LLUIS GARCIA RIFA-TRAINTREN.

L' HISTORIA D`´UNA LINIA DE TREN 
EMBLEMATICA.  LLIBRE PRIMER.

Luis Garcia Rifa, net i fill de ferroviaris. Ell no hi pogue entra. La seva il lusio. Perque Catalunya a la seva epoca ja era un Pais "Raro". Ell era catala, tenie estudis. Malament. Millor portan un de Espanya. Ere lo que pasabe els anys despres de la posquerra, en temps del Dictador Franco i colegues. Les coses oficials, Renfe, Correos, Jutjats, Guardia Civil, Execit. !! Futx!, tot  importat. Com a mostra a la Meridiana de Barcelona els blocs per acollir als trevalladors de Renfe. Vinguts d'arreu de Espanya, o  al Poble nou els que se importaben per Correos, sense desmereixa a ningu. Pero els de aqui. A espavilarse. No hi tenien lloc.
LLuis treballa la seva vida com ha representant de varies emprese i al final ho fou de una coneguda marca de carretons mecanics.
La seva gran aficcio el tren. La historia del tren. ¿com comença, dont surt...?. Aquesta passio, li mou a començar a correr, estacións, ajuntaments, administracións, la propia Renfe. Hi habia molt de material, imposible abarcar en els ratos lliures i en la jubilacio.
 El LLuis va decidir dedicarse a una sola linea.   La de Barcelona a Puigcerda, desde las seves primeries quan la concesio era desde Granollers a Sant Joan de les Abadeses.
Aquesta es la realitat del primer llibre. Per acabar, el LLuis en te ja preparats dos mes, per completar la historia de aquest traçat desde Barcelona, La tour de Carol, passant a França.

L'acta de presentació, fou al espai Provenza del FGC, un local molt apropiat, per actes com aquest relacionat amb els trens.

Presidi el acte el conseller de Transports Sr. Rull, fen aleg oria a questa abandonada linia per part del Govern Espanyol i recalcant que ell mateix fara lo que es pugui, perque passi a mans de la Generalitat.
Tembe va tenir unes paraules  de agraiment a la feina de rata debiblioteca, per conseguir aquest llibre el senyor Enric Ticò. Director de FGC, abans director de Ports i Transports.



IMATGES DE LA CONFERENCIA.

Presidensia de la mesa: Enric Ticò. 

ambller Rull i LLuis Garcia Rifa.

Sota; imatges del llibre.

gran afluencia, sols un seient buit.

LLuis Garcia explicant al conseller,

 que a casa te les dues histories de 

cotinuidat del llibre esposat.

Mes informació sobra aquesta linia, la podeu trobar.

Transpirinec  abril 2013 a 

imatgessobrerodesblogspot.com.es.

EL MAN DE OJOS NEGROS.

Rillo maneja un MAN, con carrocería frigorífica, repartiendo en  supermercados de toda Catalunya.
Lo curioso de este MAN es su carrocería. Decorado en honor a su pueblo, OJOS NEGROS. Lo pasea por todos lados. Una gran publicidad.
Su pintura en negro y blanco es como si estuviera pintado con tinta china.

En la parte superior del dibujo, vemos la antigua linea del tren hasta Sagunto, para embarcar el material de hierro de estas minas al aire libre. Ahora convertida en VIA VERDE. Del mar a la Sierra Manera

Studebaker, que subía los mineros por la mañana

al tajo. y los recogía por la tarde. Durante el día hacia

trabajos de mantenimiento.

BOADA HOSTALETS D'EN BAS.

Corria el any 1966.  25 de juliol. Sant Jaume. A la Garrotxa, per Sant Jaume, la festa ere de una gran devoció. Sonada.
El Boada tenia un magatzem de grans i farratges al numero 1,carrer teixeda de la explanada, empedrada dels Hostalets, front les balconades de fusta, on es penjava el blat de moro a seca.

Hostalets dèn Bas. Be cultural díntere nacional.

Just en front el magatzem Boada.

Sr. Boada.

En aquesta diada, arriba al magatzem del Boada. Un camió Valencià, carregat amb uns 13.000 kilos de "esus".
 El "esus", un gra procedent del Sur de Espanya, gra, per barrejar amb el pinso que es donava als xais. Aquest gra estaba molt apreciat i a vegades, costa de trobar.    El Boada, sempre en tenia algun raconet.
El camió Valencià, segons el Boada, era un Leyland.
Aquesta cabina la desconec. De les usuals carrossats de la marca al estat espanyol, no se assembla amb cap. Algun carrosser de la regió de Murcia, o Valencia, el debia comprar amb chassis i li fe la cabina artesana, frequent en aquells temps. El morro sembla copiat  del Unic  Francés.

El camió aculat a la porta del magatzem del Senyor

Boada, al numero 1 del carrer Teixeda. El xofer

comentant la jugada.

La historia d'aquest camió, i la seva descarrega topa amb l'església catòlica.
El xofer i tambe propietari del camió, li explica al Boada, per descarregar el camió aquell dia festiu f, per una sola raó.    D'Andalusia a En Bas. havia conduit dia i nit.
Havia intentat connectar amb ell, per telefon, pro les condiciones telefoni -cas de la epoca, no ho varen lograr. Arees de serveis demanant conferencies a centraletes de telefons de petits pobles, de la Mancha i Pais Valencia, no ho va conseguir ni podia parar molt. Els telefonos a corda.
Li interessa descarregar, ja que a Olot, la farinera del pont de Can Roset (Ratafia), li carregaria el camió per la tarda ded'aquell dia, cap a Madrid, per descarregar al cap de dos dies a la capital, i dallà cap a València on tenia, que batejar el diumenge el seu fill. (Histories de la carretera).
El Boada, li va dir que si, volgent col·laborar que el xofer poguera asistir al  bateig del fill. Dit i Fet.
Trucaren al Font, el repartidor del Boada. El que portaba, el carro de repartiment amb el macho, a la foto, i començaren a descarregar.
En un poble de dos carres, es normal que tothom coincideixi en el mateix encreuament on es descarregava el camió. Darrera la casa del Boada, al carrer de Vic, hi ha l'esglesia.
Era l'hora d'anar a missa. La gent passa-be davant al camió e inclos algu li feia un pedido al Boada al passar, cami d'esglesia, i fent algun comentari, que arriba a orelles del mossen.
El Boada, el Font i el camioner, descarregaven i apilaven els sacs de " esus", dins el magatzem.
 De cop i volta arriba el mossen tot enfadad. Espetant.
Sant Jaume es una festa de guardar. Treballar es pecat. Anireu tots al infern. Per aixo hos pregu que deixeu de treballar, us renteu les mans i us vui veure els tres a misa.
El Boada li contesta explicant la rao per la cual, es descarregaba el camió. El bateig, del fill del camioner.
El mossen contesta que  retrasesin el bateig pro que deixesin de treballar.
El Boada emprenyat li va dir. Mossen, voste no sap lo que es tenir fills. Per aixo, surti del meu pati hi deixins trevallar. Adeu.

Aquesta imatge, la trobareu a...

Casa del descendents del Sr. Font, que a la 

fotografia esta dret junt al seu macho i carro

de repartiment.

FIN.

Imágenes de nuestro recuerdos,
 pasadas a otra vida.
PENA.