30 d’ag. 2021

TROBADA CLASSICS DEL TRANSPOT AGOST 2021.

 



El Nazar sortint del Garatge a Barcelona.

Com sempre amb els anims cap dalt varem muntar la trobada del mes d'agost. 




Amb la Núria de camalic.




A les 8'30 del mati, ens varem trobar a la rotonda grossa de Caldes de Montbui, el Pegaso bus 170 Beulas de Joan Vallcorba i el R-8 del conegut col·leccionista de classis a Caldas. Jaume Vila, acompanyat de llur muller i dos nets.



El Pegaso ja duie clientela recollida a Sentmenat. A Sant Feliu de Codines recolliria la resta front el edifici del antic Condis. 


a la imatge el Joan Vallcorba , posant ordre al passatge.



El xofer del Ramon Manonellas amb el Ebro C 150, es veu que no podia dormir i ja ens esperava al lloc de esmorsar a la masia Can Blanc, a Sant Marti de Centellas. 


També va sortir abans el Marc Vallcorba amb el Ford carabiner de Betzina, degut la escassa velocitat que agafa aquest vehicle. No fer-nos retrassar a la resta.

L'altre grup de participants venien de la zona del moianes i ja anaren fer cap a Sant Marti.                      Despres de recollir el personal de Sant Feliu de Codines varem sortir en ruta els tres  de la rotonda de Caldes. 


Sols sortir de Sant Feliu de Codines. Els braços i principalment les cames es posa ja en marxa amb les corbes passant per sobre el cim de les Aligues. Tocava embragatge i accelerador i volant banda i banda allisant l'herba dels marges.



Un cop arribats a la de  part dalt de
 Sant Feliu, una mica de pla avall, fins 
el encreuament de Sant Quirze Safaja, agafant
 la carretera de Centelles. Las corbas et feien
 anar com una batedora dins el Nazar. 


Pel cami ens varem trobar amb el company 
 que amb el seu Ebro B 45 venia de front, de Tona.





Arribada a la Masia de Can Blanch, on ja teniem
la taula parada sota uns porxos, molt fresc, fins i tot 
que algun va tenir que posar-se la jaqueta, despres de
la calor que portarem sobre, per la tapa del motor
dins de la cabina.


Tan la reserva, fora de les dependències, de la Masia
com el servei va estar fabulós. Es nota la ma de algú.
Les dues taules llargues exteriors


part de la flota aparcada a la plaça del restaurant.




El camions exposats en Can Blanch. Erem sis industrials
 a mes del R8 del Jaume i el Ford Mustang del Jordi.





Foto-finisch dels participants al esmorsar.
Responsable el artista Joan Casellas.


 De Can Blanch varem sortir cap a les coves del Toll de  Collsuspina. Altra vegada agafar-se fort al volant per no anar banda i banda i cap a Moia. Varem agafar l'antiga carretera de Vic direcció Collsuspina. Fins el encreuament del cami del Toll. Algun llest que coneixia la ruta es va colar per Sant Quirce Safaja, arribant abans a les coves del Toll.


De alla al Toll per una pista plegada de forats. Alla ens esperava el Pallissa amb una Montesa, deuria de ser elèctrica perquè muntava una grossa bateria de cotxe sobre el seient del acompanyant. 

Varem trobar, el Ebro B-35 del Farres Balsareny acabat de vendre a L'escola de cinema de Moia  amb una lona plena de publicitat. També hi havia el Jordi Solsona, gran amic amb un Ford Mustang, que tot que nou, representa a la llegendària marca americana. 

El tractor Ebro,del Rafel. El Ebro C-35 de la Asociaccio del cinema  de Moia i el Horizon del Ramon.


El Mustang del Jordi Solsona.

La visita a les coves, una gran experiència de la orografia interna de la nostra terra. Ens acompanya a la  la visita el Rafael  de L'Estany amb un tractor Fordson clàssic molt cuidat. 

Acabada la visita i retardats degut que sols podien entrat grups reduits de persones a les coves. Acabada la visita, varem sortir altra vegada cap a Moia. Aquesta vegada travessant-la d'avaix a dalt i donar-li altre cop a la mani-vela fins arribar al restaurant Can Grau de L'Estany. Al passar de una cinquantena de persones ens varen muntar sis carpes al exterior. Tot molt ben acurat. Els vehicles com un puzzle capiculats dins el aparcament reservat per nosaltres.

Travessant Moia, darrera el Ebro del cinema.







Alla ens esperaba el Sucarrats i el seu amic.... Amb les dues senyores, havien portat un camio Stewart americà desde Orista. Tambe un tractor Lanz molt ben cuidat propietat de Rafel.


El dinar una taula de embotits amb una llonganissa extraordinària, despres  entremesos i a escollir de segon. 


Fricandó de vedella. Entrecot amb os de vedella moianesa, galtes i  peix. Un bon sortit de postres aigua vins cafè i un chupito de ratafia gelada gens a envejar als orujos gallecs. 





La gent ja esta tipa i ningú resta assentat.


Sucarrats, L'amic i senyores.



A les sis de la tarda, varem per donar per acaba la trobada. Ara quedaven 65 kilometres fins a casa, a Barcelona. Ruta que en la epoca es feia, amb una o dos parades pel cami.         Amb el Nazar directe.

Una bona xerrada ja que si hi havien pocs vehicles historics pro tots el comensals eran del mont del transport alguns en actiu, altres jubilats. 

A les sis de la tarda, punti final a la trobada i altre vegada tira de volant i cama dreta per la baixada. Frei gas. 



11 d’ag. 2021

EXCAVACIONES NAXO. A RUA.

 

Buscaba una gasolinera y me salí de la autovía. Antes de encontrarla en un descampado, estaba la "carroceta" IPV de Naxo. Me acerque a ella y al propietario. Me conto las maravillas de aquel pequeño camión con pluma i volquete que era como una navaja suiza. Servía para todo y se amoldaba a todo, hasta subir por una pared, aunque no llevaba bloqueo de diferencial.

Equipaba un motor Perkins de cuatro cilindros debajo una cabina espartana de las primeras de Mafsa, fabricante primitivo de IPV.

Tambien me conto una historia de las "carrocetas" que había de muchas marcas que no eran conocidas hechas artesanalmente por talleres gallegos. 

 Me comenta Naxo que conocía a uno, que en una subasta había adquirido cientos de ejes de camión los había cortado todos 1,70 construyendo unos cuantos vehiculos muy fiables. Sin marca alguna, hasta que acabo con los ejes.






Las "carrocetas" eran una copia de  de las regaladas al
ejercito de Franco, por su colega italiano, Mussolini
ideales para la orografía Española, era una maquina in-
rescindible. Terminada la guerra se subastaron y ven-
dieron mayormente en Galicia.


Detalles del interior de la cabina.IPV





Mafsa (Miranda, Alonso, Fernandez SA ) fabricaba a Pontenova, provincia de Lugo, hasta su cierre. Si se, que hace un tiempo volvieron a abrir la fabrica para contruir camiones de basura para Urbaser. Mas estrechos de ejes que un camion normal y rueda sencilla reforzada en el eje trasero. Estos camiones circulan en barrios antiguos de callejuelas estrechas en Barcelona. 








4 d’ag. 2021

SAVA 311.

   Imatges del SAVA 311 de J. Soldevila.A Sant Hipòlit de Voltregà.



Per si a  algu, li pot interessar.






A  poc   a  poc de  petits  restauradors  i  conservadors.
Creix la historia dels classics del transport a Catalunya.


23 de jul. 2021

AVIA VOLQUETE DE CARLOS RUIZ.

 


Otra recuperación de Carlos Ruiz, es este AVIA volquete.

Este camión actualmente continua  en servicio, para lo

que haga falta dentro sus limites.



Fabricado en España por Aeronáutica Industrial SA.
MADRID



Detalles del esquema de mantenimiento.


El motor Perkins, igual que el que 
monta el camión NAZAR.





Imagen del motor. En primer termino el filtro de 
de aire, en aceite. Su sistema de filtración son hilos
de aluminio como los de fregar, empapados en aceite
El aceite se mantiene abajo. El aire pasa por el entra-
mado de hilachos hasta llegar el aceite, donde queda 
atrapada la porquería aspirada. Muy diferente de los
cartuchos en seco de hoy en día. El recambio hoy en
dia se  tiene que comprar en una droguería. "nanas". 



Filtro de gas oil exterior, primer elemento en el
recorrido del combustible hacia la bomba  inyectora.


Manetas.  Cambio,  freno de mano y  volquete.
Por su época el camión AVIA era el mas moderno
de todos sus cohetéanos.


Taller de reparación de volquetes.


La rueda. La 7. Misma que Nazar B-15-Ebro C-3,5


Máxima amplitud de la cabina. El vano motor
 pequeñísimo. Tablier espartano total.


Tablier y volante. 


