Imatges sobre rodes: TRANSPORTS COLILLAS.

Joan Colillas Colilles, comença el Transport a Solsona amb un Willis Overland, vehicle amb unes característiques particulars, arreplegat de trossos de la Època, Una de les curiositats d'aquest camió, es que funcionava sense bomba inject-ora. Al seu lloc hi havia un diposit nomenat DIDA, que cada cop que el motor es menja el combustibles es tenia que baixar a reomplir el diposit. Aquests vehicles amb aquests sistemes no tiraven ni arrastranlos, com vulgarment es diu. Pro es lo que hi habia a l'epoca.
Poc després el Joan cambía d'ofici dins el mon de la benzina, comprant un autobús, ja que li van concedir un ordinari per cobrir la llinya de SU amb al Santuari del Miracle, i recorregut fins a Cardona carregant gent a peu carretera, de Masies properes i petits nuclis com LLovera, Hostal del Boix, Bargús, parades obligatories tan per anar de SU a Cardona com al Santuari del Miracle. Poc després aconseguia la segona Llinya de ordinari que era de SÚ a Solsona.

Joan Colillas i Colilles,

fundador de la Saga.

Cartell amb precinte al marc per darrere.

Amb preus, horaris i tarifes.

Quan el trafic rodat, les infrastructura

i les sancions, pertanyerien al mateix ministeri.

No com ara que sancions a Ministeri del Interior, infraestructures al ministeri de Foment. A les hores, un es tapa al altra.

Lli-nia Solsona a SÚ.

Com no oblidava la antiga feina de Transportista, en aquest autobús un Ford de lo de lo millor de lo que es podia aconseguir, amb uns estranys enginys sobre tacs i corrioles, va trobar un sistema que la carrosseria de fusta junt amb els seients enganxats, la treia, afegir-li una plataforma per fer algun transport per les rodalies i una vegada acabat, altre cop enganxa-li la caixa de fusta amb els seients tornant a ser un cotxe del llinya o ordinari la manera de nomenar un autobús en aquella època.
Mes endavant el Joan amplia l'empresa amb un altre Ford, ja ben carrossat mes modern i un Chevrolet, que el nomenaven el trenca-braços, no per la direcció, si per la mani vela d'arrancar al front del vehicle.Un arranque electric a l'epoca valia una quarta part del vehicle.
La guerra civil, com a tots els transportistes, el bàndol republicà li requisa els vehicles, quedanse sense res.
Depres de la conflagració junt amb el seu fill LLuis,amb el mateix ímpetu que el pare, en el tema del transport i la mecànica,engeguen de nou el negoci comprant a Fiol-Roca un Austin de segona ma que habia set propietat de la empresa Matutano, comerciant de Patates al carrer de Caspe a Barcelonaa El AUSTIN, matricula de V-23413, es compra per 350.000 pessetes preu molt alt per la època, pro era un camió en molt bon estat i adient per les feines, que el Joan i el LLuis, estaven posant en marcha, com subministre de patates a bona part dels majoristes de la capital. La patata considerada el blat dels anys a xuts.
Amb el temps L'empresa va vent en popa, comencen a sortir alguna idea a mes de fer rodalies entraran en el mon del Transport Nacional, comprant un altre vehicle bo i fiable. Un ACO marque anglesa, ,matricula Z-13501 tambe al concessionari de FIOL- ROCA al carrer Diputació a Barcelona. Aquest vehicle el tenia que dur un Xofer ja que el Joan ja menava el Austin, a mes aquest vehicle tenia un cost de compra molt alt. A les hores varen forman una societat. El Joan Colillas, el LLuis Colillas i el Xofer nomenat Fusté del Gem, aixi hi quedaven tots involucrats.

L'aventura de la societat dura un any, les mitges mai son plenes, quedant altre cop el pare i el fill.
A les hores amb el ACO, despres de carregar lo que fora a Solsona, per baixar al centre de carregues de Barcelona que era als voltants del Parc de, Passeig de Pujades, Born, Plaça Comercial Bar La Panadella, Garatge Atomic, on es podien guardar els camions, i per un preu assequible podies llogar una habitació amb dos camastres, que per vestir-te tenies que obrir la porta i treure el braç cap enfora el passadis. Altres dormien a la part de dalt en habitacions mes grans, pro plenes de llits fins 12 ó13 tenies que dormir amb la ma a la butxaca agafant la cartera.
Alla comença a Trobar les cargas cap a Espanya, al poc temps ja hi habia combinat una ruta.
A traves de un comissionista entra a la ROCA de Gava, agafan ruta fixa cap a Astúries, concretament al magatzem de la mateixa companya a Aviles. La tornada estava lligada per propi compte,consistia en lamines de vidre envasat en grosses caixes de fusta amb desti a Manresa, concretament a la empresa FORN, en actiu avui en dia i grans distribuïdors catalans de vidre.
Cal remarcar que el mon del Transport de Barcelona amb Espanya tenia els quatre punts cardinals, entre la cruïlla de Meridiana amb Passeig de Pujades. Tota la Pared del Parc erer un aparcament en Bateria de camions fins arribar, fen un quatre desde el carrer Wellington fins la porta del parc davant l'estació de França.
Alla es contractaven el 80% de les carregues que sortien de Barcelona.
Bars com la Panadella, i altres hi habian taules ocupades a perpetuidat per una persona, amb un parell de llibretes plenes d'apunts. A cada moment tocaba el telefon, clavad a la pared aixe-canse i prenent note. Cridava a algun altre que corria per els voltants de la barra, li parlava a l'orella i tot seguid sortia al carrer, a la gran vorera front l'estació de França, vorera plena de xofers fent la petar, dempeus i esperant cargues. L'individuo vocifera. " "Viatge per Madrid, per Sevilla" o un altre província etc." a qui li interessava feia una senyal entrant tots dos cap a la taula del comissionista.
El Comissionista solia ser gras d'aparença, amb un gros puro a la boca i l'americana caiguda de les butxacas per la quantitat de llibretes, llibre tetes, bolígrafs i papers que les omplien, aixo es lo que comportava portar una oficina a sobre. Es tractava el preu i el lloc de carrega Si el preu interesaba als dos es feia el pacte i es pagava la comissio, segons el client que demanava el servei.

D'Aquesta comissió un duro o dos anava per el que havia sortit al carrer a parlar amb els xofers. Aquesta practica no fa gaire temps encare es feia servir. Era una manera de sobreviure amb engrunes.
Mes endavant els comissionistes i les agencies de paqueteria es van anar distribuint per diferents zones de Barcelona.
La part de la L'estacio de França va quedar per Murcians i Valencians degut a la proximitat de el Born ,lloc de descarga de les mercaderies que portaven cap a Barcelona. Fruites i Verdures del LLevant Espanyol.
La part de Zaragoza, amb Ochoa com a vaixell insígnia A la Zona De Diputació,Sicilia Gran Via, Napols.
Guipúzcoa als carrers Sicilia i Diputació.Els restaurants típics d'aquestes regions es escampats al voltant de les agencies.

Moltes families de Barcelona anaven a Sopar, com si anessin al Pais Vasc, o a La Rioja, a pocs metres de casa.
La part d'Andalusia encapçalada per Comercial Terrestre Maritima, als carrers de Concell de Cent, Marina, A Bilbao al carrer d'Aragó Castillejos i València. Boj al carrer de Sardenya, local on posteriorment, parlant d'aigua embotellada seria la delegació a Barcelona d'aigua Fournier de la Garriga.
Al Carrer Cerdenya amb Consell de Cent i Passeig de CarlosI.
Al carrer de Enamorats, amb Independència, els transportistes Asturians i lleonesos.
Actuant en convivència els Bars i les Agencies legalment constituïdes. Les agencies es quexaben dels il-legals comissionistes, pro quan necessiten camions tiraven dels.

Josep Maria Espinàs va escriure una novela de transport, amb sortida precisament carrer de Enamorats. Un viatje amb paqueteria a Valladolid i tornada amb carrega completa." ComTothom".
Tornam a la família Colillas, en una de aquestes esperes i esperan la carrega que es havia retrassat cap a Asturias, un comissionista del Bar La Panadella, li proposar per no perdre el dia, un viatge curt. Carregar aigua embotellada a Amer.A la empresa Ebamsa, propietària de la marca Fontier

Colilles fe,el viatge i la casualitat fa que on va anar a descarregar el LLuis li van tornar a carregar, envasos vuits, despres de parlar amb el propietari del manantial, ja que aquest no era el tracte. Accedeix a cargar i parlar al tornar Amer.
Al Arribar a Amer el propietari del manantial li fa una oferta de Transport Fixe per La empresa, es parle de preus i arribant a un accord de llarga durada.Desde aquell dia Transports Colillas ha estat sempre lligat a les aigues minerals del Montseny.
Al comprar Font Vella, la marca Fonter, que havia cambiat de nom per un contenciós d'asemblances amb aigua Fournier de La Garriga ja entra fins avui en dia en tot el circuit del mon de les aigues embotellades.
Al poc temps es compra un altre camió nou Ako a Fiol Roca, amb un cost de 750.000 pessetes, amb matricula B-239580 un preu també alt per l'època.
A partir d'aquí comença l'època Pegaso.
Mentrestant no es deixant clients de Solsona, i al hibern al afluixa el transport d'aigua una de les feines principals es la de baixar caixes de fusta plegable, de la manufacturera Casseres, a la zona de Valencia, com envasos de les fruites, mandarines i taronges.
La pujada les mateixes caixes pro plenes cap a exportació. A Le Bolou i Perpinyà.
A la sortida de Jonquera despues d'atravesar tot el poble per el mitja i habia L'aduana Vella on i seguin una gran cua, et feia revisions de qualitat, consistin amb fruita per a tothom. Aguanta i calla quan el ajudan del Duaner et deia, trume una caixa, de la tercera fila, començant per davant i la segona de l'esquerra començant per la dreta, la caixa que fa quatre, de profunditat, amb el tendal mitj tret, amb la tramuntana bufant que et podia embolicar a tu i tot enviante baix el Riu LLobregat d'Emporda. aqui la empresa ja cambia de nom i amb els fills treballant passa a denominar-se TRANSCOLILLAS i FILLS i mes andevant TRANSCOLISA.

Cisternes per el transport de cola a la fabrica d'aglomerats de fusta TRADEMA.

Avui en dia, L'empresa amb Seu a Solsona de la ma de Lluis Colilles net i el seu cosí amb Despatx a Barcelona amb una flota de setze Volvos, sens pensar augmentar ni baixar amb la feina molt diversificada de clients,es mouen per el territori nacional i Francès.
Els primes Pegaso es varen comprar a Julià a Santa Eulalia a Hospitalet, per continuar amb Garatge Morros de Manresa, a la carretera de Vic, i quan entra al mon VOLVO, es comensa per CASANOVA( Tallers Auto Practico ) al Carrer de Bonaventura Muñoz a Barcelona ,continuant per Germans Esteve de LLeida, acabant a Automovils Samso de Reus.