El segon camió nou que va comprar el senyor Castells, va ser un Pegaso Barajas, el primer camió que va sortir de la factoria de Madrid agafant el nom de ella.
Feia el viatge exclusiu a Madrid amb el fil de la HFC. "Era un platillo volante". volava per la carretera. On es podia clar.
Imatges del Barajas. El Joan Manuel davant.
La caixa era tancada sense laterals i amb arquilla-da.
Amb el Seddon es havia provat una caixa furgo, pro
colava aigua, amb el temps i les rebrincades. Lo millor
era caixe caixa de parets altes, arquilla-da i bon toldo.
Els viatjes de fil a Madrid,cada dia naben amunt. El Barajas i el Seddon no paraven. El Castells fa fer un altre pedido a Pegaso. Dos 1031. Aquest Pegaso montaba la mateixa cabina que el Barajes, li diferenciava que el tros de llitera exterior de xapa era de vidre. I la visera anterior habia desaparegut.
Les rodes eren un mida mes, i la ballesta horitzontal devantera es va suprimir per dos ballestes a lo llarg normals. La caixa feia un metre i mitg de llargari. Varen tambe ser carrossats a Gocuma de Castelló, amb laterals fixes , arquilla-da i toldo. Aquests camión al ser bessons Michelin va fer la prova dels nous pneumàtics X. Varen ser els substituts del Barajas i el Seddon a la ruta de Madrid.amb el fil. El Barajas ba continuar una temporada carregant degut a la seva caixa paquetera en algunes agencias del barri fort-pienc, on se aixoplugant la majoria d'elles. Solien carregar a la Agencia Rubio a Napols/Consell de cent, aculat al xamfrà i amb carros paquets cap dintre. A la cantonada de Cerdeña hi había la Comercial Terrestre i Maritima una de les grans. A Cerdeña 219 Boj Hermanos a Sicilia/Diputacio Azkar. A Napoles sota Gran-via Cave, a la mateixa Gran-via entre Nàpols i Roger de Flor Ochoa.(potser la mes important).
Els dos grands que es repartien el pastel a la epoca. Ochoa i Gerposa.
Els dos 1031 feien els dos viatges setmanals a Madrid 4 viatges en total a la setmana. Les tornades es buscaven a la plaça de Legazpi. En els bars de la plaça i carres colindants hi havia qui buscava camions per totes les destinacions de Espanya. Anaven cridant les carregues. A Barcelona!! a Valladolid!! camión para Sevilla!!. Actualment la majoria dels camións de ruta son trailer en la epoca eren tot normals de 2 eixos. Els trailers, tres eixos i 4 eixos tenien el seu mercat. La plaça de Legazpi estava al costat del mercat de l'engròs de fruites i verdures de Madrid, estava al costat del escorxador municipal el aldarull era impressionant. També hi havia un garatge per camions i sobre ell Auto Hotel, freqüentat per transportistes propietaris de varis camións que si allotjaven per ser els primers per contractar cargues de tornada millors al estar dos o tres a la cerca de lo millor. Al altra banda de la plaça habían construït un edifici, estret i alt on hi havien oficines de comissionistes que havie tret l'Ajuntament de Madrid dels Bars dels voltants,( Abans una taula de Bar i el telefon public amb fixes era el despatx de un comisionista o varis en el mateix Bar.) obligant a disposar de oficina. Oficina que sols i havia un telefono i una fulla de paper per prendre notes, igual que feien quan estaven en els Bars. Cada oficina no tenia mes de 4 metres quadrats, i persona assentada, una taula i el visitant dret. No cali ni assentar-ha.
Oye tienes algo para Barcelona?.
Si o No, si Si.
Cuantas toneladas, donde se carga i quanto pagas.
Eso, eso i eso.
Me interesa, no me interesa.
Punt final a la conversa, si te interessava et donava un paper amb la adreça on carregar. Qui pagave o quina agencia se feia càrrec. No calie prendre seient a una cadira. Quan hi havia viatje urgent, aquest comissionista avisava als del carrer, a cambi de una propina que anessin a pregonar la carga que tenia que sortir urgent.
Imatges del mercat al costat de la plaça.
Legazpi era un mon de xoriços. El Castells tenia que trobar una empresa que li dones carrega de tornada i de manera rapida i no anar a parar al Legazpi on estava malt pagat i si volies anar per feina cobraves una porqueria. Un dia el Castells va carregar per una empresa molt important de Madrid. Era material per la construcció del cablejat de centrals de telèfons. Estava al carrer de Ramirez del Prado a Madrid i el seu nom Standart Electrica. SA. Alla va veure que sortien molts camions cap a Barcelona, la pregunta, com podria entrar a trevallar aqui?.
Els 1031 de Pegaso.
