Cercar en aquest blog

8 de gener del 2026

HISPANO SUIZA. SA. MUSEU DE BARCELONA.

 

He anat a la plaça de La Sagrada Família, tot passejant per Barcelona. A l'hora de dinar he pensat en el Restaurant Hispano del carrer Sicília. Fa molts anys que no hi havia set. Al arribar em trobo que ja no hi a restaurant, sols queda el edifici d'apartaments on hi ha el museu i el resta convertit en una botiga de queviures.



La meva intenció era dinar i a canvi em deixessin admirar els Hispanos que guarden al garatge particular, em quedo sorprès i parat.   De totes maneres, decideixo entrar a la recepció dels apartaments, la meva sort es trobar-me a mes del recepcionista a Benjamin, un encarregat al que pregunto tot miram-me als dos qui mana, efectivament es Benjamin qui s'avança i després de una petita conversa, amablement decideix ensenyar-me la col·leccioni molt ràpidament. 

l'anagrama de la cigonya per arreu.               Al ascensor...


HISPANO SUIZA. Fabricat a Barcelona
Any 1922, descapotable. Motor de 4 cilindres
30 CV de potencia. matricula B-10.950


Detalls del motor i roda de recanvi.



Detall del nom al cargol.


El recanvi amb subjecció manual.


quadre de comandament.



Hispano Suiza T 56 Bis 6 Cilindres.
Matriculat i fabricat a Barcelona.   Febrer de 1930
B-46.111
Famós i Venut internacionalment, va ser conduit per 
el Rei ALFONS XIII




Hispano Suiza,  T 49 6 cilindres 3.750 cc. fabricat a Barcelona
 carrosseria "cabriolet" dissenyada per el mestre CAPELLA.
B-27922.





 

Hispano Suiza T-49 6 cilindres 3.750 cc
Fabricat a Barcelona V-19.769. 146 Km/h.




Hispano Suiza. T-48. 4 cil 2.498 cc
Fabricat a Barcelona- B-71.260.



Hispano Suiza, 16 CV 2.952 cc.
fabricat al 1922 a Barcelona. B9.320.

































































17 de desembre del 2025

VIATJE A SANTA CRISTINA DE LLORET

 

El jubilats hem de sortir entre setmana, els restaurants mes barats, menys gen als llocs visitables. Avui hem anat a L'Ermita de Santa Cristina, patrona de Lloret de Mar. D'alla els paisatges son Costa-Brava autentica, no cal anar mes lluny per contemplar els escarpats cingles dels penyasegats. Tambe la natura, que envolta el lloc densa, principalment pi. Llastima de la proliferació de urbanitzacions amb construccions desiguals, espatllant el paisatje natural, menjanse la boscuria. 


Per fora i per dins.


Profesor per terra d'imatge de Santa Cristina.


...per mar. Cada 25 de juliol.




La capella de Santa Cristina de culte catolic, es celebren misses per la onomastica de la verge i per el aplec dels perdons i sobretot per casaments.



A mes dels ex-vots particulars, tenim els del vaixells minituaritzats i suportats a les columnes.



A l'esquerra en vermell. l'alberg de pelegrins, amb l'impresio de estar fora d'us.




 

Plaça del Pi Centenari.




Les vistes desde la plaça del Pi. Penya segats de Costa Brava.










Dins el conjunt de lloc, si guarda un LLagut, per cert molt ben conservat. Es un dels mes grans ( entre 4 i 10 metres) que navegaben per la costa Catalana, barca molt versatil tan per la pesca com transports de mercaderies entre pobles propers de la costa. Com veiem a les imatges es una barca feta amb fusta noble com roure o alsina, fabricada en petites drassanes a la platja, de manera artesanal sense planols sols amb el boca boca ma ma. Sovint portaben una "espelma" pal per aguantar una vela llatina triangular i aprofitar el vent, per ajudar als remers entre 5 i 9 que palejaben en ella, tambe per arribar mes seguit a la costa fugint de la maltemsada. Actualment on es troben mes LLagut per esbarjo es a Lloret de Mar.





Timo del LLagut.


A la dreta soportat a la pared L'ESPELMA llatina.



Pintura de SOROLLA amb la platge plena de LLaguts.



Poetes lloant el lloc i les seus festes.