4 de jul. 2022

MUSEU TRAGINERS IGUALADA. (segon)

 El museu consta de tres plantes, baixa, primera i segona.   Crida l'atenció que a les plantes superiors i han les peçes mes grans. Tartanes, Landós carros de tots tipus.

Tartana de viatge. Aquesta tartana es destinava majorment al transport de viatgers. Molt fete servir per anar de les masies a la població propera. Hi havien de particulars i tambe de lloguer amb xofer.

Tartana de viatge de luxe i llarga distancia.


Decada de 1910, aquesta concretament, feia ruta de
Barcelona a València. Equipava finestres per que
corres el aire i tambe per resguardar del fred.


Carro de trabuc.

Usat principalment entre 1930 i 1950. Aquest carro estaba construït amb taulons molt durs ja que la seva feina era transportar, codols extrets dels de rius, a carrec dels contractistes, per fen fonaments de casas, material d'obra, ciment, totxos, toxanes i lo que fes falta, per subministrar material a tots els oficis. Al ser de trabuc, els granels  eran la gran aplicació, com sorres i carbons.


Carro de torn estorat.  Aquest carro amb vela i estores transportava una bota de vi de 800 litres penjada. Sobre en porta-be quatre de 90 litres.


Carro de bots. cap al 1900. Carro amb vela i estores per el transport de bots de vi i oli. Carregaven fins a 1.500 kilos.



Coupe Mail. Carro de transport de viatgers i correus. Procedència anglesa característica de la epoca victoriana.


Xarret francès amb guarnicions. Cotxe de passeig de luxe, emprat entre 1800 i 1914 aproximadament, la seva característica las guarnicions fetes amb xarol.


Lando. Carruatge de passeig, probe d'Alemanya sobre el 1870,(Landau-Baviera) era el cotxe dels senyors. També l'anomenaven el senyor dels coches.
La xarxa viaria catalana es va anar transformant, el transport  estava fen que les carreteres creixessin en nombre i qualitat tanmateix els carruatges varen seguir el mateix camí canviant les velles i santuari-es  carrosses del segle XVII, passant a la gamma de vehicles rapits i sofisticats.




Victoria; carruatge per el lleure i passeig. Es solia emprar com a vehicle de lloguer per casaments.
Segons el pais es nomenava diferent. Simon a Madrid,Fiacre a França i com no, Victoria a Anglaterra.



Carro de repartiment.    Per repartiment dins els carrerons estrets dels poble i ciutats.


Òmnibus 1860.  Diligencia de luxe per transport de viatgers. Mitjans i llargs recorreguts.


















30 de juny 2022

MUSEU TRAGINERS IGUALADA.(primer).

 Breu crònica de una visita al museu de traginers d'igualada una gran feina ben feta del seu creador el Senyor Antoni Ros. Tot lo relacionat amb la tracció de sang, la trobem alla exposada una gran i acurada col·lecció.



Museu especialitzat amb atuells relacionats amb la denominada tracció de sang. Transport de persones i mercaderies amb animals. Carros tirats per mules, cavalls o bous.  Els transports es feien amb diligencia per personal col·lectiu, taxis i carruatges particulars. Els transports es podien diferenciar en las distancies com a locals regionals o llarga distancia.  Hi havien transports en carro específics com carro bombes de bombers o carros funeraris.

Els cartells ens informen de la finalitat del museu, ensenyant-nos la base de la xarxa viaria catalana i de quina manera es desplaçava la gent i mercaderies al segle IXX per els camins de ferradura, camins que que trepitjaven les vies romanes venint de  França cap a  Barcelona i des de la Capital  a València i Saragossa.

Sols  entrar al museu en trobem amb tres carros.

Aquest primer una Nàrria, roda massissa i un eix fix carro molt usat a les Castelles i nord de Espanya per mes de un mil-lenni. A la comarca del Bierzo era nomenat com a "carro chillon"

Segon carro, nomenat de carrera, el que la majoria hem vist de petits per els nostres pobles. Era el carro de repartiment, d'anar al camp a recollir hortalisses, fruites i qualsevol trasllat de qualsevol cosa. Podia portar de un a tres cavalls "a la llarga". Normalment anava un.


El tercer era de un sol braç central. Acostumava a tira lo un parell de bous. Mes corpulents que els cavalls. Solia fer-se servi en terra humida, per anar a bosc per buscais. Era com el transport especial d'avui en dia. A llarga distancia li enganxaven mules, arribaven a transportar fins a 4.000 kilos.


Cal dir que darrera del cavalls i carros hi havia una gran industria, on confluïa un munió de oficis entorn al carro. La carreteria, la esparteria, la ferreria i al entorn al animal: veterinari, mosso d'estable,ferrador, manescal,baster, guarnimenter. Tot plegat per fer funcionar el mon del traginer.

Mosso d'estable.


Cal guaridor. Veterinari.


Els eixos.




L'eix  de  la roda  es  engreixa  en  un  principi  amb  llard.
Quan varen apareixia els fusells, que se engreixaran amb oli.


Torn per fer el boto.


La ferreria. Lloc on treballava el ferrer especialitzat en construir carruatges.  Tres eines o atuells imprescindibles, per aquesta feina.  El fornal, per escalfar el metall. La mancha per subministrar aire al fornal avivant la combustió. El tercer element els malls, que a partir de colpejar repetidament el ferro contra la enclusa tenen la possibilita de modificar qualsevol peça.



Una de les feines mes important era la construcció del aro de la roda. Per donar la forma circular es passa per la corredora en fred,per donar la forma desitjada. Quan es reparava el ferro de una roda a les hores es pasaba per la recalcadora.


Selles de traginers.



En el entorn del transport, tenim el oficis amb tasques especifiques...tals com traginer de bast (el que duie les mercaderies al llom del animal). També els llenyataires que arrossegaven els troncs des de el bosc al peu de camí per carregar-lo al carro de llança.



El traginer de bast posa sobre el animal, un bastiment de fusta senzill. amb dos arconts molt sortits i units per una peça que se adapta al llom del animal, aquesta era la manera mes usual per transportar qualsevol cosa. 
Hi havia especialitats, com la de col-locar al llom del animal dues sarries d'espart per traginar, carbó, fems o productes del hort. També si colocaben els arganells bastidor com el primer cas pro amb atuells plens d'oli, llet, aigua.   Cada traginer solia portar tres o quatre mules lligades una darrera l'altra, en fila india.


Selló  nuvial.  Sella nupcial catalana cap a 1920. Utilitzada principalment en pobles de muntanya, per portar la nuvia al temple per llocs arriscats. També es feia servir per portar gent gran al metge o per alguna necessitat puntual.

Gran col·lecció de selles. Immaculades.



















29 de juny 2022

FIELATOS (BUROTS)


Camión cargado de Galletas y chocolatinas.

Este pagaba impuesto de lujo.

 

Esta extorsión a los transportistas durante los años cincuentas, venia de antiguo.  En el siglo 18 era la principal fuente de ingresos de algunos  Ayuntamientos, como al que nos vamos a referir.  Barcelona.

 En 1872 hubo un gran tumulto contra los fielatos llegando incluso a incendiar alguno. El movimiento mas fuerte fue el de la entrada a Barcelona por Hospitalet.



Burots a La Bordeta.


Desafío del pueblo, con adoquines a los Burots.


Eran los aduaneros de la ciudades. Bajo la excusa de un antiguo control sanitario (animal) sobre  mercancías comestibles que entraban a la Ciudad, los Burots cobraban unas tasas e incluso impuestos de lujo a licores y bombones.

En los años 50s ya con transporte en camión, el resultado era una fiscalización inaceptable, para el transportista, soportando entorpecimientos, obstuculaciones, tramites, demoras en las entregas, desbaratamiento de horarios.        Lo que hace que el transportista asuma unas responsabilidades subsidiarias, que en modo alguno tenían que asumir.  Diferentes ciudades toman el ejemplo de Barcelona, la carretera como tal deja de ser la via rápida cortada por una red de fielatos con lo que los camiones, vuelven a convertirse en carros, un paso hacia atrás en las ciudades que adoptan este impuesto.

En aquellos años, influía a los transportistas que al llegar al fielato, habían que declarar y pagar las tasas de las partidas alimentarias y animales que llevaban junto con el resto de mercancías que podían ser de cualquier índole hilados, ropa, maquinaria, madera etc.

Este control también se hacia en las estaciones de tren, llegaban los recaderos de los pueblos cargados de pequeña paquetería en los "mocador de farsells". En la estación había un funcionario del ferrocarril que hacia las veces de Burot y cada tanto en tanto tenias que pagar si o si, aunque no llevaras nada.   El tiempo que el funcionario te podia retener era exagerado en un lento registro, incluso haciendo abrir paquetes, pudiéndote hacer perder el día y el negocio. Uno de estos semi-burots, venido del sur, creo un prospero negocio de agencia paquetería con las mordidas.

