31 de jul. 2020

CORCOY a Girona.


Segona part:



La aportació de la guerra a la Agencia Corcoy, fou el requisar de tot el material movil i animals. També les oficines i quadres com el magatzem de carros. La Margarita i el Blas, el seu marits, varen quedar sense res. Encara varen tenir sort, de no ser executats, com molts comerciants i empresaris de aquells temps, sols per ràbia i venjança.


img:motores de guerra. Camió Reo.

La CNT li oferir feina a la Margarita i en Blas, els sindicalistes tenien necessitat de gent preparada. Al Blas el destinaren  a l'estació, on coneixia la feina. Veie cada dia amb els seus ulls com es na-be esmicolant la empresa que habian pujat amb la seva muller.
La Margarita la varen col-locar a la centraleta telefònica, a les oficines que tenia el sindicat devant del Banc de Espanya a la carretera de Barcelona.


La portalada del Banc d'Espanya
en liquidació. La reixa arriba fins
el primer grao de l'escalinata.

El Blas va caure malalt, arrossegava una malaltia anterior, amb aquesta situació belica , es va agreujant morin al poc. Eren temps de tristeses i foscors. La Margarita tambe va caure. Va ser un atac de cor, lo que l'impossibilita per cap feina. Mori al any 1964. La seva filla de 16 anys Maria del Tura de Blas, gracies a la bona relació que hi havia a la oficina amb el resta de treballadors, la varen deixar entrar al lloc de la seva mare. Aixi  passa la guerra, a la centraleta telefònica. Tampoc i varen haver represàlies per part dels guanyadors, al contrari fins i tot li varen oferir feina dins del banc d'Espanya, per forada moneda republicana.
La Maria del Tura, es planteja tornar a començar, continua la Agencia Corcoy, encara ja que el seu cognom no era Corcoy. Segons explica la Maria un dia a casa els seus Pares parlaven del tema, al no quedar descendència masculina a la família, el quatre nois tinguts varen morir, en diferents circumstancies, a les hores la Maria, petita, li va dir als seus Pares que ella no posaria el seu cognom a la empresa i continuaria amb el del avi.

El recomençament fou primer, amb permís de les autoritats, recuperar dos carros guardats dins l'església de Sant Feliu de Girona, convertida en magatzem de deixalles, per recuperar.
La acompanyar dos mossos antics treballadors de l'empresa. Al no tenir animals, els varen tenir que portar empenyent fins al carrer de Santa Eugenia 15.
Un amic de Sant Feliu de Pallerols els informa que i havien dos machos, registrats per el Exercit Nacional, deixats pels rojos en la seva fugida. La Maria els va recuperar.  ¡Dos carros i dos machos!.
Ja podien tornar a començar.


Imatge de uns dels carros recuperats.


La primera feina va ser com la que va començar el Avi. Mudances, recollida de mobles nobles, amagats, en amagatalls que mai un podria imaginar.

Ha arribat el any 1944. El any del canvi de la tracció animal per la mecànica. La Maria del Tura es casa amb Josep Riuró. El Josep deixa la feina de educador, per posar-se al front de l'empresa
al costat de la seva dona. Colze a colze els dos tirant la empresa endavant. Lo primer treure el Josep el carnet de conduir de primera classe, per conduir camions, animant als seus treballadors, tots antics carreters a que se el tragueren.



A can Corcoy canvien la festa de Sant Antoni, en honor als animals, al Sant Cristòfol patró dels conductors.




El Bedford, un Fiat amb motor Barreiros i la Dkw 
a la benedicció de Sant Cristòfol. Sota un Ford 
Caraviner i un Maria de la O. Flota de 5 Vehicles.


Amb poc temps la agencia Corcoy ja disposa de dos camions bolquets. Van al Blat per portar-lo a les farineres, feien campanya al Girones, L'emporda i la Garrotxa, aviat es compra un altre camió, a son tres.


Les plaques fiscals dels camions de Can Corcoy.


