VIÑAS. A Gava.

CHEVROLET. Al Maresme. 1932.

Passant per Palafolls, com anunci publicitari
hem trobo aquesta meravella, per restaurar.
Avui (9.02.14)

Fabricat al 1932, per General Motors,

es venia a Barcelona, per AUTO AMERICAN,SA.

de la Avinguda del 14 de Abril, 484. (Gran Via, Cortes ?).

Amb concessionaris a Granollers  (Josep Baulenas).

A Manresa (Carné), Vilafranca del Penedès.

Opció, que General Motors, també et fabricava

la caixa de fuste.

Chassis de 2.500, de carga nets, 

amb un motor de sis cilindres, de 

bensina , 56CV.   I una seria de extres de la 

època, com. 

  Bujias tipo Avion.

 Deposito de 57 litros de combustible.

Diferencial, con cuatro piñones. 

Seleccionador, anti detonante.

Regulador automatico de la mezcla.

Ventilador de carter (espulsa los gases del aceite).

Purificador de aire. (filtro de aire).

Pedal de control de luces. Baja la luz. 

 ( Actualmente cortas y largas, antes solo de aminoraba la luz).

Manometro de aceite.

Indicador de temperatura. (del Motor)

Detalls dels interiors, amb la seva distribució,

amb cent anys poca cosa ha canviat. El volant,

cambi de marches,fre de ma i tres pedals.

Entrevec, amb per les escletches del motor,

un sis cilindres de Benzina.

El frontis, radiador, lo mes maco.

AUTOS POUS. (Manlleu).

Autocars Pous, sempre interrelacionats,
eren dues empreses, de dos Germans.
L'Antoni i el Josep.

El Josep Pous tenia la linia, Torelló-Manlleu-Vic.
Tambe tenia la linea de Can Toni, la de Olot.

L'Antoni (El Tonet), tenia la línea  Manlleu-Estació.
Manlleu- Roda de ter.   A mes ambdós tenien serve.i discrecional.


El Germa Antoni durant un temps disposa de varis vehicles,
  La Golondrina (sense marca), el Reo, que també es va carrossa de nou,
El Oldsmobile, encara amb benzina, i el Massé(5 Cilindres)
unic que sortia ja al estranger i el menava el Manel.

imatges de els diferents autocars dels dos germans

Els xofers.

El Josep,chofer de Pous, gendre del Sr. Quintanilla, factor de l'estació de Manlleu, quan deixa l'empres es va anar a treballar a Autocars Julia de L'Hospitalet, a recorre mon.

Quan es jubilá es va anar a viure a Blanes o Roses, vora el mar, fora de la boira de Manlleu. Com anècdota, una vegada va bolcar el REO a la carretera de Malars.

També teniem a " Mac Artur", Un xofer que es retira físicament, igual que el general, es deia Antonio. Treballava a Pous de forma esporàdica, conduïa el Olsmobile, a la època de caçar bolets al Coll de Merola y cobert de Puigcercos.

Altres xofers, en Josep Blanch que era de Pruit. Concretament de can Deume, es va cassar ja gran, amb la pubilla del Bar Ramonet, prop de la caserna de Lepanto a Barcelona. Tenia un germà que treballava com a xofer a Transports Rifa, també de Manlleu.

Altre xofer, era el Ramon Boixader vingut de la Pobla de Lillet. Aquest xofer amb el temps, va muntar el Bar Stop de Manlleu, amb participació o no de Pous.  De tota manera la parada dels Autos es va posar front el Bar, sen sala d'espera, com era costum a l'època de tenir un bar, per els clients dels autobusos.

Excursió amb els Germans de les Escoles Cristianes,

els millors clients en servei discrecional, dels Germans Pous.

Carrer del Pont de Manlleu, on es guardaven els antics,

 autobusos que feien el servei de la Estació-Poble.

Aquest despatx, era propietat de Transports RIFA.

 L'encarregat era el Sr. Vicenç Montañes, despres,

el va portar el "NON". El darrer va ser el Senyor

Bofarull, desaparegut recentment.

Els serveis discrecionals eren abundant a casa del Pous,

la gent no tenia coches particulars, i sempre hi habia

un aplec, una visita a Santuari que fer, Principalment

al del Far i La Salud, ja lindant amb la província de

Girona, per una part, considerada de Osona.

