27 de gen. 2023

PERE ARGEMI.

 

Pujava el costerut carrer que puja al castell d'Hostalrich. Havia aparcat a la plaça del centre. En una casa una senyora treia la pols a la porta d'entrada.

Li pregunto si em falta molt per arribar a el castell. Hem diu que em queda molt que torni a buscar el cotxe i el pugi fins dalt, on hi ha el aparcament de les escolas i de alli cap dalt.   També li demano per un forn de pa molt bo que vaig con eixa a Blanes i la bossa em posava que es feia a Hostalrich. La senyora em diu que al poble no tenen botiga,sols obrador i me envia a cal Enrich.

Aviam fet un xerrada, ja qui hi erem, li demano per un senyor que li diuen el "Bomber", he sentit parlar de ell que te una col·lecció gran de xatarras.   Si el conec, em contesta i m'a adressa a casa seva a una masia d'e les afores.

Ja no anem al castell, anem a veure el bomber, despres de comprar el pa a cal Enrich.

Arribo a la porta de la finca i han dos timbres, la porta oberta. Al primer timbre no em contesten al segon surt lluny a la primera casa un noi que em diu que entri.

Busco al bomber?

Es el meu Pare em contesta. No hi es,em dona el telefono, el Pare esta a Figueres i en mitja hora arriba.

Espero.

Efectivament. Mitja hora. Comencem la visita acompanyat pel Pere a una gran nau repleta de tractors. No es veu cap camió. El Pere hem diu que en te tres. Ara, estan amagats entre els tractors.


Camuflat entre un mar de tractors, trobo aquest Pegaso Comet de 14.500 kilos de PMA. Aquest camió de un tractant de pinsos, podia actuar, com a cuba de pinso o traient unes xapes es convertia en caixa de carga normal.




Una mica mes enllà trobem un Ebro serie C. El Pere em comenta que ell no busca camions, que li han arribat junt amb lots de tractors i s'e els havia quedat.



A una punta del magatzem hem trobo, un IPV, una carroceta made in Galícia de una partida destinada al exercit segons em comenta el Pere. No se ha matriculat mai. Es bastant arcaic.



Detall de la part superior de la porta, com si fos acoblat.











23 de gen. 2023

MONROS.

 

En una visita a la magatzem  a Sant Fruitos de Bages, junt amb el company Jordi Fluriach. Ens rep el Marcel que  amb la seva germana Silvia sons els nets descendents de tota la saga que aglutinava des-de el Pare Miquel fins els  fills Pepet,Enric, Ramonet...Juan,Miquelet,Robert, Jordi i Neus,sota els colors blanc i blau corporatius en diferents empreses creades al llarg dels anys fins ara.


De ben petits els fills del Miquel estaven amb els camións.



La rubia per a petits recados i repartiments.



Sneider i Mercedes grans camions per categoritzar una empresa.


Aquest camió treballava per una fabrica de Santa Maria d'Olo
que fabrica les catifes de Melosa a Valladolid.



La flota a Avinyó, treballant principalment per a Industries Morera SA.
Assentada en la població del Bages.


El Pegaso 165  feia el viatje amb coto a la fabrica que va obrir
el senyor Muñoz a Tordesillas.  Hilaturas del Duero.Una historia. 




El Volvo fen el TIR primitivament per comte de SA Transportir.
Obrint cami a la empresa internacionalment.

 

Aquest camió es va amortitzar amb viatges de barrats de ferro per 
construir el pantà de Alcantara al rio Tajo.      Sortia de la Farga de
Hospitalet, amb la porta  darrera oberta aguantada amb les cadenas
 tapat  amb  toldo i portàtil  connectat a la llum de posició trassera.






Paqueteria Barcelona -Madrid.


Un germà Enric, inicia una linea de paqueteria Barcelona-Madrid amb 2 Ford 9000, de morro amb remolc i caixes autosoportades.






El Ford Transconinental, vehicle per fer Internacional principalment.






Punt i final a Sant Fruitos de Bages.















19 de gen. 2023

TRANSPORTS COLOMER.

Transports Colomer es un transportista de Arenys de Munt que fa  paqueteria entre Arenys de Munt (Maresme) i Barcelona. En els anys d'aquestes imatges, a mes de la recaderia feien transport a gran nivell per les destil·leries ubicades al Maresme, principalment una q'uere Licores Sorel.

Temps de carencies, passada la guerra civil.
amb gasogen.

El Chevrolet fantàstic camió, ben cuidat amb motor dièsel Perkins.
A la imatge es pot veure en Colomer amb la galleda llimpian la cabina.
També veiem una antena de la radio,poc freqüent en aquells camions.


El Chevrolet en una antiga foto,carregat de borres i altre de una
fabrica tèxtil. 


Publicitat de la recaderia en el anuari GUION.


Un altre anuari d'agencies. Esgavi, manual de 
totes les empreses per poguer enviar a mercaderia
a qualsevol lloc d'e Espanya.


L'altre camio.   Ja mes modern era un    Nazar de 8 tonelades.
Amb aquest inclòs feia ruta per Espanya amb els licors de Sorel.
Aquest era caixa tancada i baca per poder dur mes mercaderia.
Aquestes carrosseries les fabricava el Duran de Badalona. Eren
molt reforçades amb llistons.





La Policia a la butxaca. Camaraderia.


Capiculant-se carrega,per un cap aqui altre cap alla.


Temps moderns.   Els EBRO substitueixin el Chevrolet i el Nazar.


La riera el aparcament natural dels camions.




31 de des. 2022

TERRAMAR.

 Fent una visita a les enramades del Palau Robert, me trobat dins varies  exposicions. Una  ma cridat la atenció.   Unes fotografies de Gabriel Cases i Galobardes ampliades i documentades de varies probes realitzades al oblidat circuit de Terramar a Sant Pere de Ribes. 

Aquest circuit permanent creat al 1923 va ser el tercer construït a Europa darrera de Brooklands a Anglaterra (1907) i Monza a Italia (1922). Moments en que la automoció creativa estaba en un punt àlgid al nostre país.

Uns anys de eufòria, varen passar a uns anys d'abandonament fins que al any  1931 va reprendre la activitat de la ma del empresari i"Gentlement Driver"  Edgard de Morawitz, milionari i aristòcrata Txec propietari de una important editorial a la República Txeca i Austria.   alla li varen arribar  noticies d'aquest circuit, com tan mateix de un vehicle que hi feia les probes. Era, el cotxe esportiu Ricart. Es vivien uns temps  adients per el  esnobisme, la velocitat i el progrés mecànic de moltes marques catalanes sorgides amb aquests fets. 

Cotxe Ricard de 8 cilindres i 1'5 litres.


El gran Ricart, que va cremar a l'expo de Sevilla 92.

Per Morawitz que va venir per aquest cotxe proba el Ricard en el circuit varies vegades, al fi desil·lusionat, el dona per no competitiu, se inclina se per el Buggatti Italià, que es venia a la propera Barcelona, per el Salon del agnat Bertand y Serra. Aixo te molt a veura que al any 1928
lo que podia haver estat una gran marca de competició.Tanques les portes definitivament. Bugatti i AlfaRomeoes lo que privava en aquells anys.




El circuit de Terramar, sorgit al costat de una masia,que  perdura amb els anys. Tanmateix com el terra d'ell mateix. Fa un temps el company Claudi Roca em va convidar a presenciar unes probes que la marca ja desapareguda,pro preservada per uns descendents i feia unes probes amb la seva mitica moto de carreras Torpedo. La marca concreta era Motos y motores SA. ( Mymsa)

El "torpedo" de Mymsa.


Altres marques Barcelonines, tambe varen fer servir el circuit de Terramar, per fer probes tècniques als seus vehicles. Una de ellas, va ser Nacional Sitjes. Eren temps de grans fabricants de coches a Barcelona. El INI va acabar amb tot i mes.



Masia -Castell del circuit. Encara existent 
actualment.



Abaix foto de Casas en un dels peraltes, al revolt nord, sota la torre del Clot dels frares amb el public gaudint de la carrera a les graderies. Aquest circuit per a mi lo mes impressionant mai vist, impossible amb les curses i les potencies d'avui en dia.




...en proves.


Les motos tambe unes grans protagonistes del circuit.



Dos Bugatti, el primer conduit per el aristòcrata començant
 una cursa a Terramar. Cop de mani vela o empenyent.
Fins la seva fi, el conde Morawitz, sempre va competir
amb la marca Bugatti de carreras. Tipe 37A-35B-51.


El dia 22 de novembre de 1931, a Terramar es va fer una cursa insòlita, mai vista a reu. Es tractava de competir amb moto,cotxe i avio sobre el circuit. Verdaderament no ting cap noticia de qui la va guanyar.


La gent de pro, li encantava Terramar, el olor a la benzina tan novedos despres dels olors dels animals que tiraven de carruatges. Ferro, brillant, innovador, net, polit, atreia a la gent. Era un  estatus dels privilegiats de aquells temps. Tot innovació i presentació amb estrelles del moment, del recient cinema o la "variete".
Artista de cine del moment. Rosita Moreno. Fen se tambe la foto propagandista,rodejada de cameras sobre un Alfa Romeo.



Bugatti a la fi va quedar com la marca mes fiable a les carreres
de Terramar. El concessionari a Barcelona era Eusebi Bertrant i Serra
la botiga la tenia a la Diagonal amb cantonada carrer Londres.


Ettore Bugatti el artifice i fundador de la marca, al any 1926, va fer una replica a escala del seu emblemàtic cotxe esportiu, per el seu fill. Tinguent un gran exit. Salvado Claret en va aconseguir un.  La copia numerada era  277 de 1928, venut per el "salón" de Bertrand y Serra. ja que una vegada Ettore va construir el del seu fill va tenir un allau de demandes, construint-ne 426 unitats.

Exposat al Palau Robert.