 Los había en la  salida estaciones de los ferrocarriles de mercancías y en todos los muelles del puerto de la Ciudad. Las mordidas por pasar por alto unas normas aberrantes hicieron rico a mas de uno. Allí en las estaciones era mas duro. Solo podia salir una mercancía en transito. Si tenias 6 sacos para Sabadell, no podías salir en el mismo viaje con 3 de Terrassa, ni 4 para Granollers. Conclusión pagas al control de puertas y sales con toda la mercancía de varios destinos. Extorsión al transportista pura y dura.

Los horarios de estas oficinas, se abrían al levantarse el día y se cerraban al hacerse de noche. En las horas nocturnas habían quien se saltaba los fielatos se les llamaba los "Matutes"  se arriesgaban a pasar los fielatos de noche cuando estaban cerrados, eso si tenían   evitar alguna "ronda" dentro de la ciudad. Si los pillaban la multa era de campeonato.

EL FUNCIONAMIENTO. 1958.

Nos centraremos en uno. El de Coll de Finestres, limite de Barcelona con Montcada donde confluían todos los camiones que venían de la N152, además de los de la N154 Valles, incluyendo dos grandes ciudades como Terrassa y Sabadell.

Parabas el camión y declarabas lo que llevabas de consumo, nosotros siempre llevábamos hilatura, nos conocían y pasábamos. Alguna vez por fechas de navidad se bajaba algún capón para regalar a algún jefe de la fabrica de destino.   Se amordazaba el capón (Pollo grande) y a la caja de herramientas, por un rato.

Recogida de jaulas en el mercado de Granollers los jueves.



Pasos a seguir por los que llevaban habitualmente esta clase de mercancías. Detenerte a la entrada del fielato. Declarar toda la mercancía sujeta al pago de arbitrios. El Aforador, repasa toda la mercancía declarada sobre papel, clasificándola por grupos, para calcular la categoría del impuesto sobre el producto.

Si se transporta dulcería y licores, además de la carta de porte, debía  aportar factura ya que son productos grabados por el impuesto de lujo, según su valor.    Estos productos, además del arbitrio de por si, pagaban un 21% adicional.

Una vez el Aforador ha extendido el talón de pago, pasabas por caja en la ventanilla contigua.

A la salida de la oficina a unos metros,   otro funcionario, llamado de " puertas" que tenia que dar conformidad a lo declarado y lo pagado.  Era el funcionario represor oficial.  Si no veía la cosa clara, o según como se había levantado aquel día, podia incluso hacerte descargar el camión para comprobar lo declarado y pagado. Una diferencia. Si pagabas mordida ningún problema, todo era claro, nítido y brillante.km 

Las frutas y verduras tambien pagaban. 

La avaricia de estos puestos era tal, que con el tiempo, también cobraban la arena extraída de los lechos de los ríos y entraba a Barcelona.

Recuerdo a mi Padre y muchos camiones volquetes, cuando el rio Besos bajaba con poca agua en Montornés del Valles y Montmeló, cruzaban el rio y empalmaban con la carretera de la Roca, entrando por el puente de Santa Coloma que no funcionaban.

Según me cuenta el transportista de Sant Andreu. Arcadi Galbas Meia, ellos se dedicaban a cargar en los mercados semanales principalmente los de Vic y Granollers, a recoger las jaulas de pollos, gallinas, conejos que los comerciantes de Barcelona habían adquirido in situ.


Había que tomar nota de las cantidades de animales de cada cliente. Cada jaula tenia que llevar la cantidad exacta de animales para poder declararla. Si en una jaula había mas animales que los estipulados, la multa la pagaba el cliente.

Todas las jaulas marcadas con el nombre del cliente.



Los precios en los años cuarentas eran. Cada jaula tenia que llevar treinta conejos a 0'33 céntimos de peseta por conejo. Jaula de pollos 25 pollos a 0'25 céntimos por pollo. Cajas de huevos 120 docenas por caja en cuatro pisos con paja. A 0'10 céntimos la docena.

Fielato de la entrada por el Morrot.


Terminadas las inspecciones entrabas a la Ciudad repartiendo la carga entre todas las tiendas de los compradores. Dentro la ciudad tenias que llevar siempre los albaranes de pago de cada cliente, porque las Rondas, controlaban los alrededores de todas las pollerías, carnicerías y tiendas de alimentación de los barrios. A veces no se fiaban de ti, por si no habías declarado alguna jaula, cosa que con llevaba que el Burot hiciera todo el reparto contigo, tienda por tienda. Si te pillaban con algo de mas o jaula mal contada, la multa era tres veces superior a lo pagado en el fielato. 

Así trabajaban los transportistas en épocas pretéritas, justo acabo de circular a base de gasógeno.

NOTA:  Algunes imatges han estat trobadas a Internet, sense saber autor.