Dalt, descarregant al Port de Sant Feliu de Guíxols
sota al port de Palamós.



Treballen carregant Feldspats a les mines d'Ossor per el Port de Sant Feliu de Guíxols, on el vaixells el portaven als Estats Units. 



En un d'aquests viatjes d'Ossor a Sant Feliu de
 Guixols .  El Ford Caraviner o Ford 51 va bolcar, 
sols amb conse-quencies  materials.

També portaven carbó a embarcar al Port de Palamós. La feina no se acabava, tampoc estaba planejat  comprar mes vehicles, i dedicar-se mes a la agencia magatzematge i la distribució.



El Fiat abissini, carregant a la farinera, per fer el
repartiment, amb la cabina reconstruïda. I el motor
Barreiros.


 Tenien un magatzem al costat de la farinera. D'aquesta farinera sortien els camions del Corcoy cada dia amb repartiment als forns de pa de tota la província. En aquest magatzem tambe i tenien una farina especial, (Farines Jaume Illa) vinguda de Vic, tenint tota la distribució de la província de Girona.


La Sra. Maria del Tura, amb els seus treballadors
devant del Ford Maria de la O, tambe Ford 917.
Aquesta serie de camions importats per Franco 
durant la guerra civil venien de USA, amb un motor
de benzina de 8 cilindres en V i 85 cavalls, 4 velocitats.
En la imatge el motor de benzina cambiat per un 
Barreiros Diesel.


Amb el Bedford ja pasem directament a la paqueteria.
Els Bolquets desapareixen de Can Corcoy, i la feina de 
Agencia, ja se u endu tot. Aqui veiem el camió aculat
amb la porta oberta a un  vago de tren per carrega
o descarrega. El toldo era de Giralt-Miro. Un toldista que 
els llogada, com un renting, quan en furadabas un
trucaves a Giralt Miro i ten portava un altre,  reparant
el trencat. Un contracte anual de varis toldos.






 A Santa Eugenia 30 es munta una central de recades, un parell de metres quadrats per recade del petit paquet,  es conexiona tota la província de Girona.















 Lo que arriba de un poble,  es transvasa al del Poble de desti, es un anar i venir de gent amunt i avall amb el jurament del recade de no "Tocar" res de un altre. Tot es barreja. A la una del migdia queda tot net, tothom te lo seu mes les recollides que han fet els recades durant el mati. 


Amb furgoneta DKW  amb xofer i ajudant, Corcoy feia el reparto dels dines del Banc d'Espanya. Cada mati es posaven unes fustes planes per salvar els graons de la entrada del Banc, es baixava al soterrani on hi havia la caixa cuirassada i amb el carreto es pujaven els sacs amb monedes i les caixes en bitllets etiquetades per repartir per diferents bancs de la província.


Aquesta furgoneta, tan repartia diners com farina
o embotits, com hi ficaven 9 persones algun cap
de setmana d'estiu, per refrescar-se a alguna platja
de la Costa Brava


Arribats millors temps la familia ja es pot beneficiar de un 
SEAT 600. Això si amb quatre portes que son molts.




 També es feia la descarrega dels dines quan arriba del Banc d'Espanya de Madrid, el camió de la Guardia Civil.Una bona quadrilla de carretoners ...de ma, entraven dins el furgo de la Guàrdia Civil, un Pegaso Comet, creuat al mig de la carretera de Barcelona, deixant un estret pas per el transit. Aquesta operació fins i tot hi estat Jo, present una vegada, com a curiositat  documentat com a treballador de Corcoy.

Nosaltres, Transports Castells, feiem el transport de la Fabrica de Madrid al magatzem contractat, per Standard Electrica S.A. del material necessari per muntar les centrals telefonicas. Lo que ara es un xip en aquells tems era una caixa de tres metres de llarga. Tot el sistema era mecànic. Cable i Ferro.


