Venint de fer l'aprenentatge, de mecànic a al taller Vilosa, el Joan Viñolas Palahí decideix posar-se pel seu comte, junt amb el seu germà Francisco, obrint un taller a a Sant Dalmai terme de Vilovi d'Onyar.
En aquell taller i reparen de tot, coches, carretons, maquinaria agrícola fins hi tot maquines de munyir. Corria el any 1954. Com diu la seva alta Taller Herrero.
Cal recalcar que la caixa de aquesta grua, la va fer
íntegrament el Joan.
L'alta del taller, "taller herrero", els ferrers
arreglaven coches.
Aquest camió EBRO es va comprar al any 1963,
feia 9 anys quan els germans van traslladar el taller
a la propera població de Caldes de Malavella.
Els Germans Viñolas.
Els dos germans, reparant un utillatge agrícola.
Re re el morro de un REO amb vaca de farratges,
o de balas de suro.
El Francisco, no era mecànic, sols ajudava
al Joan. Ell porta-be els llibres de comptabilitat,
tanmateix fer les factures, als clients com demanar
recanvis a la capital a traves dels recades.
Reparant un camió REO,de postguerra
bromejant amb l'aprenent.
Al any 1970, les ambicions del Joan era fe creix la empresa per mitjans de proximitat a la carretera. Dins el poble de Caldes la feina era limitada, sempre els mateixos clients i sense augmentar el volum de negoci. Això que estaven ben ubicats.
Per unes estranyes raons, un dia esmorzant al Hotel Margarita amb un company, sa afegir a la conversa el propietari del Hotel. El senyor Luis Vilella. La conversa anava sobre fer un taller a peu de carretera, vora el Hotel. Pro el Joan li faltaven diners per construir, en aquells moments. D'aquell
esmorzar va sorgir un negoci.
El LLuis Vilella li oferir al Joan Viñolas que ell construiria el taller i li llogaria per un preu raonable...(Lo que pot sorgir de un esmorzar).
Sobre el garatge, el LLuis si faria un pis per ell i tanmateix desconnectar del Hotel.
El taller del Viñolas i el Hotel del LLuis al fons.
Una petita àrea de servei a la nacional II.
Dit i fet. I fet i despresa, amb pocs dies ja es traslladen les eines de Caldes de Malavella al taller del Hotel Margarita, tambe el Ebro Grua, imprescindible en el rescat en la nacional II.
La assistència i remolcat-ge fins al taller, creix. Es el unic en un bon tram de la N II, el Joan necessita una altre grua per portar els coches al taller.
Es tracte de un cotxe americà DODGE.
Al tenir un bon xassís, rodes altes i sobre
tot molta força, va ser el vehicle ideal per
fer una grua. Tan com el EBRO es va fer
artesanalment al Taller. Dalt el capo el
Jordi i el Joan. Fills del Joan Viñolas.
Passa el temps. El LLuis, el amo del Hotel, el traspassa a la filla i ell se insta-la al pis de sobre el Garatge. Adquireix una llicencia de taxi del municipi de Vidreres. Ara si que tenen l'area de servei completa.
Taller mecànic, servei de grua, servei de Taxi, bar i Hotel restaurant, a mes de una bona esplanada on aparcar.
Passa mes temps, el Ebro i el Dodge desapareixen de Can Viñolas i es compra un Jeep Viasa per la seva substitució. Hem de pensar que en aquells temps el Joan es dedicava a reparació de vehicles i la grua era un apèndix del seu treball. Mai hagués pensat, que el taller acabaria com a base de grues de auxili i altres menesters, al servei de l'automoció com els portacoches.
El abans i el despres del Viasa.
La següent grua, tambe la va fabricar el Joan al taller. Aquesta vegada anirem a mes, de vegada de ser grua, será plataforma per poguer muntar el cotxe al cim.
Es tracta de un cabina-xassís de un EBRO D-350. El cabrestant de arrencada estaba fet de un diferencial modificat de un SEAT 1500, que junt a una presa de força, actua, deixant anar i remuntant cable.
El EBRO D-350.
Un altre poblema de aquest camió era que la carrosseria era plana, i quan carregabes qualsevol vehicle al tenir mes pes devant (motor) si el havies de bellugar dalt, per enganxar el cable del cabestrant es feia molt difícil moure'l una persona sola. Al E-35 ja es va fer amb una mica de pendent.
A la imatge un dels impediments per la homologació
va ser que el pis era tot sense e industria con veurem
en la carrosseria del E-350, vol que al mitj no hi hagi xapa.
La rao es que per donar-te la tarja de transports de
camió plataforma, La part central de la plataforma
ha de estar buida que es begui el terra. Sols xapa
per just passar les dues rodes de un cotxe.
Si el fas tot de planxa podries
carregar qualsevol mercaderia que necessites.
La presa de força estava muntada de tal manera que l'accionaves amb el volant del vehicle. Un verdader injerto, molt ben estudiat, pro complicat. Va tenir problemes de homologació, lo que va portar a fer un altre invent, aquesta vegada amb un EBRO E-35.
EBRO D-350.
Enmig tambe passar un Nissan Patrol
i un altre Jeep Viasa tancat 5 plaçes i la grua
dins la carrosseria.
i el segon Viasa, aquest amb mitja cabina.
La següent grua que compra el Joan Viñolas al servei del taller, va ser un Barreiros. El compra al taller de a Gerauto. Era un 42/20 de primera series. Far anteriors, per sobre el para-xocs. Aquest camió venia de Angles on el seu primer propietari fou Transports Casadevall. La grua la va acoblar,
el taller de Manel Ventura de Vilablareix, especialista en grúas forestals.
el taller de Manel Ventura de Vilablareix, especialista en grúas forestals.
El Sr. Casadevall d'angles, devant el seu Barreiros.
El Barreiros ja pintat de groc-Viñolas.
Detall de la grua fabricada per Manel Ventura.
Petita pro matona. Basculava fins terra.
Al any 1984 va ser un any de traspàs. Taller Viñolas es convertia en Grues Viñolas. Els fills del Joan entraven de ple en el negoci. El Joan i el Jordi. El Taller, estaria la base de grues i magatzem de ferramentes varies, de rescat, com barres, cables etc. El Joan acabava de tornar de la mili.
Es va comprar un Mercedes 608 nou. La carrosseria la va fer "Carrosserias Sarquella" de Banyoles. Molt ben estudiada, muntava dos pisos i sense columnes. Sarquella feia lo que volies dins el mon de la carrosseria especial, com els furgons desplegables per a mercats, com a cabines amplies per camions especials. (MISAR).
El negoci, funcionava a top, tot anava be, fins que un dia la mala sort va entrar a la família Viñolas. Un dia varen sortir dos serveis de grua. El dos germans un amb cada vehicle varen anar a fer el servei. En un punt de la carretera, anan amb el mateix sentit, es pararen perquè a un li faltava el bloc de albarans. El Jordi baixa de la cabina i un vehicle el va atropellar causan-li la mort. Tenia 22 anys. Aquesta desgracia va afectar molt al Viñolas, sobretot al avi Joan, que ho portar sobre fins la seva mort.
El Jordi en el estreno de la Mercedes 608.
Pintat de color groc símbol de l'empresa.
tot li faltava el blanc i negre del para-xocs.
.
El proper vehicle va ser un altre Mercedes, degut el bon resultat del 608. També carrossat per Sarquella. Era el model 309, amb roda senzilla darrera. Se li incorpora un tendal corredís desmuntable a petició de un important client, que volia evitar curiosos. Era col·leccionista de automòbils classics. Museu Claret.
Aquest vehicle va ser venut amb un millio
de kilometros i el propietari que l'adquirit
li va fer un altre tant.
Corria el any 1989. La nacional II cada dia i circulaven mes camions, a mes dels provincials una part molt forta de la part del llevant Espanyol omplien la carretera de Leyland Comet i Beaver carregats de fruites i verdures cap al mercat de Saint Charles de Perpinya, on es redistribuïa amb ferrocarril per altres parts de França.
El Viñoles, opta per comprar una grua gran. Fen veus la va trobar a Castelló. Concretament a Grues Grauvilla. Es tractava de un Pegaso 165 amb una LUNA sobre. Amb aquell vehicle ja tenia per auxilia a grans i petits. Abans de comprar el Pegaso 165, el Joan Pare va estar tantejant un Internacional americà a La Jonquera, pro masses problemes de papers el varen fer desistir.
l'estranya grua provinent de la 2a guerra mundial.
Que tanteja el Joan Viñolas a La Jonquera.
El 165 amb la Luna de Castelló en un servei.
Amb el 165 i la LUNA, Viñolas ja era referencia
en rescat de camións i opta per una altra LUNA integral,
amb aquests dos vehicles nave ben servit.
La segona LUNA de Viñolas,junt amb el 165 i el Mercedes.
Mercedes 1320 el tercer dels grossos de l'empresa.
Volvo tres eixos grua, comprat de segona ma´
a un altre gruista, de Girona. Una bona eina i
equilibrada.
El Volvo, acabat de comprar i amb el groc de Viñolas.
Curiosa fotografia on el Volvo de Viñolas amb un
eix de darrera menys no impedeix continua amb
la seva feina, mentre es repara el eix.
La historia acaba quan l'amo del Hotel decideix vendre, a les hores la família Viñolas li compra el edifici del garatge llogat a mes de una gran extensió de terreny darrera la casa. Malauradament el 14 de març de 2020 mor el Pare Joan quedant com a propietaris de l'empresa, el fill Joan i la seva Germana Ana.
Arribada l'epoca moderna, Gruas Viñoas toca tots els pals, en el sector de la assistencial en carretera, arribant a estar entre els capdavanters.
Imatges de la flota actual.
Visita a la instal·lació el estiu del 2020.
Estrany semiremolc italià. Les tres rodes darreres
hidràulicament es desplacen endavant, lo que fa
que la culera toqui el terra, es carrega el vehicle a
auxiliar i per les guies retornen enrere quedant a la
posició de marcha.
Aquesta grua Omas segons Joan Viñolas, es
lo milloret que ha adquirit.
El petit Iveco, amb el seu cabrestant estira lo que
fagí falta.
Una altre grua Omas en versis Scania.
Un Renault portacoches.
coche taller per reparacions en carretera.
L'ultima adquisició de Viñolas, un portacoches
fins a deu unitats. Made in Italy.
