TROBADA DE CLÀSSICS DEL TRANSPORT. EL TRULL/MOIA/MONISTROL DE CALDERS.
Foto de Portada.
Veniem de varis llocs de Catalunya, del Penedès, la Costa Brava, el Valles, Barcelonès i altres. El grup esta escampat per tot Catalunya amb companys de Osca, Segovia i Galícia.
Jo sortia de Barcelona, amb el company Jordi Fluriach del Masnou. No varem seguir la ruta tradicional de pas per Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines.
Varem agafar la autovia C17 fins a Tona. Com era dora poc transit i viatge comoda. Velocitat a 80 pels radars de tram, fixos,movils i els de caixetes de fusta. Tot concentrat en aquests 60 kilòmetres de autovia. Impressionant la cura que pren la administració amb nosaltres perquè no prenguem mal. Sort ¡¡¡¡.
Sobre la pujada de Sant Antoni als Hostalets de Balenya la boira ens dona la benvinguda. Es densa, tenim que vigilar, reduïm la marcha a 50 per hora. No la deixarem fins arribar a La Pollosa, on el sol ens rebra de fort. Sota. La plana de Vic sembla un mon de cotó.
A Tona varem enfilar el Coll de LA POLLOSA, aquest Coll em recorda una veina meva. Tres Paelles i un repecho final per arribar al primer lloc de parada. Restaurant el Toll. Lla esmorçarem. Deixo el Jordi un poc abans, per comprar pa del forn local, cal aprofitar per dur a casa a la tarda.
El Toll es un restaurant de sempre, de tota la vida. També es Hostal amb apartaments, que junt amb la piscina, pots passar uns dies de vacances meravelloses, fresques matinadas i caloroses migdies.
Entre els conductors dels Clàssics i amics que es varen ajuntar de la zona erem una trentena, menjant butifarras fetes de la casa, cansalada, vadella amb bolets, cap i pota,truites de totes classes. També entrepans ven farcits.
Ben tips per començar el dia, sortim cap a la propera capital del Moianes. Moia. Alla hi tenim la visita cultural mecànica del dia. El museu particular del company Josep Iglesias. Tota una vida de aficio, horas i horas despres del treball, de anar recuperant bicicles dels anys 40s la majoria, a les quals, els mecanics manetes, incorporaven motors a les bicicletes, per el desplaçament diari, principalment per anar al treball, allunyat de casa, o el tros, a vigilar el Hort o tambe, pujar a la Iglesia de Moia, encimbellada, dal el Poble.
El company Josep ha condicionat una nau i un jardi, sols per guardar les meravelles restaurades. Es un gran plaer per ell, ensenyar-les, i donar explicacions de cada una a tothom qui li demani. Hi podríem passar mes de un dia admirant aquesta col·lecció.
Pati i locals adquirits per Josep Iglesias per alberga la col·lecció
Acabada la curiosa i excepcional visita, agafem la trasteria tot enfilant la carretera a Calders, on al trencall d'Artes, girarem a dreta baixant cap el poble del forat. Monistrol de Calders un oasis aillat del mon amb les seves carreteres inexpugnables, tant per dalt com per abaix. La expedició va arribar a bon port, tant i que algun dels participants na-be amb un vehicle de 1920 amb carrosseria de fusta, per reparar no necessita un mecànic. Necessita un ebenista.
El Marc Durr pilotant el Mercedes de bombers, junt amb els seus fills
se incorporava al grup per primera vegada.
El LLuis amb el seu Unimog. Una aventura des-de Olot.
El Joan amb el Ford del 39.
Josep Iglesias. El alma mater de la trobada amb el Ebro.
Un Bon dinar. Un bon riure com sempre. I tornada cada un cap a casa seu.
Fins la propera.
