SALOU. Xafarrocs.

Imatges del xafarrocs 
a la rotonda de Salou.

CARROS DEL BORN.

Los primeros autónomos del transporte que recuerdo, en mi juventud,estaban en las estrechas callejuelas del Barri de Rivera, en los entramados de calles, Alta, Baja y Mediana de Sant Pedro, la calle Monach, travesía entre la Alta y la mediana .Eran los carretilleros.

Los ejes con cubos y cojinetes igual

que los que arrastraban los caballos.

Ya hemos alquilado el carro. Ahora a hacer cola para 

que te alquilen a ti.

Mejores tiempos. Ya las ruedas de goma y aire.

Precisamente en la Calle Monach, había un almacén de alquiler de carretones y carros de mano, para el transporte.
Los carretones se usaban para ir a trabajar a las paradas del Borne. Una persona se levantaba por la tarde, se acercaba a la calle Monach, dejando una pequeña fianza al dueño del carretón, que podia ser el reloj o el carnet de identidad, e iba hacia la Calle Comerç, donde esperaba junto al carro, a que alguien lo alquilara. Los mas veteranos, ya tenían paradas que los reclamaban.
A veces no habia suerte y el carretillero tenia que volver al almacén de carretones, devolver el carretón, pagar el alquiler, e ir con perdidas hacia casa.

El típico carro de mano, con la chapa municipal.

Allí empezaba el impuesto de circulación. Los

carretones y carretillas, también había que pagar

y llevar la chapa bien visible.

Las paradas prácticamente no tenían personal empleado de acarreos para las cajas de madera con las frutas y hortalizas. De los camiones descargados por los camalics, que también se alquilaban por camión, en un Bar enfrente la estación de Francia, en la Avenida del Marques de Argentera. Los carretilleros iban con las cajas del camión a  las paradas y de las paradas al cliente que llegaba con la camioneta, o también en un carro de mano, de los que se podían remolcar con las bicicletas.

Camino hacia el Borne, con la producción, de lo que

era la gran Huerta de Barcelona. El llano del Prat.

Actualmente se han substituido, la verduras por el

hormigón.

El trabajo seguia los parámetros de las estaciones del año, en primavera, mas trabajo que en Invierno, con las hortalizas y las frutas. En invierno las naranjas
y los limones de levante, también las alcachofas, del Prat que llegaban en unos grandes "coves"en camión.

la dura labor de los carretilleros.

Imagen archi repetida sacada de El Periódico. donde muestra

Los carros de mano, los alquilaban las herrerias, carpinterias, pintores, para trabajar por la zona.
Tambien había una agencia de transportes con triciclos, autónomos, que hacían los viajes alejados del barrio y dentro de Barcelona, aunque alguna vez se iba al Masnou, Granollers, Montcada o Cerdanyola.

OLIANA La Torre del petroli.

Fotografia de un camió MAN F 4, de 1935

amb un impresionant compresor al Cim, propietat

de J.ZOZAYA de Lleida. El gran compresor

 era per inatalar a la torra per extraure el petroli.

Aquest camió tenia una potencia 

de 150 CV, amb motor diesel de

sis cilindres, amb cilindrada   de

13.312 cc.

La carga útil legal era de 6.500 Kg.

I el cambi, sols tenia 4 marches

endavant i una enrere.

Als anys quaranta, Franco Busca Petroli.

Vol una Espanya que no depengui de ningu.

Reobra les mines de pisarres bituminoses.

Comença per la zona de Vallfogona, al

Ripolles.  Cal a dir que ja a primes de segle

al Bergada, concretament a Riu Tort vora

Guardiola de Bergada, ja es habia intentat

treure petroli.Eren els inicis.

Recordo, de petit anant amb el

meu Pare cap Olot, ens creuarem per la carretera

amb camións de 10 rodes de la marca GMC,

carregats de tuberies, i negres de carbo.

Buscaban Gas i Petroli.

Ara amb el Fracking,hi volen tornar.

Aquesta veta comença, on ja hem dit,

 travesa Osona, Boixols al Pallars, Oliana,

Osca i Navarra, paralela a la veta de la potasa.

L'últim lloc, on es va deixar de buscar, va ser

a Oliana. Aquest lloc es on I va haber mes 

 moviments, degut a les destroces

 mediambientals executades. 

També era on habían anat mes avall,

 en les perforacions.

A Oliana la companya CEPSA, hi va pasar

uns 25 anys, fent joint-ventures amb 

americans i francesos, els resultats inutils.

• La Torre de 46 metres d'altura.

SAVA BERLIET.

Presentació del Sava- Berliet,
acabat de restaurar. Per 
Claudi Herguido i el seu germa.



Simplement preciós.

Arribada i començament de la restauració.

• el treball final.

... i van dos...

Fotografies cedides amablement per Claudi Hergido.

TRANSPORTS BACHILLER. A Sant Andreu.

Imatges dels camions que varen passar
de una manera o altra, per la família Bachiller.

Taller del carrer Malats, anys 40s.

Aterrat i construit. La foto dona la mida de lo gran

que era el taller dels Bachiller. 2016.

Antonio Bachiller era un transportista de Guadalajara.
La seva activitat. Transports de resines de pi per tot
Espanya.
A Barcelona tenia un client al barri de Sant Andreu, 
concretament al carrer de Portugal de La Sagrera.

Era una  petita empresa regentada per el Senyor
 Martinez també vingut de castella,on hi feien adhesius.
 Antonio i porta la colofonia, la materia primera per fer
 els adhesius.
Molts viatges varen ser fets de la serranía de Guadalajara
a la petita fabrica del Martínez. Aixo comporta
que en un dels viatges, després d'haver confraternitzat
amb la Familia Martínez, Antonio es cases amb la filla
del. La Inocencia.
Al casarse Antonio, monta pis a Sant Andreu, pro continua
dins el mon del transport. A mes de transportista, als
anys trenta del passat segle, hi havia un mon de negoci
molt interesant en la compra i venda de camións, quasi
tots importats. Venien amb chasis, motor i sense habitacle
 que qualsevol fuster te en feia un.
 Sols calia remacharlo exteriorment amb claus i chapa.
Amb la guerra espanyola s'acaba el transport, pro no el
mon del camió.
 Fou al 1940 que l'Antonio, obre un taller
 al carrer de Malats 22. Front del Ajuntament de Sant
Andreu. En aquest taller es reparaba i fabricaba components
mecanics per camións acabats d'arribar de la guerra,
per lo qual es feien de troços d'uns i d'altres.
Passats els anys, el taller es trasllada al carrer de Cinca,
cent metres mes enlla del primer. El Antonio conta amb
els anys de l'ajuda dels seus tres fills, fins la seva desaparició.
El fills de L'Antonio continuaren amb el negoci fins la 
jubilació del primogenit, amb un acord per plegar tots
tres i tancar el negoci.

Difícil averiguar la marca, lo mes semblant a ell

es la marca italiana SPA, o BERLIET on arribarem varis chasis

a Barcelona. La matricula pintada al radiador.

Bedford angles, carregat de sacs. De patates?

Camio Minerva, modelo R, une de les primere cabines.

La guardia urbana no li importaba, ferse una

fotografia amb el choffers. A la fi es entenien.

Diamond T. Importat dels Estats Units

 Front el Restaurant.BON SOL

 Després de un bon apat a descarrega

els bocois, que per la seva posició,

 debian de ser de salmorra.

Aquest camió equipaba un motor

Hércules de 6 cilindres i podia carregar

de 8 a 10 tones.

CO-6014, camió Dodge Brothers

 també americá, molt usual en els 

anys trenta.

Camió Saurer Suis, aixo ja era una bona maquina.

Amb l'habitatge artesanal, volant a la dreta per poder

circular per Italia i tota la familia Bachiller.

Aquest camió, debía de ser d'algun lote de subhasta,

ja que el 60 de la porta, no sembla posat per un 

propietari que mereixi.

Aquest camió, carregat de gabies de maquinaria

també te tots el números de ser un Diamond T.

Camio marca VULCAN. Aquest camió

angles equipaba un motor perkins.

Camio angles Leyland-Beaver

Impresionant camió White, america. Aquest camió

per circunstancies es va posar a nom de la Seva

dona. La Inocencia Martinez.

Camioneta dins del taller al carrer de Malats

numero, 22. La familia del Antonio, sempre

estaba per fer la gresca."Quan tocabe".

Imatge on es aprecia el taller del carrer de Malats

molt, ample i gran.Un camio Commer.

Al any 1937, surt la gama nova de Cevrolet, 

es un vehicle molt comoda i versatil en tots els sentits.

Equipava un motor de betzina de 6 cilindres i 85 cavalls, tot un tro a les carreteres. El vehicle del Peix. La calandra nova amb cromats intercalats coronaba amb les lletres de la marca. Chevrolet. A la foto  la Plaça d'Espanya a 

Barcelona, darrere la Plaça de Toros de Les Arenes.

Marathon?

Ja després de la guerra, els vehicles cambiaban.

com aquest Scania-Vabis L-20. Fabricat a Suecia al 1945.

Tres imatges de un Saurer, mes modern.

 Com el anterior, tambe amb volant a la dreta.

El tema del volant a la dreta, era per en les

zones d'alta muntanya, amb molta corva, el

conductor podia anar vigilant el perfilat desde

la seva banda. També per ser venuts a Italia,

on la legislació, obligaba als camions de

 cert tonnage a portar el volant a la dreta

per que no pugessin adelantar a les carreteres,

a un altre vehicle pesant. No hi havia visibilitat.

 Mercedes- L-1100 de 1935.

Accident del Henschel, baixant el carrer de La Sagrera.

Una errada de frens, pedal abaix i contra la pared

tot un ensurt, sense cap desgracia personal.

Camio de la marca Alemanya Henschel, HS 12HL del any 1945.

El motor amb els dos filtres d'aire sembla retocat.

Als últims, anys els tre germans Ballester,

ja sols es dedicaban als vehicles de turisme.

Agraiment a la Familia Bachiller per facilitarme

 aquestes imatges que formaran part 

de l'historia de la automoció. Gracies.