Aquest  Pegaso   1.100  era el que a   mes  de  altres
feines, porta be els Bastidors i Quadres de Pentaconta,
despullats a les centrals telefòniques,dues a Girona i a
les poblacions on hi havia instal·lacions d'aquest tipus.


Acabat de estrenar, amb plaques verdes.

A Girona el magatzem que tenia el contracte amb Standard Electrica S.A. era la Agencia Corcoy. Descarregarem precisament on anys ha, era el magatzem de les farines (traslladat a Fornells).També tot a ma amb una bona colla de braços forçuts.



Actualment Corcoy, continua amb el magatzematge
selectiu desde que va començar, amb transport de 
mercaderies curoses i el seu embalatge.



La flota moderna. Hi ha dos camions Volvos germans.
El company del que encare subsisteix, va tenir un greu
accident vora Palamós, quan un trailer que venia de 
front  frena, havent plovinejat, va fer la tisora i topa amb la
cabina del Volvo, on el conductor, Xavier Riuró soci
junt amb el seu germa de l'agencia va morir. D.E.P.


Al fons veiem un Pegaso Europa, per feines pesades.
Una gama de vehicles completa per una agencia d'època.






28 de jul. 2020

CORCOY A GIRONA

Part Primera.



Corcoy porta a Girona actualment 124 anys fen transport. I continua. Poques empreses tenen un vida tan llarga com aquesta i mes dins del mon del transport.

Corcoy arranca a Olot (Riudaura) de la ma de Josep Corcoy  Guinart, net de un carreter que feia la ruta Perpinyà-Olot.

Aquest Francés segons tradició oral, es va assentar a Olot, fent serveis de traginer per la comarca de la Garrotxa, casant i fent família.

El seu net Josep,el que ens pertoca, ja casat i amb una filla, va ser cridat a treballar a Girona amb un Germa que feia de traginer i  carreter a sou de un altra.
 Les principals feines eren de desemboscar, arrossegar els troncs a peu de carretera, tambe recollir el carbonet fet pels carboners a les muntanyes amb grosses saques d'espart, amb una ansa per banda per  pujar-la a l'esquena, com no,degut al seu pes, ajudat per un altre traginer.



Els traginers amb els seus machos.


La primera feina que va fer arribat a Girona i cobert pel seu Germa Miquel, fou el arrossegament amb macho de els plàtans tallats a la devesa, cap una serradora del indret nomenat "El Fronton". Aquesta feina estaba tip de ferla al seu Olot natal. Pujant per el boscos amb el macho i les cadenes muntanya amunt per baixar-los a peu de carretera on els carros es cuidaven de la resta.



Les saques de carbonet, a punt de ser carregades
al carro, agafada per les anses, cap a l'esquena,
escala amunt. Es tenia que ser molt valent, per
aquestes feines.


Diferents anècdotes publicades als diaris.


La crema del magatzem.




Ser manat, no era lo seu i es posa per el seu conte, amb un carro portat d'Olot.  Busca clients a baix preu, oferint qualitat de servei, algunes coses surten, semblants a les que feia a la companya del seu Germa, pro eren poques. Segueix els "ruedos" de tractants de gra, a l'estació i alguna plaça.    Ni han vinguts de Barcelona en  dies de mercat, aquests  donaven  feines bones. Totes de recollir mercaderies  i portar al tren cap a la gran capital.

Autorització  per portar troncs llargs als carros.
Ministeri de Obres publiques.



No troba  res de això, i es va especialitzar en el trasllat de mobles, de pisos, botigues petites feines al centre de Girona. Fins...que
li va tocar la loteria. Ja tenia un bon aval propi per tirar endavant. Compra una conductora (1) i sis cavalls. Ja es pot oferir a les grans esferes en el transport de estris domestics.  



La conductora de Josep Corcoy.
Grossa com un vago de tren.


