LA PANADELLA I SANT PERE DELS ARQUELLS. Segona.

A les onze hores amb una quinzena de vehicles, es va engegar la ruta matinal, amb final a la "Caseta del Caçador", per sobre de Rubinat, on dos especialistes culinaris anaven gestant una gegant paella. Feta al punt, anant xuclant l'aigua dels costats fins el centre, tot un art de foc i bellugueig de paella.

Sortida de la Panadella.Ja per cami rural.

La pols dels camins enrevessats de La Segarra, 

no preveia el diluvi que despres en arribarà.

Increïbles aquests manats de pins en mig del deserts.

La pols no deixa veure el cami.

Els camps acabats de segar, autentiques pistes de patinatge dels Jeeps.

Parada en un historic edifici en mitj del no res de la Segarra.

Hi ha un pou amb una profunditat increïble, es parla de mes de 100 mts,

tires una pedra i no sens el "xop",

d'alla una companyia Francesa extreia aigües medicinals per guarir varies 

malalties.

Derrapades al camp.

El menjador es havia insta lat al aire lliura, a la petita esplanada front la porta de la "Caseta dels caçadors. Al dinar erem unes quaranta  persones.  L'associació de veins del poble ens havia facilitat amablement, taules i cadires plegables.

El Steyr de Winfred va fer el transport, des de el poble. La paella ja  estava a punt. De sobte el cel es torna negre amb llamps i trons caien una forta turmenta que ens obliga a recollir i ficarnos tots dins la caseta. Amuntegats i com podiem. El fang es enganxaba a les sabates i el anaven entrant dins.
 Quaranta personas, la paella, els cuines, mobiliari en 25 metres quadrats, tot una proesa. Tot un èxit.

La paella acabada de afegir el aigua.

Amb L'aigua xuclada i fent el repos abans de servir.

STEYR.

Detalls del Steyr de HOMANN a St. Pere de els Arquells.

La seva envergadura no va ser cap obstacle per fer tot

 el recorregut,com els petits Jeep.

Anagrama del camio Austríac.

Furad amb tapa al sostre de la cabina, per disparar des de dins al enemic.

Important com es veu la grossor de la xapa.

LA PANADELLA I SANT PERE DELS ARQUELLS TROBADA 2013.

Eren, les vuit en punt del mati, plovisquejava, anàvem a buscar la Ronda de Dalt, des de el Guinardó.  El Juli amb Jeep Viasa i el Francesc amb el Jeep Americà.

El cel no para be de gotejar i es preveia un pesat viatge  sota la pluja ja que cap dels dos vehicles portaven capota.

Grues Nogues, enganxat al Hotel Bayona.

Els companys esperen.

 Anem a La Sagarra, a aquella terra no plou mai, no es necessiten capotes.
Jo els seguia amb la FIAT, els seguiria fins a arribar a La Panadella, per fer ajuda de suport logístic.

La primera idea era de anar de copilot amb el Juli, pro problemes de allotjament, es va optar per pujar amb la Camper.

Al ser d'hora per el mati i dissabte, el transit era fluid, per sortir de la capital, agafar la ronda de Dalt, direcció la A -II, cap a Molins de Rei, dallà  la autovia inacabada de Sant Andreu de La Barca, empalmament de Rubí a LLeida.
(Anècdota). Ni un Kilòmetre falta per acabar el empalmen amb  la A -II, pro amb l'excusa de la crisis, FOMENTO, no la acaba, mentre gasta els dines en altres llocs, construint autovies buides  com es ha demostrat en altres reportatges. Si Aquest Kilòmetre hages estat fet des de el nostre lloc de sortida de Barcelona, no cali anar a buscar la Ronda de Dalt i Diagonal, sortirien per la Meridiana. La seva inaguracio es preveia per 1992.
El concessionari de les autopistes, li interessa que no es acabi, li fallaria el negoci de tot el transit de la A-II provenint del Nord, la part de Girona i mitja Barcelona.

Una hora i mitja es el temps que tarden aquest vehicles amb 65 anys de la Capital a La Panadella, igual que un camió, carregat dels anys 70s.

La Panadella, port emblemàtic de 650 metres que separa les províncies de Barcelona i LLeida, i pas cap a el centre i Nord de Espanya del transit rodat, tan civil, com de mercaderies principalment.

Els cartells de Parada dels autobusos de línia.

Perspectiva del Hostal.

El garatge per els camions, protecció del fred hivernal.

Dalt, ara tapiat, habitacions comunitàries per els xofers.

 L'església per fer les plegaries els viatgers.

Des de el temps de les diligencies  La Panadella era punt de parada del cami reial.
El gran boom va ser amb els camions en els anys 50s fins als 90s, era una parada obligatoria, la primera,despres de Igualada, i la ultima a la espera per entrar pel mati a la Capital de Catalunya.
Encara perdura la Parada de alguns Autobusos com els de línia de la Alsina-Graells,que baixen de la part nord de la província de LLeida. En els millors temps la Panadella disposava de tres Hostals, un gran aparcament taulat de camions, un taller de reparació de camions, avui en dia servei de grues i un forn de pa.
Varem esmorzar al Hotel Bayona, on ja hi havia varis companys esmorzant.
El Vei del costat el propietari del Taller de Grues, Sr.Nogues també es va apuntar al grup, aportant un acurat Jeep, també supervivent de la segona guerra mundial.
El esmorzar una safata de mongetes i botifarra, amb una petita amanida per acompanyar, vi negre gasosa i el cafeto. Ja estem preparats.

ISSETTA

Detalls del camionet Isseta, fabricat per Iso Espanya.

 Detalls de la caixa de fusta,degut a la seva col-locaió impossible poguer fotografiar sencer.

El Interior amb els comandaments a la porta.

El Senyor Claudi Roca estudia portar-lo a la concentració de Sant Vicens de Torelló.

EBRO.

Detalls del camionet EBRO de Claudi Roca. Aquest camionet es va crear, com imatge del de morro, copia del Leyland Thames, per un pes maxim de 3.500 kilos,
poguenlo conduir amb el carnet B.
El que tenim a la imatge posa PMA 6500, xanxullos de l'època.

Interior de la cabina amb la pols acumulada d'anys dintre la nau.

EN VENDA