Un altre xofer de aquells temps era en Salvador,

 tot un veterana, havia estat treballant entre altres llocs,

com a xofer del Alcalde de Manlleu, just acabada la guerra,

 en Josep Casanovas en Carboneres.

 Portava un cotxe de marca francesa digne d'admirar.

El Sr. Ton, excel·lent persona, molt considerat,

 amb els seus ajudants-cobradors.

 Al meu amic LLuis un dia amb el autocar ple de gent,

 li va deixar conduir un tros, per el" cuquet" del volant,

 algun es va chivar i la bronca del Pous va ser forta.

 La sang no arriba al Ter.

 Per cert la gran afició del Ton, 

quan acabava el servei era anar a pescar,

 dalt la baca sempre i nabe la canya.

A la manca de vehicles particulars,

 el Autobús, era el mitja de fer amics i camarades,

 fent les excursions i aplecs junts.

 En aquella època la gent convivia.

Hispano Suiza. accident a la carretera de Vic.

Toni Arimany, un transportista de Vic, ha recuperat aquest Bus, de Pous, despres que  la compra de la linea, per el Sr.Sagales fora a parar a un descampat. Un cop restaurat torna a funcionar,per esbarjo.

ACLO.

Camiones Aclo de Endesa.

ACLO,(Associatet Company LLorries y Omnibus), nombre, con que AEC (Associatet Equipment Company) comercializa sus vehículos, en España y Sudamérica. No sabemos la razon de este cambio de nombre, ya que al cabo de unos años. Barreiros Diesel, fabrica en Villaverde Autobuses con la licencia y nombre de AEC.
Al ser camiones fiables, las mejores empresas los adquieren para el Transporte,
en otras crónicas hemos mencionado propietarios de estos camiones como Colillas de Solsona y Argelich  de Mollerusa.
Endesa, adquirió varias unidades, para su transporte y movimientos de tierras en las centrales hidroeléctricas que construía en el Pirineo.

ACLO, modelo Monarch. Camión como se ve en 

la fotografía (1949), de caja larga y poderío en 

los ejes. Su motor de 6 cilindros y 7TN

de carga útil, muy apreciado por los afor-

tunados que lo podían comprar, en los años

cuarenta. 

El volante a la derecha.

Otro ACLO Monarch, mas moderno que

el anterior, aunque era de la misma epoca.

Esta fotografía esta tomada el 28.8.1948.

Transporta dos depósitos del taller a la central

eléctrica. 

AEC, gran fabricante ingles de autobuses y camiones, comercializaba con la letra M, los camiones. Agunos nombres eran Magestic, Monarch, Mammouth, Mercury, Matador, Mandakor y alguno mas.

Los autobuses principalmente eran los de dos pisos repartidos por todo el mundo.

Los de Barcelona de dos pisos, concreta mente eran ACLO.

Los Dumper, también fueron adquisiciones ACLO, en ENESA, que confiaba en su fiabilidad, los grandes desmontes en las construcciones de centrales hidroeléctricas, desvió de cursos de ríos, carreteras y lineas de ferrocarril, un encargo para ACLO.

Estos dos modelos de ACLO, son los

Mammouth, tonelaje, motor, mas elevado

que los dos anteriores

Secuencia, de la impresionante zanja,con

 motivo del desvió de la linea del ferrocarril.

DOMINANT.

Perdut i abandonat a Figueres, aquest Bus DOMINANT, convertit en Auto caravana de comuna hippi, espera que algú el vagi desballestant mica en mica.

Model molt apreciat al seus temps a Anglaterra i Paisos Baixos.

 Construït a la seva totalitat d'acer, tret dels marcs dels fars davanters,

 i algun detall de decoració en plàstic.

Aquest concretament era el Dominant II, de 1976,

 sobre xassis de Leyland Tiger, amb motor Leyland TL 11,

 motor que podia arribar als 245 CV en la seva versio mes potent.

 La carrosseria amb amb grosses finestres laterals,

 i la de darrera completament plana.

 Les portes, sols una per la part davantera esquerra del vehicle.