Como decíamos antes. Otro ejemplo de modernidad
son estas llantas de disco.


El corazon del AVIA. El filtro de aire, siempre
dando la nota.





20 de jul. 2021

AVIA DE CARLOS RUIZ.RESTAURACIÓN.

 

La afición y la fuerza de voluntad, bases primordiales para

emprender una restauración, como la acometida por Carlos Ruiz

con este AVIA perdido en el bosque.

Las imágenes valen mas que mil palabras.













Al fin todo se consigue.




13 de jul. 2021

CAMION del CARBUR.

 

PRECIOSA FOTOGRAFIA DEL FORD 51 AL ANY 1963


FOTO. EMILI I EL SEU FILL PERE.

 Aquest camió en la decada dels 60s i principis dels 70 del segle passates feia servir per  el trasllat de  pedra extreta de Berga i Ogassa  a les  fabricas de La Mambla de Oris o Montesquiu  per fer carbur. 

A part de la pedra, els forns del proces de fabricació, es necessivaba molt de carbó que arribava en tren fins la estacio de Sant Quirce de Besora, on en camions es portabe a les fabriques. El carbur era un mineral que al barrejar amb aigua,crea un gas, que en els seus temps es feia servir per Il·luminació, soldadura i altres menesters.

El Ford  del carbur en un principi equipava un motor 4 cilindres de benzina original Ford , pro amb els anys donat el alt preu de la benzina i el seu gran consum, li varen acoblar  un motor Barreiros Diesel.
Consumia menys i mes barat. Aquest camió matriculat a Múrcia i segons el registre de matricules d'aquesta província, consta que es va matricular amb aquesta numeració al 1935.

Emili Burch Teixido el va portar 13 anys  passant li, tota classe de calamitats. Nou vegades va trencar la direcció, 8 de elles fen maniobres, una ja mes perillosa circulant.  El problema es que sempre portava com dos o tres tones de material per sobre la seva capacitat.  Axi va anar fins 1970, data que es varen despendre de ell. (l'empresa ja comptava en mes vehicles).

L'empresa on treballava, ELECTRICA INDUSTRIAL DE CARBUROS. SA. tenien varies factories, repartides per  la Mambla d'Oris, Montesquiu, El pont de la cabreta, entre Campdevànol i Ribes de Fresser i tambe a Sant Pau de Seguries. Ere un negoci que per aquells anys funcionava bastant be, degut a les moltes utilitat que tenia. Inclos s'havien fet viatges al llevant espanyol, concretament a Gandia perquè l'utilitzaven en la maduració de la taronja al arbre.

Passat el anys.Al quedar pràcticament obsolet el carbur, les fabriques d'aquesta zona varen anar tancant. 
Les ultimes Montesquiu on depenia administrativament el vehicle i la Mambla d'Oris cap a 1974.
Per fondre la pedra de carbur es necessita foc i per fer foc, llenya o carbó. El carbó per les fabriques arribava en tren a l'estació de Sant Quirce de Besoracom hem comentat abans. De aquesta poblacio es trasllada amb camió a les fabriques de Montesquiu i La Mambla d'Oris. A la de Montesquiu travessant el riu Ter quan anava fluix d'aigua passant per sobre una petita resclosa de formigó. Quan el riu portava aigua el trajecte erer molt mes llarg, passant per la muntanya on ara es el Parc del Castell de Montesquiu.

L'empresa a mes de la seva activitat principal, tambe tenia la concessió de extreure codols de alguns trams del riu Ter,que repartien per tota la comarca,on els contractistes se-els rifaven per fer els fonaments de les cases.O tambe recollir les deixalles de la població de Ripoll. Activitat que tambe feia el Ford quan l'empresa na be servida de feina.
 
 Cal dir que ELECTRICA INDUSTRIAL DE CARBUROS. SA. tenia altres camions en propietat, com em comentat abans, treballant en el subministrament i posterior repartiment del carbur.
Repartiment que es feia a ferreteries, on els tallers i anaven a comprar. La forma de transport, erer en bidons de llauna de 50 kilos i en el seu repartiment, sempre el xofer portava un camàlic per ajudar.

El propietari de tot aquest conglomerat era el Barceloni Vicens Torns, un personatge de a alta societat industrial Barcelonesa de l'epoca. Torns administrava altres negocis no relacionats amb aquest tema.

Historia sorgida per una fotografia del Ford, dins  una conversa mantinguda amb Pere Burch, fill del conductor d'aquest camió. prenent una orxata sota el tendal de la terrassa del Bar.