19 de des. 2012

SLOVENIA, ORIENT 2012.



Dia 6.


BLED ( SLO)-BUDAPEST(H). 514 km.
11 de juliol de 2012.



A Eslovènia el gas-oil esta com a Espanya. 1'32 euros/litre.
La velocitat a l'autopista, com el països civilitzats a 130 Km/hora de màxima.
La moneda el SIT=0'0041 E.
Els semàfors funcionen com a USA, quan has de girar cap la teva dreta, tenin el semàfor vermell, pots girar vigilant no vingui ningú, per no quedar parat com un estaquirot. Aixo al estat Espanyol no se si funcionaria, es una de les maneres de conduir als països amb respecte als altres i aqui tenim molt que desitjar,
principalment en el trafic rodat.
Sortim dora al mati de Bled, despedinnos del idilic paisatge del llac, les barquetes, els cignes i la petita illa al mig.
La turmenta sen ha anat i el dia es resplendent.  Anem direcció a Maribor, vora la frontera Hungara. Pugem fins Hongria per no  demanar Visats per els Països dels Balcans, masses Burocràcies, encare que Hongria es un pais ja ben conegut per nosaltre. Quan era comunista i quan ja era lliura, sempre es troba algu nou pel cami. Continuem passant per boscos i camps de cereals, ja un poc torrats, esperant la inminient collita. Fan pudor. Tot el Pais fa pudor desde que varem passar la frontera Italiana i ens entrarem cap el interior. Eslovènia va ser el primer pais que es va sortir de la Federació Iugoslava. Sense fer fresa, recolzat per Alemanys i Austríacs i tot segui a la Unió Europea.
A la vida coti diana, anant per els carrers dels pobles, entrant als super i gasolinera amb un parc mòbil mince i cotxes utilitaris mercats la gent es veu bastant humils. Tota la part del païs que travessem nosaltres de sur a nord no veiem cap concentració industrial i en Transport els Trailer semi nous portats d'Alemanya, aixo si tots els camions d'obres publiques estatals Nous de trinca.




La llengua amb nosaltres es el Angles, tan el parla el recepcionista del càmping, el vigilant del aparcament, la caixera del super, les benzineres... i arreu paga's amb euros.
Arribem a Cestnina, peatge i entrem a Hongria.
Hem pagat vinyeta per circula per la carretera i peatge per l'autopista. Tot un excit també.




La carretera esta rodejada banda i banda per inmensos camps de Blad de Moro, i de quan en quan un petit pobled. Mes endevant comencen altre cop frondosos boscos de abets. La carretera es de un sol carril banda i banda i la velocitat esta limitada a 90 K/H.
A la dreta surt un carril per a camions directes a la bascula. Com es normal a aquestos països no entre un camió sense passar per bascula. Un company meu de Barcelona hi va passar una setmana esperant solucionar la multa per falta de diners, ja que es va imputar al carregador, i un altre vehicle per combinar la carrega i etc etc.
Busquem un lloc on comprar la VINYETA, no trobem cap gasolinera, anem fen Kilòmetres per dintre el païs, aviam si també ens pesquen a nosaltres?.
Sobre una fuste clavada a un petit pal arran de carretera quasi invisible i ha pintada una fletxa, sobre un nom "VINYETA," sortim de cop de la carretera i enfilem el cami. Una altre carretera igual que la que hem deixat. Busquem una Gasolinera per comprarle no hen trovem cap, als tes kilometres mes omenys hi ha un complex ludic de bars, restaurants i un hotel amb parcs per els infants dins de uns cuidats jardins. Paro a preguntar, i efectivament dins la recepció del Hotel, hi ha un senyor dret per fora el mostrador, independent del staff del Hotel, per lo que adivino que es el que ven la vinyeta. Te una maquina, com les de pagar amb les targes de credit, com no parla angles,en cobra i quan li demano la enganxina, hem diu que no. Que va per aire, que hi han cameras a las autopistes que ho detecten, si has pagat o no, simplement hem fa un rebut.
Estem en un lloc molt agradable, fa sol i la gent menja a la terrassa, son les dotze del migdia. Els plats tenen molt bona presentació. De Hongria tenim experiencias de menjar, molt be pro, que molt bé. Sobre tot en el primer viatge  quan encare eren "comunistes". Dona ganes de asentarse a menjar, pro es molt dora. Prenem un cafè  i dos tallats 1050 FI. 4,20 Euros, estem empatats amb el nostre pais. De la vinyeta em cobra 12 Euros i en metalic.
Seguim per la carretera ara ens envolten els camps de gira-sols  grocs i ben carregats de pipes en el seu cercle, es un paisatge esplendit amb el dia tan solejat.
La conducció dels camions, s'aparten als vorals per facilitar els avançaments. I ha cultura automobilista.
Al fi entrem a l'autopista. Anem bordejant molts kilòmetre un llac molt gran i aqui se ens acaba el mapa. Seguim ja els cartells de L'autopista fins a Budapest.
Arribem a Budapest i ens tenim que instal·lar. Buscant per internet vaig trobar una cosa insòlita. Un càmping al mitj de la ciutat. El HALLER BUDAPEST.
En una gran avinguda recorreguda per dos llinyes de tramvies  tanmateix de un troleibús, repleta de blocs de pisos, era soviètica,
dins de un tancat ple d'arbres hi ha el càmping  junt una petita escola i lloc de escoltes.
El senyor que ens atent, molt amablement, pro amb molta calma en un angles perfecta, ens explica  preus, condicions  llocs on comprar menjar, sistemes de transport, tramvia,  metro, troleibús  tot en parada front el càmping,sobre el mapa els llocs que tenim que recorre i visitar, la manera d'agafar   L'abono del metro e informar-nos que si no fem tots els viatges  ell en els recompra per el mateix import. Aquest càmping dona l'impressió que es tracte de una obra social de la església o persones afins, el preu es molt assequible. A la fi entrem i busquem un lloc on acampar-nos  Esta bastant ple, hi ha gent com nosaltres, pro molt de jovent, sobretot jovent viatger de rail-tren o autoestopistes. Ens posem sota un gran arbre que ens resguarda del sol. Al costat nostre hi ha un cotxe que dormiran dintre. Enfront tenim un munt de motxilles,una cinquantena, pro no hi ningú. 
Sense temps per prendre  agafem el metro cap al centre de la ciutat, ens donem conte que no hem cambiat moneda, cap poblema les maquines admeten tarja de acredit. Travessarem el Pais com Eslovènia sense cambia moneda, amb tarja de acredit i euros. Compren un talonari de deu bitllets hens surt mes a conte que bitllets solts. Si no els gastem els cambiarem al càmping  o els regalarem al amble senyor de la recepció quan anem a pagar.
Els bitllets els has de combalidar a unes maquines estacades al terre com un pal, no hi ha portes ni barreres pro si 4 vigilants que passes al migt d'ells. No es escapa ningú.
Les escales mecàniques son molt rapides i empinades nosaltres no estem acostumats a elles,  son vertiginoses hem de tenir cura
A les quatre parades estem al centre. Els vagons del metro son com vagonetes de color blau, rovellades, dins, unes llargues barres al sostre amb multitud d'agafadors de cuiro i alts, molt alts, son per gent  llarguibrasa, els seients com sofàs sense separadors al mig.
 L'estació de parada te un nom impronunciable per nosaltres el tenim retratat visualment sense volguer especificar el contigut de les lletres. Tenim gana, molta gana, busquem un restaurant. Avui anem de joves. Càmping de jovent,i el restaurant també. Es una gran sala recuperada en un antic edifici amb taules i bancs en vers de cadires, la cuina darrera una pared de pladur que no pot arribar al sostre de quatre metres d'altura amb unes grosses vidrieres on es pot veure el DUNA, el Danubi de Budapest. El menja senzill pro molt acurat i barat, no ens arriva als 5 E per cap amb vi inclos, ens deixa be per començar a visitar els principals monuments tan de BUDA com de PEST pujant amb el funicular. Aqui varem tenir el problema, ni tarja de acredit, ni euros.                O HUF o res.(1HUF=0,0035 Eu). A prop trobem un caixer automàtic, traiem lo just per el funicular i un parell de gelats.

PEST:  Caminem per l'avinguda Andrassy, ens acostem fins la Basilica de Sant Esteban on trobem un míting a les escalinates sobre filosofia quàntica ?. Aquesta basílica es el edifici religiós mes gran de Hongria dins hi caben fins a 8.500 fidels i fa 96 metres d'altura. Caminem fin l'Opera, dalla a la plaça de Vorosmarty Ter una de les mes importants de la ciutat. Seguint amb el mapa monumental, arribem al mercat central, on a la part de d'alt serveixen menjar barat en petits locals.
El parlament i la Plaça dels herois on es troben les estatues dels liders de les set tribus magiars fundadores d'Hongria.
Arribem al Riu. Cal remarcar que en el segon viatge que varem fer a aquest país el riu havia inundat bona part de la ciutat, i aquets llocs que visitem avui no els varem poder fer en el anterior viatge, varem set desviats per la policia cap al centre del país, lluny del Riu.
Travessem el riu pel pont de les cadenes. El trafic rodat va per el centre, els vienants per les voreres dels costats amb un gran perill. Les bicicletes. Cada cop que passes per sobre la forma de un arc, el la vorera fa una corba i d'alla surten disparades, com metralladores, has de estar molt a l'aguait.
Passat el pont arribem a Buda, front el tunnel que travessa la muntanya i el funicular. Dalt el castell de Buda une de les imatges mes conegudes de Budapest, abans residencia de els reis. Actualment acull la biblioteca Szecheny, la Galeria Nacional Hongara i el Museu d'Història.
Prenem el funicular al cambi 3'50 euros per persona, nomes anada, una mica car. Budapest es  una ciutat turística i plena de creuers per el riu,els preus pugen  Jo he pres dos refrescos i dues cerveces per 65 pessetes  i al costat del Riu. Despres al aterrar els Mac- Donalds i altres la cosa cambia.
El denominat Bastió dels Pescadors es el millor mirador de la colina de Buda. Junt amb les set torres commemoratibes de les set tribus fundadores d'Hongria.
Baixem caminant per les muralles, impressionants de rejola massisa ,travessem tunels i jardins, fins arribar a baix a l'esquerra del Pont de les Cadenes, per tornar altra vegada a Pest.
Tornem per Vorgsmarty Ter, continuant per Vaci Utca carrer comercial ple de botigues, principalment souvenirs i restaurants.
Agafem un tramvia  estem lluny del metro. Fem el cambi i esgotats, tornem al càmping  Casa Nostra el HALLER BUDAPEST, les mochilles que teniem davant es han convertit en petites tendes, nois i noies sopen en plats de plàstic fen una rodona i xerrant amigablement, es respira un ambient de mol-te tranquil·litat  Els que dormiran al nostre costat dintre el cotxe preparen el llit. La Cris fa el sopar, de cop i volta la pluja es presenta, Ens ha deixat tranquils tot el dia. Per la nit el aigua ens refrescara,. Avui tot surt bè.






Impressionat...





Camí de Moldàvia.








El precari vago de metro.


El restaurant de jovent.

Tibidabo al metro?
















Al costat del Càmping.


EL TRANSPORT PER EL RIU.




















Encadenat a la Farola.














TRANSPORTE EN LADA.