SAVA BERLIET.

Presentació del Sava- Berliet,
acabat de restaurar. Per 
Claudi Herguido i el seu germa.



Simplement preciós.

Arribada i començament de la restauració.

• el treball final.

... i van dos...

Fotografies cedides amablement per Claudi Hergido.

TRANSPORTS BACHILLER. A Sant Andreu.

Imatges dels camions que varen passar
de una manera o altra, per la família Bachiller.

Taller del carrer Malats, anys 40s.

Aterrat i construit. La foto dona la mida de lo gran

que era el taller dels Bachiller. 2016.

Antonio Bachiller era un transportista de Guadalajara.
La seva activitat. Transports de resines de pi per tot
Espanya.
A Barcelona tenia un client al barri de Sant Andreu, 
concretament al carrer de Portugal de La Sagrera.

Era una  petita empresa regentada per el Senyor
 Martinez també vingut de castella,on hi feien adhesius.
 Antonio i porta la colofonia, la materia primera per fer
 els adhesius.
Molts viatges varen ser fets de la serranía de Guadalajara
a la petita fabrica del Martínez. Aixo comporta
que en un dels viatges, després d'haver confraternitzat
amb la Familia Martínez, Antonio es cases amb la filla
del. La Inocencia.
Al casarse Antonio, monta pis a Sant Andreu, pro continua
dins el mon del transport. A mes de transportista, als
anys trenta del passat segle, hi havia un mon de negoci
molt interesant en la compra i venda de camións, quasi
tots importats. Venien amb chasis, motor i sense habitacle
 que qualsevol fuster te en feia un.
 Sols calia remacharlo exteriorment amb claus i chapa.
Amb la guerra espanyola s'acaba el transport, pro no el
mon del camió.
 Fou al 1940 que l'Antonio, obre un taller
 al carrer de Malats 22. Front del Ajuntament de Sant
Andreu. En aquest taller es reparaba i fabricaba components
mecanics per camións acabats d'arribar de la guerra,
per lo qual es feien de troços d'uns i d'altres.
Passats els anys, el taller es trasllada al carrer de Cinca,
cent metres mes enlla del primer. El Antonio conta amb
els anys de l'ajuda dels seus tres fills, fins la seva desaparició.
El fills de L'Antonio continuaren amb el negoci fins la 
jubilació del primogenit, amb un acord per plegar tots
tres i tancar el negoci.

Difícil averiguar la marca, lo mes semblant a ell

es la marca italiana SPA, o BERLIET on arribarem varis chasis

a Barcelona. La matricula pintada al radiador.

Bedford angles, carregat de sacs. De patates?

Camio Minerva, modelo R, une de les primere cabines.

La guardia urbana no li importaba, ferse una

fotografia amb el choffers. A la fi es entenien.

Diamond T. Importat dels Estats Units

 Front el Restaurant.BON SOL

 Després de un bon apat a descarrega

els bocois, que per la seva posició,

 debian de ser de salmorra.

Aquest camió equipaba un motor

Hércules de 6 cilindres i podia carregar

de 8 a 10 tones.

CO-6014, camió Dodge Brothers

 també americá, molt usual en els 

anys trenta.

Camió Saurer Suis, aixo ja era una bona maquina.

Amb l'habitatge artesanal, volant a la dreta per poder

circular per Italia i tota la familia Bachiller.

Aquest camió, debía de ser d'algun lote de subhasta,

ja que el 60 de la porta, no sembla posat per un 

propietari que mereixi.

Aquest camió, carregat de gabies de maquinaria

també te tots el números de ser un Diamond T.

Camio marca VULCAN. Aquest camió

angles equipaba un motor perkins.

Camio angles Leyland-Beaver

Impresionant camió White, america. Aquest camió

per circunstancies es va posar a nom de la Seva

dona. La Inocencia Martinez.

Camioneta dins del taller al carrer de Malats

numero, 22. La familia del Antonio, sempre

estaba per fer la gresca."Quan tocabe".

Imatge on es aprecia el taller del carrer de Malats

molt, ample i gran.Un camio Commer.

Al any 1937, surt la gama nova de Cevrolet, 

es un vehicle molt comoda i versatil en tots els sentits.

Equipava un motor de betzina de 6 cilindres i 85 cavalls, tot un tro a les carreteres. El vehicle del Peix. La calandra nova amb cromats intercalats coronaba amb les lletres de la marca. Chevrolet. A la foto  la Plaça d'Espanya a 

Barcelona, darrere la Plaça de Toros de Les Arenes.

Marathon?

Ja després de la guerra, els vehicles cambiaban.

com aquest Scania-Vabis L-20. Fabricat a Suecia al 1945.

Tres imatges de un Saurer, mes modern.

 Com el anterior, tambe amb volant a la dreta.

El tema del volant a la dreta, era per en les

zones d'alta muntanya, amb molta corva, el

conductor podia anar vigilant el perfilat desde

la seva banda. També per ser venuts a Italia,

on la legislació, obligaba als camions de

 cert tonnage a portar el volant a la dreta

per que no pugessin adelantar a les carreteres,

a un altre vehicle pesant. No hi havia visibilitat.

 Mercedes- L-1100 de 1935.

Accident del Henschel, baixant el carrer de La Sagrera.

Una errada de frens, pedal abaix i contra la pared

tot un ensurt, sense cap desgracia personal.

Camio de la marca Alemanya Henschel, HS 12HL del any 1945.

El motor amb els dos filtres d'aire sembla retocat.

Als últims, anys els tre germans Ballester,

ja sols es dedicaban als vehicles de turisme.

Agraiment a la Familia Bachiller per facilitarme

 aquestes imatges que formaran part 

de l'historia de la automoció. Gracies.

QUINTANA Recadera a Torelló.

Anunci del Sr. Amado.

El recader o ordinari, es desplaçaba, en els seus inicis,
 entre les localitats de la línea, a fer,
amb  coche- de- línea   o   tren.

Entre Torelló i Vich, a l'epoca, hi havia una recadera Una recadera per obligació, degut a la mort del seu marit el qual havia iniciat l'empresa. 
El marit, Senyor Amado Quintana.( Meliton). Ella tenia que agafar el relleu per subsistir, cosa que fer  la Maria, acoplan-se a la dura feina ja que el teu cos, era el carro, carretó o camió. Tot ho duie a sobre.
El seu cognom era Rodellas, pro per a tothom era la recadera Quintana. Era una senyora que sempre vestia de fosc, per dol o per la pesada feina que duia a cap.
Un monyo amb agulles coronaba la figura, hi havia malpensats que deien que no era autèntic. Que era un afegit a la persona.
Cada dia a les nou del mati, sortia amb el mocador de farcell, el bolso i una cartera de cuir gruixut, a agafar l´ autobús d'Autos Pous, a la cantonada del carrer de San Antonio  amb 4 de febrero. Amb el mal temps. Cada dia tan si plogues a bots i barrals.Quan així era,  es axuplugaba en un gros paraigües negre, per tapar la parafernalia del bolso, mocador de farcell i la cartera de cuir gruixut. Ho feia tot de memoria, no feia servir cap paper ni llapis el seu cap era com una computadora, no s´ apuntaba res, tampoc fallaba amb el seu sistema,els unics papers de les notes de recollida amb especificacións que se li donaven.
A Torelló la seva parada era el pis on vivía a la plaza del Caudillo, pis que també era perruqueria i sempre hi havia algú, per atendre.  
 Al capvespre, la gent li portava els encarrecs per l'endema ferlos a Vich. Encarrecs per Gestorías, pagar contribucións, demanar hora al metge especialista, notaris, paga tributs, medicaments..... Sempre portan molts dines al damunt, principalment al viatge d'anada.
Arribar a Vich era una carrera contrarrellotge, per despatchos, botigues, administracions ( Per no fer cues sempre i havia una mica de atenció" a cambi d'alguna cosa")
A Vich, la parada era a la administració dels Autos-Pous i també a un bar nomenat Can Fajula, ja que la oficina dels autobusos l´ encarregat hi anave uns minuts abans per vendre els bitllets de cada sortida on li recollien petits paquets e impresos.

Foto: Dolors Freixa.

Amb el Autobús de la una, tornabe enrere els quince i escas kilometres fins a Torelló, a la parada del carrer de San Antonio. Amb tots els bartuls penjats d'esquena, brazos i mans, pujaba tambalejant per el carrer 4 de febrero, tombant cap a la LLisa, fins la plaza del Caudillo on tenia el pis just al costat del Teatro-Cine Cirvianum. Algunes vegades que anar molt carregada i poca gent al autobús el chofer del Pous, la deixaba al carrer de Sant Miquel front el Poste de Can Vinyeta.  Dinar en una esgarrapada  i amb tots els bartuls penjats ,correr tot el poble, entregant els encarrecs del matí i recollint, els de l'endema.

AUTOS VERDAGUER.MARCEL SERRA I ROGER.

El Marcel començá molt jove a revolcarse amb la granota
per sota els autobusos de Can LLatzer. Aixi es, com es coneixia 
a La Vall del Ges, als Autos Verdaguer, a Sant Pere de Torelló.

Anabe, de professió com  torner de fuste,
 el ofici amb mes personas a Sant Pere de Torelló. 
A la torneria comença als tretze anys, pro el desti el va portar
 cap a la mecánica i a la de conductor de
autobusus, primer servei regular i despres en servei discrecional.
Els aprenents de mecanic, de les empreses d'autobusos, lo que
solien fer era pasarse el dia, escombran i fregant els vehicles,
després de cada servei. Els serveis eren curts i seguids, solien
ser portar els treballadors de sant Pere a les difents colonies
textils, principalment a els Anglesos, Borgonya, al terme
municipal allunyat de Sant Vicens de Torelló. 
El aprenent adelantat, ja amb una edad de uns 18 anys,
lo que solia fer era agafar el autobus carregar el personal
i anar/recollirlos a les diferents fabriques.
Els dissaptes i diumenges, ja amb els conductors profesionals
els Autos Verdaguer solien fer excursions a Santuaris, aplecs 
de Sardanes, tot viatjes dins les comarques catalanes.

Els dos primers vehices que el jove Marcel,va netejar i conduir
eren un Studebaker i un Dodge, tots dos emsamblats a Espanya
de procedencia norteamericana.

B-45291.  El Studebaker.

El petit Marcel, amb la granota en els durs temps
d'aprenentatge. A la roda dreta el fre de ma.
 Un gros codol tret del riu Ges.

B-50.936 El Dodge Brothers.

Aquí tenim els dos Autobusus del LLatzer, amb

dissabte o Diumenge cap el Aplec de Olot,

 al Santuari de la Salud, a banyarse al Cobert

de Puigcercos, o qualsevol excursió, que en 

aquella epoca, sense vehicles particulars era 

una esperada il-lusiò.

B-54.817.

Mes endavant en un taller mecánic de Vic,

nomenat Can Pou, varen ensamblar sobre

un chasis de Citröen, un motor Perkins un

cambi Ribas i un diferencial Timken. Tot

aixo es va portar a Manresa a casa de un dels

millors Carrosser que hi hagut a Catalunya. 

Carrosserias Obradors. SA. D'aqui va sortir

el nou autobús d'Autos Verdaguer. La

empres ja disposa de un vehicle, adequat per 

fer unes distantcies mes llargues amb un 

mínim de confort que no tenien els seus

antecessors. B-54.817.

Mes endavant, ja entrant de ple dins del mon dels

serveis discrecionals i treballant per les grans

operadores, con Ravigo.    Autos Verdaguer compra

aquest precios, Pegaso fabricat, per Jorsa a Mataro.

Aquest vehicle tenia la particularitat, que en el

eix posterior muntabe roda sencilla. El Marcel

diu que sempre li va anar be, ni may se li va 

culejar. Despotricat per altres conductors.

 Potser es ha de saber conduir. 

Aquest autobús, muntabe

un motor de Pegaso Comet de 125 HP.

B-245.143

Aquest vehicle. Va ser el primer autobús que

va arribar a Beget, Per Rocabruna.

T-1764-B

Del Pegaso passem a la competencia. Un chassis

Barreiros, carrossat a Saragossa, per Vanhool a les

antigues instalación de Nazar, adquirides per

 Barreiros i passades a Central Carrocera.

Ja estem de ple dins els viatges discrecional

al estranjer,a partir d'ara a mes del anual amb

els pelegrins a Lourdes. Visitarem tot Europa.

Aquí sota pintat de granete un flamant ACO també 

carrossat per Vanhool a les instalación de la 

Avenida de Madrid a Saragossa.

Un altre ACLO de Verdaguer, aquest, conduit per

el seu company. Josep Garcia, de la Mambla d'Oris.

A diferent del seu company, aquest era Blanc i blau.

Al 57 anys, despres de una enfermetat provocada

per el estrés, en les grans rutes internacionals. La

gran preocupació del Marcel, per la mercaderia

que transportaba. Persones. El Marcel decidí plegar.

Pegaso 165 Setra-Seida, ultim vehicle 

conduit per Marcel.

El Marcel, com no, organitzan

per el seu propi conte els viatjes.