Va parlar amb el seu amic de Torelló el director de la fabrica de Can Casarramona que ja el havia ajudat a entrar a la HFC. Aquesta persona era de una gran cultura i amb molt do de gens. Varen anar a Madrid a veure si podien parlar amb algun Jefe de la Standart ElectricaSA i ho varen aconseguir. El directiu que administrava el transport era molt aficionat a les regates i en pocs dies tenia que anar al llac de Banyoles on es feia una competició. Varen quedar de trobar se alla, fer un bon dinar i parlar. De aquests tema es millor fora de la oficina on es podien fer millors tractes...
Dit i fet. En poc temps els camions del Castells, carregaven a Ramirez del Prado. Es havien canviat les tornes. Hi havia mes feina de Madrid cap a Barcelona que d'inversa. La carga eren "bastidors" les columnes on passava tot el cablejat de les centrals telefónicas. Les caixes feien 3'5 metres de allargaria, l'amplada lo que donava el camió ni cabien tres de costat. Sis devant i sis darrera amb la porta oberta. El magatzem de Standart Electrica SA. era a Barcelona al carrer de Witardo, al costat de la plaça del centre. Un carrer molt estret i amb coches aparcats. Alla a la oficina hi havia 3 treballadors de la empresa (SESA) fent funcions administratives. Per carregar i descarregar contratavan una "colla" de vuit o deu persona, amb un cap i un encarregat de curriola, (era el que la tenia que enganxar al sobreseient ferro que hi havia a les faanes centrals).
El magatzem era molt gran pro la porta molt petita. Els camions no podien entrar dintre, només les furgonetes.
El sistema per descarrega el camió , era sempre tenir lloc guardat al carrer que no si aparques ningu, ja que es tenia que aparcar sense tapar el gual por on entraria el material descarregat. A vegades hasta dos hores tothom esperant, perquè un cotxe havia quedat aparcat alli. De totes maneres la colla ja mirava de agafar-lo al vol i portal uns metres mes enllà.
La descarrega, treure el toldo, arquillos i cordas, quatre voltes dos per bastidor, amb les cantoneres de cartó per evitar el segat de les cordes amb la fusta. Des-de abaix amb pals de ferro "la colla" aixeca la punta del bastidor, un dalt li posa un corro sota, dos homes mes al final del bastidor l'empenyen sobre el corro cap enrrere els de abaix estan preparats amb els mateixos ferros i el van aturant, al terra uns neumàtics vells, per si baixa de cop. Un cop arriben els braços a la caixa el deixen anar baixant amb mes mans que caixa, fins arribar sobre els neumàtics. Estirant mes i aguantant de darrera el posen pla sobre una plataforma amb rodes de coixinet d'acer i el entren de punta al magatzem, alla l'estivent tambe fins a tres de altura. El oficinista de la SESA apunta el numero. Apa a buscar un altre. Els tres de darrera tercera fila son els mes difícils de la descarrega. La mateixa operació es repeteix amb els disset restants. Hi fem el mati.
Un cop descarregat el camió, aquests bastidors tres o quatre, segons el dia sense el embalatge un camió o dos de Transportes Especiales Grau. SA. (Te la contracte de portar-los a les centrals telefónicas repartides per Barcelona), que no son poques. Solen dur un camió propi un Pegaso Comet amb Acerbi, pro el chasis molt curt, un Chevrolet llogat de Mas de las Matas i un parell de Ebro mes llogats.
Com aquest el Chevrolet contractat per Grau de
Mas de les Matas.
Tenen que repartir la carrega que els hi ha arribat sense l'embalatja. El Castells carrega el embalatja buit, divuit caixes i torna cap a Madrid. Ja hi han treballant, 6 camions dedicats
exclusivament a HFC i SESA.
Cal destacar tambe la feina del Grau amb el bastidors arribats de Madrid. El Grau i posava el seu camió i llogats i els bastidors sense el embalatge de fusta arribaven a les centrals, quatre en cada camió, sense embalatge eren molt delicats, El que posava la corriola a la central sorties fora la finestra amb una ma se aguantava en el ferro i amb el altre posava el cos de la corriola, després la punta de la corda que al antre banda hi havia el ganxo. El bastidor, de fabrica, ja munta-be una argolla, on es enganxava. El bastidor pujava dret cap a la finestra, la corda a força de braços dede dalt passa un poc de la altura del marc d'ella des de dins amb un ganxo se estirava la corriola afluixava i el bastidor a costa de braços quedava tombat al terra del pis.
Un Reo de Grau, tambe anave a les centrals.
L'Oficina a Barcelona, es una habitació del Pis que el Castells va comprar al carrer de Cerdeña, per quan es tenia que quedar a la Ciutat.
La feina de Torelló relativitzada a la HFC amb dos camions i quan hi havia molta feina de Bales de pujada ja que a vagades les HFC feien compres mes grans de lo que podien assumir per preu i després les revenien. A les hores el Castells, llogava camions de Transports Illa de Sant Joan de les Abadesas i tambe dels que treballaven repartint per la SESA. Per ajudar als dos de Torelló.
