27 de set. 2011

TRANSPORTS GALBAS A SANT ANDREU. Barcelona

Transports Galbas:

1898, neix Arcadi Galbas Granell, conegut com “el Ros”.  Ell de sempre atret pel món del transport i disposat a treballar-hi; a l’edat de 14-15 anys ja va començar amb carros i cavalls. A l’edat del 19 anys  treballava de traginer amb carros d’agència (tracció de sang) en una empresa anomenada Cal Parrot del poble de Sant Andreu del Palomar,  situada al Carrer Gran de St. Andreu.
El primer camió que va aprendre a conduir (any 1923) alternant-lo amb el carro, era d’una empresa d’Arenys de munt on ell treballava, l’empresa va comprar el primer camió a un amic de l’Arcadi que mai més tornà a veure, doncs aquest li oferí dos camions: un USA americà de rodes massisses i un BERLIET francès, tots dos vehicles de la primera guerra mundial, tot i que al seu amic, va garantitzar que l’USA era més fiable ell li va vendre el Berliet que anava amb tracció de cadenes i frens solament al darrera; tenia també  un sistema de fre d’emergència anomenat arpó. L’arpó era una artil·lugi amb forma de ballesta disposat a la part posterior del xassís del vehicle aquest s’accionava mitjançant una palanca que es trobava dins la cabina. L’ús que se’l hi donava és com l’actual fre d’estacionament. Una anècdota d’aquest sistema de fre (eren igual que als d’un carro de l’època) explicat pel Arcadi Galbas (fill) en una ocasió, enfilant-se per una costa amb el camió carregat en el moment de fer una reduïda de velocitat a una marxa inferior el camió va quedar en punt mort i al trepitjar al fre no va tenir suficient força com per aguantar el pes del camió va ser llavors, quan van llençar l’arpó per poder aturar el vehicle, en alguna ocasió al ser un motor de poca potència requeria en una pujada l’auxili d’animals per reiniciar la marxa.
Temps després va treballar a la seva darrera empresa, Transports Casas de Terrassa, fent la línia Terrassa Barcelona i tornada, amb un carro d’agència tirat per 4 o 5 animals. Fou cap a l’any 1925 quan deixa de ser empleat i comença la seva trajectòria com a empresari, va comprar el primer camió,  un Dodge Brothers B- 44.070, comprat per un valor de unes 20.000 pts. L’any 27 compra un altre Dodge Brothers  B- 56.004 i a l’any 31 va comprar un Chevrolet B- 59.698. L’activitat principal del negoci era el transport d’aviram animals vius i el tèxtil. A l’any 1936 va compra el quart camió un Bedford, que no es va arribar a matricular perquè va esclatar la guerra i el govern el va requisar abans de matricular-lo. Els altres camions  durant la guerra també van ser requisats, al començament de la Guerra Civil Espanyola van continuar fent transports fins que li van requisar l’últim camió “recordo com el meu pare apartava els cadàvers de la N-II venint del mercat d’Igualada, per no trepixa’l-se”Arcadi Galbas Meya (fill). Al quedar-se sense cap camió va haver de buscar-se feina i va anar a treballar per l’empresa de transports, “Transports Josep Prats” de Vidreres actualment encara en actiu, aquesta empresa mentre la guerra va ser incautada pel govern. L’activitat principal de l’empresa era el transport de llet. En acabar la guerra a l’any ’39 l’Arcadi comprà un Citröen camioneta per començar de nou, més tard va vendre aquest i va comprar un Rugby Americà de dues tones B- 35.515. Mesos  després com que conservava la documentació dels vehicles requisats durant la guerra va poder adquirir un Chevrolet igual que l’anterior gràcies a la documentació fou així com el matriculà igual que el vehicle requisat B-59.698. Temps després any 1945 va comprar el Brockway un camió canadenc M-41.199. aquests vehicles van funcionar des de l’any 45 a l’any 50 aproximadament, amb gasògen, aquest era un gas que es generava per la combustió dels tacos de llenya, la marca d’aquesta caldera de gasògen era un Di-dion Bouton. Més tard venen el Chevrolet i compren un Spa un camió Italià matriculat a Bilbao (BI-15.110) precedent de la Guerra de Etiòpia. Aquest vehicle venia amb el volant a la dreta; una curiositat dels vehicles es que no portaven intermitents aleshores fent ús dels recursos, posaven un pal d’escombra amb un drap vermell per tal d’avisar de la maniobra. A partir d’aquest moment van començar a introduir els motors diesel de la marca Barreiros. A principis del anys 60 s’incorpora un Ford i més tard Arcadi Galbas (fill ) compra un camió Wippet CA- 3.491 que més tard va canviar-lo per un Ebro de morro llarg B- 262.787. posteriorment en Narcís Galbas ( 2n fill) compra un Sedon que l’incorpora a l’empresa del pare i que al cap de dos anys el canvia per un Pegaso Comet model 1.090 B- 415.506 (any 1965). L’any ‘62  ja tenien  un Pegaso Z-207 “Barajas”  B-255.351 , temps desprès es crema i compren un Austin Sava de 6 cilindres  i més tard en Jordi ( 3er fill ) compra un Europa model 1.065-L. B-609.752  Mentre tant el fundador es jubila i el seu fill Arcadi Galbas  deixa l’activitat ,  en Narcís i Jordi Galbas continuaren en el negoci del transport cada un amb el seu vehicle,  però en Jordi  uns anys després també ho deixa,  en Narcís Galbas segueix la saga fent de transportista .
Inicis dels anys 70 adquireix un Europa model 1.065-L , B-3936-I, a l’any ’82 va comprar un Pegaso 1035/50-L Europa Turbo B-5026 -FC ,anys desprès Pegaso Súper Comet B-834.869 que havia estat propietat de la fabrica Tèxtil filatures Casals, més tard seguint amb la compra de nous Pegasos, Europa Tecno B-0607 –IL, Ebro B-7603-CB, Renault 4-L B- 3725-GZ,  Sava B-7110-IZ ;Comet Tecno B-3657-MB, Renault Express B-6822 –JV,   tractora  Scania 400, B-5016-ND, tots aquets vehicles formen part de la nostre historia ,  encara avui estem rodant per aquestes carreteres amb altres vehicles, vull agrair  al meu tiet Arcadi la seva col·laboració per cercar totes aquestes dades i moltes mes que algun dia las explicarem .

























































































































































Europa amb la cabina de Comet, ampliada.
Tros de chapa per la llitera. Palafangs amb
mes ample d'eix, ja que el camió es gros.



Pegaso Europa, ja amb la cabina nova. La seva.
No el injerto que es va fer amb la cabina del Comet.







Pegaso Comet que va tenir que ser desguçat
al pati del Garatge de La Sagrera, degut que
L'Ajuntament, de Barcelona, amplia el Parc 
de la Pegaso, lo que no va deixar maniobrar,
el vehicle per treure del Garatge.


ARCADI GALBAS GUIXE.  Amb la seva afició igual que el seu Avi
,als carros i  els cavalls de tiro.
desfiland a la festa dels tres tombs a Sant Andreu.



Una de les ultimes unitats que transports Galbas ,
 ara només cal esperar qui sustituirá al ARCADI junior,
 o la empresa ya aura arribat a la seva fi después de las tres generacions.