El Autobús, Pegaso, Setra-Seida 154
de Toni Arimany.
Tota una aventura, en la seva part corresponent del Toni, per la recuperació de la memòria històrica dels vehicles de Transport.
El Toni, sempre tenia la i llussio de recuperar algun vehicle de Transport, si mes no, dels que havia vist a casa seva i portaré el seu Pare, inclos ell mateix. Mes que res un camió, preferentment de la marca Pegaso.
Aquesta inquietut es veu refermada, quan comencen, les concentracions bianuals de vehicles de transport antics. Complement de la trobada de maquetes ferroviàries de la agrupació Ges-Fer a la població osonenca de Sant Vicens de Torelló, des de el 2012.
El Toni i col- labora, amb un Pegaso, de 26 tones, cabina quadrada amb pala llevaneus. També amb el Volvo amb semiremolc, per les recollides, arreu, dels vehicles mes precaris.
Un dia s'entera, que la Empresa Sagales, la cual havia annexionat la Empresa Pous de Manlleu al seu grup, guarda-be al aire lliura sense sapiguer gaire be el seu destí, una de les ultimes unitats, adquirides per la Empresa Pous.
Es tracta de un Pegaso Setra Seida. de les ultimes unitats de fabricades a Bilbao. Toni gestiona amb el Sr. Sagales la cessio del esmentat vehicle, fan tracte i el retira cap a Vic, per el dia mes apropiat, començar a ficar-li ma, i tornar-lo a reviure. De moment torna cap a casa.( La plana de Vic).
Recollint per el propi Toni a la campa
de Empresa Sagales a Caldas de Montbui
Cal mencionar la associació ARCA, la qual
va col·laborar, amb el Toni, per la recuperació
del vehicle a Can Sagales.
Cal dir que la empresa Pous, era la concessionària de la linea de transport de passatgers entre Torelló-Manlleu-Vic i viceversa, tambe amb un Germà que feia la linea, Manlleu-Roda de Ter-L'esquirol-Cantonigros-Rupit- La Devesa, antiga hostatgeria, que llinda amb la província de Girona, per la comarca de La Garrotxa.
Aquest vehicle, va ser construït amb motor Pegaso, per Seida, una empresa carrossera del Pais Vasc, concretament de Zorroza (Bilbao).
Seida havia aconseguit la llicencia, per carrossa els autobusos alemanys Kässbohrer de Ulm.
Per a mi els únics autobusos, pròpiament dits auto-portants, sense chasis. No com la resta que en la seva epoca eren chasis de camions allargats. Viatjar amb un Setra es el màxim confort. La diferenciació del Setra Espanyol i el alemany a mes del motor, era el emblema anterior, on el alemany, es dibuixa be la K de Kässbohrer i en el de Seida, com no, hi ha el cavall de Pegaso.
El vehicle ja havia estat una mica piratejat, dels
principals logos de la carrosseria, tablier e interior.
Al arribar a Vic, es va començar a valorar, lo que li ferien falta par la seva reconstrucció. Lo primer abans de embarcar en chapa i pintura, el seu pas va estar als tallers de Autovigatana de Vic.
La primera engegada com es de suposar, les estopades de la bomba d'aigua degut als anys parat es havien assecat, produint les conseqüents pèrdues d'aigua. Solució, bomba nova. Amb això i cambi de corretges, olis i filtres: motor en ordre.
A continuació es passa a la suspensió, tingueren que cambia les botelles pneumatiques, per antiguitat i abandono. Valvolina nova a cambi i diferencial i un petit repàs al embragatge, tensar i des-tensar.
A continuació es passa a la suspensió, tingueren que cambia les botelles pneumatiques, per antiguitat i abandono. Valvolina nova a cambi i diferencial i un petit repàs al embragatge, tensar i des-tensar.
Els frens es desmotaren tots substituin totes les mordaces, quedant completament nous. També com no, es varen posar 6 rodes noves. El radiador principal es va que substituir, ja que estaba completament embossat. El radiador de la calefacció, es va tenir que cambia,per inservible, tan mateix alguna aixeta enfarregada dels conductes interiors.
Amb el tema recanvis, principalment de estètica, foren cedits o comprats a persones que havien ja tingut vehicles d'aquesta marca, poguen-los acoblar. Els principals proveïdors foren, el Sr Brugues (Olivet) de Banyoles, Miquel Gamon,de LLeida,Autobusus Cuiña de Galicia, Comercial Irazu de Zaragoza, com Comercial Fornillos de Madrid. Amb una mica de aquí i de allà, treball aconseguit.
La mecànica a Auto vigatana.
Les portes de arrere deixen el motor al aire pel seu
manteniment.
La empresa de planxisteria Ayats de Gurb, va se la encarregada de sanejar la carrosseria. Desprès amb soplets, tallar la planxa rubinada, soldar ni de nova, rematar lo amb un tractament d'antirovell i un altre, antigravilla. Els baixos, com no, la part mes danyada del vehicle. A continuació, per reparar la planxa sota les gomes dels vidres, es varen tenir que treure els vidres de davant i de darrera, ja que la planxa estaba molt feta malver, i reconstruir els encaixos. Els passos de rodes, tambe es varen tenir que fer completament nous. Una gran feina artística i amb gust del Senyor Ayats.
Hores i hores de feina, eliminant i reconstruint amb
planxa nova el ruballat.
Camí de cal pintor, El Felip.
Pintura. El pintat i rotulat es va encarregar la empresa
Fermretolació, de Felip de Tona, successors de Saborit.
Fermretolació, de Felip de Tona, successors de Saborit.
El seients, nets i polits, pro en procés de restauració
ja que a la seva aventura escolar, varen deixar alguns
estralls.
I vet aquí, la feina acabada.
