Hem arribat a lloc segur. Si et tires de cap arribem a Sant Corneli.
El Ferran esta preocupat, i es pare, per controlar els que es han quedat darrere perque e informin
si hi ha algun ressagat.
Van passant els vehicles que anaben darrere nostre
hi han pogut pujar el petit pro dressut pujol, nevat i gelat.
La ultima informació, es que el resta de l'expedició ha reculat i va cap a Sant Corneli
per un cami mes planer.
Hi ha un problema. Falta un Range-Rover que hens acompanyava de observador.
Es un coche nou i amb quatre-cents cavalls de potencia. La cosa es molt rara.
El ferran gira cua al Land-Rover i tornem enrrere. Anem amunt a averiguar.
Anem trobant ressagats que donen informació.
Darrere aquest Pujolet te que trobar-se el Range. Rover.
El Ferran accelera fort per poguer pujar. A mitja pujada
el cotxe torna enrere fent sisguesagues degut al gel.
Quedant creuat al cami.
Hi deu haver, pocs metres pro un 10% ben bo de
desnivell.
Ja ho intenta ell sol, la cosa pinta malament, si es bolca agafar-se be al volant.
La neu trepitxada i el glas sota, les quatre rodes patinant al'hora
semblen ventiladors escampant munts de neu.
A la tercera quedem bolcats sobre el Arbre que aguanta
que no es hagi anat muntanya avall, fen caramboles amb els arbres.
El Ferran tossut en volguer pujar.
Salvats per Jordi, Pep, Casas (cassarrencs) i Miquel el que anàvem a salvar
i a la fi també ens salva a nosaltres.
El Range Rover de Miquel Garro, disposa de cabes-tany amb una potencia de 6.000 kilos d'arrastre.
Aixo li va servir a ell per pujar el turo. El seu company amb un comandament a distancia, l'anava estacant a arbres cada 10-15 metres lo que li permeti arribar dalt.
Un cop dalt, el Miquel, al baixar ens trob, decidint salvar als que el anaven a salvar. Despres de varies operacions d'arrastre, amb el cabestany i regles de tres, triangulars amb els arbres, dirigides per el Casas.
Es poguera fe volta en rodo el Land Rover fent varis intents.
Varem arribar a dinar a les sis de la tarda quan ja tots el companys ho havien fet. La cuina estava tancada i va tocar esperar el sopa amb un peti entrapa de llonganissa. Quan vas de viatge, saps quan surts, mai quan arribes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada