca, no ho varen lograr. Arees de serveis demanant conferencies a centraletes de telefons de petits pobles, de la Mancha i Pais Valencia, no ho va conseguir ni podia parar molt. Els telefonos a corda.
Li interessa descarregar, ja que a Olot, la farinera del pont de Can Roset (Ratafia), li carregaria el camió per la tarda ded'aquell dia, cap a Madrid, per descarregar al cap de dos dies a la capital, i dallà cap a València on tenia, que batejar el diumenge el seu fill. (Histories de la carretera).
El Boada, li va dir que si, volgent col·laborar que el xofer poguera asistir al  bateig del fill. Dit i Fet.
Trucaren al Font, el repartidor del Boada. El que portaba, el carro de repartiment amb el macho, a la foto, i començaren a descarregar.
En un poble de dos carres, es normal que tothom coincideixi en el mateix encreuament on es descarregava el camió. Darrera la casa del Boada, al carrer de Vic, hi ha l'esglesia.
Era l'hora d'anar a missa. La gent passa-be davant al camió e inclos algu li feia un pedido al Boada al passar, cami d'esglesia, i fent algun comentari, que arriba a orelles del mossen.
El Boada, el Font i el camioner, descarregaven i apilaven els sacs de " esus", dins el magatzem.
 De cop i volta arriba el mossen tot enfadad. Espetant.
Sant Jaume es una festa de guardar. Treballar es pecat. Anireu tots al infern. Per aixo hos pregu que deixeu de treballar, us renteu les mans i us vui veure els tres a misa.
El Boada li contesta explicant la rao per la cual, es descarregaba el camió. El bateig, del fill del camioner.
El mossen contesta que  retrasesin el bateig pro que deixesin de treballar.
El Boada emprenyat li va dir. Mossen, voste no sap lo que es tenir fills. Per aixo, surti del meu pati hi deixins trevallar. Adeu.




Aquesta imatge, la trobareu a...
Casa del descendents del Sr. Font, que a la 
fotografia esta dret junt al seu macho i carro
de repartiment.