El transport que el va consagra, quan un alt càrrec a Girona el varen ascendir i el seu proper destí va estar Barcelona. ( Segons anotacions de Maria del Tura de Blas Corcoy).
"La feina es tractava d'embalatge, de carrega de transport, de descarrega, d'instal·lació tot sense cap estropell ni desaprofitament. Tot estava inventariat. Un repte que Josep Corcoy, accepta, nan-li tot perfecte.   Abans de marxar i conscient dels perills que l'esperaven, assaltadors, accidents... va fer testament i una confessio general per si moria.   Portava pistola del somaten i un trabuc el seu ajudant"


Imatge reproduint  altre temps.

Seguin el relat de La Maria del Tura, mare del actual propietari de Transports Corcoy, Josep Maria Riuro.

El viatja a Barcelona va durar set dies fen estada pel cami als Hostals de La Granota, encara en funcionament, Cal Coix a la porta de entrada del Maresme, al hostal les Noies...
Aquest viatja en una petita ciutat com Girona, li va donar un gran renom, cada dia mes gent confiava en ell per fer el transports. La notariat la va aconseguir  entrant de regidor al Ajuntament de Girona, on una de les seves fites, (mirant cap a casa) fos que es empedres gran part de la Ciutat. Girona en aquells temps, els carrers no eren millors que un camp de patates, lo que feia que un dia de pluja els carreters se les veien i desitjaven per circular.



Un altre fet que va donar rellevància de la Ciutat de Girona a Transports Corcoy, fou el transport de una gran caldera arribada per ferrocarril, (MZA) per la fabrica Grober. Els transportistes de l'empresa, posaven molts entrebancs  per fer arribar la caldera a la fabrica, reals o per cobrar mes. mentre la peça  restava en un apartat de l'estació.

El Corcoy va anar a trobar al Sr. Grober, amo de la fabrica (Italià. Insta-lat industrialment a Girona). Li va proposa de fer el transport de la caldera en una nit, a mes gratuïtament, sols amb el cost dels operaris de Can Corcoy i el cost final seria ..., si la caldera arriba al pati de la fabrica sense cap entrebanc ni estropici a partir de uns certs dies donar-li en exclusiva tot el transport de la fabrica.
Dit i fet.


Un altra fabricant important que va captar per fer-li el transport, va ser la empresa Torras Domenech un fabricant de pasta de paper a Bonmati prop de Girona. A mes del transport el Josep els i feia el magatzematge al numero 38 del carrer Santa Eugenia i d'alla surti directe cap els clients. (Logistica) Mes endavant passaren al numero 30, on encara persisteixen en una casa comprada al Sr. Torras, el qual els i dona tota classe de facilitats per el seu pagament.





El 26 de novembre de 1933, Josep Corcoy Guinart deixa aquest mon. Una gran perduda per el transport Gironí.




El succeir la seva filla Margarita, ja preparada per el negoci,  des de molt joveneta estava al despatx. Coneixia la feina, els clients i el caràcter el mateix tarannà que el seu Pare. L'empresa cada cop es feia mes gran, i calia tenir les esquenes cobertes amb el personal tenin -lo assegurat com deu mana. Cal recorda que en aquell temps no eren obligatòries les assegurances de personal, pro si havia algun ferit o mort i no tinguessis padrins, la llei et podia arruïnar per tota la vida.


La Margarita amb els seus treballadors.


La Margarita continua amb el tarannà emprenedor del seu Pare.   Licita per la concessió de la carrega, descarrega distribució del ferrocarril d'Olot, tanmateix se encarrega de fer el enllaç amb la MZA (actualment Renfe) de tot lo que arriba per el ferrocarril de Olot i viceversa tambe cap a Barcelona. Pràcticament, tota la mercaderia que arriba i surt de Girona passa per les mans de La Agencia Corcoy amb la Margarita al capdavant.

Tenen les quadres dels cavalls al carrer del Porvenir, i cada mati desfilen en fila india cap al magatzem dels carros al numero 15 del carrer de Santa Eugènia.
Corcoy anava amunt, sense parar, fins que arriba la Guerra Civil. Tot va acabar allí.

(1) carro gran com un vago de tren, per transport de mobles.