El moviment fort ja era entre Barcelona i Madrid.
Caixes tancades, per bon condicionament del fil de cosir.
El camións de Barcelona, amb un permis especial se aparcaven din HFC de Sant Marti enfront la Pegaso. El permis era parcial, pro va passar un any, dos i deu.
Al mateix carrer, Castells va fer un bloc d'apartaments i el garatge sota, al garatge hi cabien 2 camións, per lo qual el resta queda dins el Pati de HFC.
HFC tambe tenia camions. Eran Ford dels fabricats a la avinguda Icaria de Barcelona i posteriorment Ebro de la mateixa fabrica. Tenien un garatge propi dins les instal·lacións, amb un petit taller com un poste de gas-oil.
L'empresa estava en marcha. Tot funcionava com un rellotge. El transport estava lligat, havia que cerca una altre cosa, era temps de emprenedors. Altre vegada amb el seu amic "director" i un hostaler de Torelló, se embarca amb l'explotació del Hotel Congost del Figaró. En aquells anys el Figaró era com Montecarlo en petit i sense mar, pro si muntanya. Moltes families benestants hi tenien la torre i per les tardes dels dissabtes i diumenges si acostaven veïns de tota la comarca e inclous algun Barceloní.
El poc transit feia que la carretera fos un passeig i en els bars els jocs de cartes eren. Els homes fumaven grossos habanos, prenent alguna copa, xerraven i com he dit jugaven . Les dones, carretera avall, carretera amunt des-de la corba de la entrada al poble fins a la font de cal Andreu. Aquella aventura no dura gaire, pro la vena turística i havia entrat a les venes. Era el boom del Turisme i les costes catalanes anaven plenes de gent de fora. Per una amistat es varen enterar que a tossa de Mar es arrendava un Hotel. Es deia Marisun i just estaba a la entrada del poble a peu de la carretera de Sant Feliu de Guixols a LLoret. Era un Hotelet petit de unes quaranta habitacions pro molt cuco i ben situat.
El trio consistia. El Castells posava els quartos. El Casaramona la direcció i el de la fonda de la plaça de Torelló, la feina.
Amb aquest Hotel es va fer una temporada. Mes avall passat la Riera de Llagostera i havia un altre amb millors condicions que el Marisun. Era el Mare Nostrum, el seu propietari, era el fill de un fabricant de tela de Sabadell, havia estudiat farmàcia, pro tambe va veure venir el turisme i va construir el Hotel. El trio, va llogar la seva explotació per una o dues temporades. El Casarramona baixava els caps de setmana deixant la feina de la fabrica, per repassar els numeres. També ho feia el Castells per revisar tot el funcionament del Hotel. El dilluns tots altre vegada a la feina habitual.
El tercer any, el amo, el Baques i el Castells, se alien per duplicar la cabuda del Hotel, en el pati colin-dant. Paga Castells i surt la societat Marenos. SA. El soci hostaler de Torelló, al cap de un any surt del entenc te i randera d'ell el Casarramona. El Hotel ha arribat a les cent habitacions, ja es necessita un Director de ofici, Maitre, cuiner com cal i unes trenta persones de servei. La clientela es molt bona i rica , lo que fa que gastin molt. La temporada es curta de la gent de pro i per la envergadura del Hotel es necessita conta amb alguna Agencia de Viatjes. Ha lloret hi han moltes i reomplen el forats del Hotel. Pagant molt poc. Arrel de un guia d'aquestes agencies de LLoret el Baques i el Castells es desplaçant a Londres a fer un tracte amb un gran operador que se ho fa tot. Opera en altres llocs de Catalunya i fan el tracte per el Hotel de Tossa. La empresa era de un SIR Angles. I el nom SkyTours.
Skytours els omple el Hotel en un 60% el resta per els particulars, al Juny i setembre, SkyTours, arriba al 90% de capacitat. Els anglesos reparteixen les vacances en quatre mesos, al reves nostre que tothom les vol fer al Agost. Al dir que la agencia so fa tot, es dir que inclous els avions eren propis. Al estiu portaven clients a la costa Brava al hivern, sense els seients transportaven flors d'holanda per tot Europa.
Al ser els avions en propietat qualsevol membre de nosaltres sempre que hages una plaça vacant et podies desplaçar a Londres o a Birmingham, sense cap cost i tornar amb un altre avió. Això solia ser al principi i fi de temporada. En epoca dels Beatles, el Joan parent del Baques i Jo hem anat a Londres, comprar unes botes de Beatles al Duty Free del Aeroport i tornar amb el mateix avió a Tossa a treballar. Tot durant la nit, amb aquells avions d'hèlices amb els motors vermells de foc.
També cal dir que el aeroport on operaven aquests Tours era el de Perpinyà. Agafa autobús a Tossa fins Perpinyà, avio i viceversa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada