BUDAPEST (H) A SATU MARE (RO).
Dijous 12 de Juliol de 1912.
Lo primer canvia l'hora. Estem un hora mes que a Catalunya.
El dia comença plujós.
Abans de passar la frontera anem a una Gasolinera a comprar la Vinyeta per Creuar Romania. Tenim problemes. Li apunto a la depenenta en un paper la matricula de la Camper ja que a Romania també ens controlaran el pas per satel-lit.
Pago i surto el carrer tot mirant la factura emesa. Veig que es ha equivocat en una lletra de la matricula. Entro dintre i li explico el error. Hem diu que no pot fer res .Contesta que al minut ja queda enviat. Li dic que om bescanvi, ja que puc tenir problemes al pais veí, a la fi, ella es la que es ha equivocat. Hem diu que no pot. Inter-ve el encarregat de la benzinera a fica cullerada. Li ensenyo el paper ben escrit, es mira varies vegades a la noia i al paper al final diu que no pot fer res.
Dic d'anar a la policia i hem facin un paper com a rectificació. Penso que millor fer-lo en Romania. A la fi, no crec que no fotografiaran gaires Campers, Fiat-Westfàlia, amb una lletra equivocada a la matricula.
Fem els ultims kilòmetres fins la frontera. Parem a un supermercat on gastem les ultimes monedes hongareses. En aquests pobles el terreny es molt pla i la gent es mou en bicicleta. Continuem carretera direcció a la frontera Hungaro-Romanesa.
Fa moltes descades que els Hongaresos estan cabrejats amb els Romanesos i viceversa, a la fi ho paguen la gent que passa les fronteres, o sigui els viatgers.
De cop i volta deixem la carretera que portem, ampla i ben conservada,i ens trobem amb una carretera, estreta, malt asfaltada, plena de forats, sense raies, ni retols, ni indicadors, fent" corbes en el pla". Inversemblant. Un petit retol de fusta amb punta de fletxa a dos pams de terra al mig de l'herba ens indica el cami. Romania.
Al arribar a la frontera, el caos es total, no saps si anar per l'esquerra o per la dreta, o pel mig. Al final optem per lo racional anar per la dreta, ens trobem al final del cami, amb un mur de formigó, que porta a un camp de blat de moro. Tornada enrrere, ens fiquem contra direcció, els camions venen de front, ningú es inmute. Salto una petita borada, i arribo a la frontera Hongaresa, ens miren les cares, la foto, als passaports tot correcte. Debant nostre un home romanes amb una furgoneta, carregada de caixes te problemes Acabara amb pagar si vol passar. Mes endavant trobem, els agents Romanesos, porto els tres passaports a la ma,trets per la finestra, ni ens miren la cara, continuem.
Despres de aquesta carretera comença una
de dolenta fins arribar a la frontera.
Just passar la frontera. Els grans contrastes.
El carro carregat de palla i el Volvo.
El quiosc del pa, sota el arbre
de l'esquerra la furgo. A l'ombra.
Els blocs de vivendes.
Del poblet on varem dinar.
Actualment construint catedrals.
Lo que demostra lo arraigada que
esta la religió en el poble.
Els camps de gira-sols.
El blat ja segat.
Cables i postes per arreu.
La casa i el "rec-cloaca" entre la carretera,
I les parcel·les. Sinònim en tot el Pais.
Venent melons i sacs de ...
Tornant de rentar les mantes al riu.
Els palaus que naixen a peu de carretera.
La furgoneta
el vehicle indispensable.
Frena o... passa per sota, la llei del mes fort.
Dacia, el motor del Pais.
No es para de construir palauets.
El romanés llegit no es gaire
diferent de qualsevol
llengua llatina.
La botiga d'accessoris d'auto de segona ma.
El cementiri abandonat, ple de herbes.
Esglésies per arreu.
Els gira-sol, companys de cami.
Casa, rec, carretera.
Blat de moro.
Les ventes al carrer.
Barraca per la venta de melons i sandias.
A cada poble, les cigonyes fan el seu niu.
Hotel Aurora.
El primer poble que trobem jardins de Romania, es Pecica, en un entorn de camps de blat de moro i gira-sols les chabolas i les suntuoses cases del gitanos es barregen. El contrast es impressionant igual que en la carretera, plena de carros carregats de farratge sortint per els laterals, i els camions Volvo i Scania intentant avançar.
Parem en una casa on a la façana esta plena de parachocs, faros,bacas,volants i accesoris d'auto de segona ma o...?.
La carretera plena de forats, grans fabriques d'electricitat als costats, hi ha un munt de passos a nivell lo que crea una gran caravana de vehicles entre pas i pas.
Al estar les vies molt aixecades, els camions tenen que parar, posa primera i arrancar. Com et quedes parad a peu de carretera, un munt de venedors et venen, movils,ipoth, tablets, maquines fotografiques de tota mena. Aixo als vehicles que circulen per la banda dreta cap dins el pais. Els que surten, els hi ofereixen tota clase d'estris de cuina, plats de porcel-lana, gots de vidre, termos, inclòs bombones de butà per els transportistes que surten del pais. Creus d'accidents amb morts, amb la foto de la víctima i flors, moltes flors.
Arribem a Arad-Oredea, ni ha un gran pol industrial, les marques que han fugit d'Italia i Espanya estan alli. Una grossa fila d'autobusos espere toqui l'hora de sortir per carregar la gent i portarle al poble. Pasem devant de una gran fabrica de confecció, es Leoni.
Passat el poligon al mitg del poble parem a dinar dins la camper. Aparcats a un carrer i sota un arbre, vaig a buscar el pa pro no tenin cap moneda, al altra banda de el carrer hi ha un caixer i trec diners. Pasa un coche de policia.Entre la carretera i lo que tendria que ser una ampla vorera molt bruta i sense asfaltar hi ha el canal de desaigua de les cases sense tapar. L'u lo no es agradable. El pa el venen en uns quioscos de fusta de forma rodona i amb teulada de con.
La gent va amunt i avall, les campanes de una iglesa propera no paren de tocar, ningú es fixa en nosaltres.
Els postes de les llums caiguts, els cables penjant, ningu els toque. Molts cartells que posen ABC, no arribem a esverinarlo.
Les cases que ens envolten son de dues i tre plantes amb uns acabats molt pobres de formigo granulat, les dones porten mocador al cap, com si fossin musulmanes, cosa que dubto.
Despues de dinar, arranquem de nou, hem de donar una gran volta ja que hem quedat en direcció contraria, passem per davant de l'esglesia que no pare de repicar les campanes.
Ja en la carretera tornem a trobar el supermercat viari, ara son melons,cindrias, pots de mel i tot lo que pugui criar el camp del costat de la casa, com els ous de gallina, llet. Pràcticament cada dos familias te una vaca. De bon mati es tru als camps que rodejen els pobles. Al caure el sol, el home de la casa va a recollir-la i seguin la carretera la porta altre cop a casa.
Les cases de la carretera son seguides, els pobles es un llarg carrer, les cases practicament iguals, el rec de desaigua paralel a la carretera, lo que comporta que cada casa tingui un petit pontet per poguer passar dins els horts i un pou don es a vesteixen d'aigua, la mateixa que despres surt al carrer.
Els nius de cigonyes sobre els pals de llum de formigo ens acompanyen. Les carreteres totes en obres i de tant en tan com una especie de plaça rodona amb el peralte al reves i molt petita que et obliga a afluixar la marcha o bolcar. Una manera eficient de que no corris.El cementiris a peu de carretera sensa cap tanca, estan abandonats i plens d'herbes.
La conducció dels coetanis un desastre. Paren on volen, surten de tot arreu, els camions al ser grans travessen la carretera sense mirar re. Ja pararan. Es el pensament. Ningú posa intermitents i les normes vials no les compleix ningú.
Animals morts a la carretera de totes classes principalment gossos. Sembla aqui quaranta anys enrrere que les carreteres estaven plaga das de animals morts.
Trobem un trailer que al equivocar-se de direcció, no dubta en donar un volant-as davant nostre i girar en rodó. Trobem dos cotxes en direcció contraria, mes endevant tenem que desviarnos perque un es ha parat a xerrar amb un vianat.
Cap al tard com comença a fosquejar, ens trobem per la carretera uns senyors portant una vaca estacada amb una corda. Es la vaca que han deixat pel mati, pasturant i a la tarda cadascun, recull la seva i l'emporta cap a casa per muny-la i vendre la llet al veïnat
Un detall d'aquest senyors es el barre negret, semblant al que duen la gent dels pobles a Andalusia.
El parc movil particular molt antic. El vehicle que mes circula per transportar gent i lo que fagi falta, sempre aculats, es el Dacia fabricat amb llisensia de Renault, el popular R 12. Trobem cases mes pobres fetes de fusta i uralita, e inclos algun tram de la ruta nacional sense asfaltar.Hem entrat a un altre mon, aurem de anar nos preparant.
Arribem a Satu-Mare final d'etapa, sense estar pogramada, tan podiem haber parat abans o despues. Hem passat un Hotel a peu de carretera, pro el trobem molt solitari per deixar la camper durant la nit. Avui toca hotel, entrem a la ciutat. Per cert molt bonica i com no, plena d'esglésies. Donem una volta buscant un hotel cèntric, en el primer que parem no tenen lloc,ens envien al que hem passat per la carretera. Busquem un altre,sense molt que escollir. Arribem al Aurora a la plaça principal del poble. Es un hotel dels comunistes,
dels que eren magnificients i estan semiabandonats. La recepció es inmensa i fosca, molt fosca. Al fons del salon hi ha un home amb un ordinado. Tot es vell.Li demano per habitació i plaça de Parq per la camper. Hem diu que la furgoneta pot quedar al carrer, que esta segura. No men fio molt, el senyor que estaba a internet al fons del salon s'ha propa. Du un bolso a la ma de pell amb cremallera. Sense demanarli res confirma les paraules del recepcionista, un home ja gran. Fa que el segueixi aparta una tanca i hem fa acular la camper just davant la porta del hotel. Dos nens al veure matricula estranjera, s'acosten a demanar. El home del bolso a la ma fa un crit. Els dos nens surten corrent com si haguesin vist el llop. Jo ja vaig imaginant que el hombe del bolso es algo e inclos que du dintre el bolso. Les mides exactes.
El Hotel te preu com aqui, li demano desconte em diu que no. Dic de pagar i diu que no, per el mati es paga.
El recepcionista ens acompanya a veure l'habitacio, atravesem el inmens salon fosc, on al fons hi ha un petit ascensor per dues persones. Fem dos viatjes.
Al arribar a l'habitacio el consege es troba que no esta fete. El cuarto de bany esta brut i els llits sense roba.
Ens proposa portar una dona a llimpiar el cuarto de bany i a fer els llits. Li dic que no, que no me interesa tornem a la recepció i agafa una altra clau per portarnos a una altra. Altre vegada el llarg recorregut. L'habitacio que ens dona esta correcte, nomes te un poblema, consta de tres salas. Una a l'entrada amb una taula unsofa, dos butaques i un moble com de menjador. A la dreta una altre sala amb dos llits, dues butaques mes una tauleta de despatx i un gros armari. .A l'esquerra igual els dos llits, sillons, taula, armari igual, tres finestres al lateral del hotel. Les persianes funcionen.
Despues d'arreglarnos sortim al carrer a veure lu que pugem de la ciutat i sopar. El recepcionista esta sol, el home del bolso ha marchat.L'imatge es impresionant, el gran salon inmens a les fosques i el senyor amb una petita lampareta amb el traju negra, alt i un bigoti blanc. Saludo de rigor i sortim al carrer.
La plaça principal del poble, esta molt animada, plena de terrassas i restaurants. La gent deu estar de vacances. Totes estan plenes. Al fi trobem lloc, hi ha taules de dos i de quatre, som tres, no hi ha taula. Ens desentralisem una mica i trobem un altre terrassa. Fa dies que no menjem carn i a la carta ens ho proposen. Demanem tre bistecs amb patates Al rato torna la cambrera i diu que no en tenen. Hen aixequem de la taula i busquem un altre on tinguin carn. Al restaurant del costat anuncien Bistek amb patates a la carta exterior, entrem hi demanem els tres bistecs Tampoc ens poden servir. No hem tenen. Acabem menjant com sempre una pizza.
Tot tornant al Hotel d'un carrer secundari, sentim una fressa. Es un nen amb el cap rapat en una cadira de rodes sense els neumàtics arrastra el ferro per les llambordes. L'acompanyen dos nois i dues noies menjant uns gelats i rient, empenyent el carro de rodes. Al arribar a la zona de terrasses, dissimuladament el deixen i ells es adelanten. El nen comença a demanar per les taules, li seguim el joc, efectivament la gent dona diners.
El nen va fent la ronda, nosaltres passegem en sentit contrari per anar cap al hotel, abans d'arribar en la terrassa mes luxosa estan les dues parelles prenent, esperant pagar amb els dines que porti el nen.
Arribem al Hotel el conserge continua estàtic darrera el petit mostrador fosc. Travessem el gran salo fosc, i pugem tres en el ascensor de dos. Al fi a Dormir.
