18 de febr. 2023

TRANSPORTS OLIVERAS.

 TRANSPORTS OLIVERAS A LA ROCA DEL VALLES.




Telegràfica explicació del recorregut de una empresa de transport. 

Faustino Oliveras Bassa, va venir de Santa Eulàlia de Ronçana a treballar com a mosso al Sindicat de Pagesos de La Roca del Valles. Molt camp de conreu, amb terreny pla,vinyes i  tambe ramats de animals de tota mena, preferentment xais i vaques.  Això feia que el Sindicat fos un potencial en aquells temps. Tot passava per allà. Tambe els camions. El mont de transport era incipient e interessant per el Faustino, deixar de fer de mosso amb feines molt ferra-gosses i repetitives, prenent la decisió, de fer se xofer.  Amb els pocs diners estalviats es  va entendre amb el gran distribuïdor de vehicles de la comarca. Garatge Baulenas de Granollers,comprant un vehicle recuperat de la Guerra Civil.  




      Baulenas en era un especialista en aquestes subhastes i reconstruccions procedents dels dos exercits. Li va aconsellar un  Dodge Brothers,que havia pertangut a l'aviació i poca feina havia fet.Estave practicament nou.  Ja tenia el camió. Ara a buscar feina per les nombroses agencies de Barcelona.

 Amb el temps, va trobar una  una que li assegura el viatge Barcelona-Madrid. Dos, tres dies de viatge era lo que costava anar amb aquell camió de Barcelona a la capital, embalumat de paqueteria. 

Amb el temps, es va casar i es va acabar  de fer viatges. Torna a la Roca del Valles,on busca feines locals per el camió. Una d'elles intenta, fe el transports de la llet amb cantines a Barcelona. Es cobrava be.   O intenta.  El primer viatge ja li varen precintar el camió, ja que la llet sols la podien transportar unes agencies locals  creades a modo de  cooperativa tancada i amb autoritzacions estatals des-de la capital de Espanya...(com, Santa Digna de la Garriga o Marti de Palau de Plegamants) Eren temps d'estraperlo i tot lo que fora alimentació anava molt controlat.. Aquest-os camions es identificats amb una retolació on hi figurava la bandera espanyola. Igual que les cubas de Comercial Vigatana de Vic a Barcelona.

Descarregant cantines de llet. Des de el Bedford.




 Des-precintat el camió, el Faustino i el seu fill Joaquim varen continuar recollint llet de les cases de pagès de les rodalies de  de La roca, portant la llet a l'estació de Granollers amb el Dodge i baixa-la en tren fins Barcelona, on un llogat la portava a la central lletera. Al fer servir el tren ja estaba controlat, pro no era factible, ni rentable.
 El Faustino volia fer la llet directe amb el seu camio. Algu, els i comenta que si anaven a Madrid a una gestoria concreta traurien el permis.  Varen fer  un viatja a Madrid i aconsellats per un gestor de la capital podrien obtenir el permís per portar cantines de llet des-de les cases de pagès dels termes de la Roca i Vilanova del Valles a  Barcelona. Ho varen aconseguir amb molt de papeleo i mantega. 

La llet es descarregava a la Avinguda Bogatell de Barcelona, al barri del Poble Nou enmig de les grans  fabriques. Torres Herreria i Titan Pintures.
 Al pas dels anys la fabrica va estar la seu de Letona, marca que encara continua a les instalacions de Santa Coloma de Gramenet. Cacaolat i Letona. 

Imatge on el fill Joaquim descarregant una cantina
buida a un vaquer. També a la dreta estacada al la-
teral, la bombona de oxigen pel mecànic soldador 
de el poble. Feina de recader.


Una de les feines mes rentables, dins el mon dels encàrrecs, fou omplir un camió o un furgo des-de les agencies on tenia  parada a Barcelona, com Central Nord, Agrupats, Pirineu 5 etc. per els gran magatzems de el Corte Ingles situats a la localitat de Montornès del Valles.   Poble on arribava tambe amb la paqueteria del dia a dia. Per descarregar en aquests magatzems,les empreses i els transportistes tenias que fer una gran cua a la garita de entrada, on quatre noies, tramitaven la documentació, per la seva descarrega. Alla hi podien passar hores, per un paquet, igual que per un camió complet. La astúcia del Joaquim que hi anava cada dia ja tenia hora assignada i entrava directe. EL FET,va fer se fer un munt de targetes i a cambi de algun regal, les va deixar a les noies de la garita de entrada i a cambi de un regalet de tant en tant, les noies entregaven targetes amb les adreces de les direccions de agencies on parava l'Oliveres a Barcelona a tots els que feien cua per quatre paquets.

El dia de estreno del Bedford.


Els clients se estalviaven de fer el viatja a Montornès a mes de les grans esperes al a garita de entrada. Això si que era un negoci. Camions a preu de paqueteria a una sola descarrega.     Una idea genial.


El Pegaso 1.100 de quatre cilindres. Gran camió
motor petit. Sempre amb la porta darrera oberta. Aqui ja retolat amb les marques a les cuals proveia la llet. Cacaolati Letona. 

El gran client. Magatzems corte ingles de Montornes.




Darrer camió del Joaquim, encara en funcionament.



 Aquesta feina la feia segons el volum , amb un Pegaso 1.100, un Furgo Mercedes, un Ebro D 550 i al final fins la jubilació, un Mercedes1314.    Actualment el Joaquim viu feliçment jubilat.     El seus fills contnuen dins el transport amb clients fixos.
Agraiment al company, Jordi Fluriach Ramentol, perpresentarme al Joaquim. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada