20 de març 2018

ARENAS I GRAVAS CASTELLOT.




Historia d'una gran empresa, amb Seu a la Plana de Vic.
Una empresa, que encara, no ser transportista, fa servir
el camions en tots els seus processos.

Arenes i Graves Castellot. Neix a les afores de Manlleu.
Neix pe "simpatia", com quan exploten els petards.

El Senyor Mateu Pares, vol construir uns blocs d'habitatges ( pisos de can Mateu), al barri de l'erm.  També  nomenat eixample de Manlleu, junt al passeig de Sant Joan, direcció a La Miranda, per una banda i cap a l'estació de Renfe per un altre o Avinguda de Roma.

El Just Pares, arquitecte tècnic i fill del Mateu, després de estudiar la orografía on vol construir el habitatges, calcula la necessitat de formigó, que necessita, per fonaments i fer els esquelets dels edificis.

La simpatia que parlarem, va ser uns terrenys veïnals a la seva finca, nomenats El Castellot propietat del Sr. Josep Pujades. Pages i criador de porcs. La finca va cambiar de terreny rústic a miner.  El seu subsol era de material bo, per fer el formigó. Lo qual evitaba els transports, tant si fos de material, com de formigó ja fet, transportat en les "peres". (Pere és el nom que es dona, per la seva forma, al transport primitiu de formigó, amb aspes i volquet).     El tercer soci, el Senyor Manel Arnau ja es va buscar. Era un comercial dins el món de la construcció .
 Era el 29 de febrer del any 1968.
Arenas y gravas Castellot començaba el seu caminar.
La societat es va constituir amb.
Just Pares, tecnic.
Josep Pujades, gestio.
Manuel Arnau, comercial.


Aquí neix l'empresa Castellot

Acabats el pisos de can Mateu, la societat, va continuar, amb les "peres", subministrant formigó, a les empreses de construcció de Manlleu. Castellot esta en marcha.

Dins el mateix negoci, obren una branca, de perforació de pous. La feina es diversifica. Pel cami, el soci Senyor Manel es despenja, de la societat i continuant treballant de valent els dos socis restans, fins al 1979. Aquell any va esdevenir una forta crisis dins el sector de la construcció. A mes les families creixien, cinc fills, per soci en edat de començar algun a treballar.  Es habia de buscar una solució.

Es va prendre un acord, el qual fou la separació de les dues families. El Pujades es quedarien la branca del formigó, i el Pares el negoci de fer pous. Era una manera de evitar topades, mes endavant, ja que arribarien a ser 12 socis.

Primers vehicles de la societat.


El camió insigne de la Empresa a la primera epoca.
Un Magirus amb tracció als tres eixos. 
A la imatge cambiant de lloc,una pala FIRCH. F-800


Pegaso tres eixos. Formigonera. Recuperat de una
bolcada.



Cambi de "baldufa, al Magirus.


Els tres mosqueters. Exemple de la fabricació de
vehicles industrials dels anys 60s.
Un Pegaso Comet. Un Pegaso 170. Un Nazar.


Una altre imatge de la primera flota, de Castellot.
Pegaso 200, Magirus, Pegaso Comet, Pegaso Europa
El Nazar i varies palas carregadores. 


En aquestes imatges, mes a mes dels Pegaso,
I trobem un Ebro. B-45.





Les bolcades, per fallo de terrenys el pa de cada dia.









Un Ebro D-150 i un Barreiros Saeta, part del material
 que passa a la familia Pares, per el negoci de la per-
foracio de pous.

La família Pujades, comença el nou caminar, de la empresa de formigons, que es reserva el nom de la finca Castellot,  amb el Pare el Josep i el fill gran Llussia empenyent.
 La reste dels germans estan en edat escolar i a mida que es va formant, entren a la empresa, buscant el Pare Josep el lloc, mes apropiat, per cadascun, dins el conglomerat de empreses que es va formant a Castellot.

La empresa ha crescut molt, tornen a venir, bons temps per la construcció i el negoci dels formigons, es referma i puja amunt la ubicació al Castellot, ha quedat petita. Es te buscar un indret nou i ampli per la empresa.

El nou emplaçament,  Castellot el troba, dins el mateix terme de Manlleu, tot tocant al Santuari de la Gleva, separat per el riu. El Ter, i la C-17. A mes el lloc escollit esta a un kilòmetre just de un gran diposit de graves, materia primera per el formigó, diposit explotat durant molts anys, degut al gran contingut de pedre. El seu nom. La Moreta. 

El medi ambient i la responsabilitat de una empresa, obliga, que un cop has esplotat una cantera, de deixar el lloc mes o menys arreglat.
Els Pujades del lloc de la La Moreta, miren de deixar-lo inclos millor que abans, regenerant el espai, afagin-li terres noves on poguer aconseguir una boca gespa, per pasturar  bestiar. Actualment hi tenen una explotació vacuna, recordant el Avi.  El de la finca de el Castellot.


La ubicació de l'empresa al costat del riu Ter, una
pujada de nivell de les aigues, ha donat mes de un
 ensurt a la gravera de Castellot.


De mica en mica, van creixent els diposits.




Esgotada la Moreta. Castellot, necessita nou subministrament de graves i arenes per fer mes formigó. Es fan prospeccions a varis llocs. Un dels millors el troben a Avinyo,(La Pineda) pro el trajecte per el Eix, fins a Manlleu, encareix molt el cost. També en toben una que que el compren al jubilar-se el seu propietari el Sr. LLorens Soler, dins el terme de Sant Sadurní Osormort, on si extrauen varis materials, a mes de graves per subministre propi i venta a tercers. Castellot continua buscant, o vol mes a la vora.


 A la fi troben un gran diposit de graves en  una a les muntanyes de la Mambla de Oris. Per sobre el indret, nomenat El Purgatori. Tros de la C-17, arran de la muntanya sucosa de pedra morta i en obac, on al hivern les esllavissades, i el glas, torturaven als vehicles principalment els camions de les fabriques tèxtils de las conques del riu Ter, cami de Barcelona. Aquest es el indret mes curt i rapit a la planta de Manlleu.



Brutal accident, entre Manlleu i Roda de Ter, de
la formigonera de Castellot, on si va encastar un
cotxe, amb operaris de la fabrica tèxtil Puignero
de Roda, quan torna-be de recollir els lots de nadal.


Maquinaria imprescindible.


Una Sava Cosmos a peu d'obra. per petita maquinaria.


A  partir del any 2000, la empresa es quan agafa mes rebran sida. La bogeria dura set anys. Set anys de vaques grosses. Es epoca de grans obres. Una de ellas, va ser construir els grans aparcaments soterrats de la plaça major de Vic. 





Grans quantitats de formigó per els varis pisos de fondaria. Fer tota la plaça de Manlleu, com les escalinates.
 Mes endavant es subministre el formigó, per construir els túnels de Bracons, L'unio de les dues comarques, La Garrotxa i Osona. Tan juntes i tan distanciades.
Una altre gran obra, va ser el subministrament de formigó a Focsa, per el pis de tots els túnels de la C-17  autovia fins a Ripoll.   El subministrament de formigó especial concebut per Castellot es transportava amb banyeres, per poguer estirar mes rapit, com si fos asfalt. Es modus una base gruixuda sobre el terra, rematat per   una capa mes fina sobra,  de rodadura, amb una altre classe de formigó. Aquest sistema va estar un exit.

Tambe els ponts de la C-17. i arriba el formigó
 de Castellot.


Un estirament rapid, a carrec de Castellot. Aquest
sistema es usa per fer camins veinals i laterals de
autovies.


I com no. La gran "Pegasada" de Castellot.
Amb els conductors front la maquina.













Posteriorment, la marca Mercedes substitueix als
Pegaso.







Un Iveco, ploma , que sens ha colat.


Agraïment al Gerent de la empresa
 el Sr. Llusiá Pujades, per cedir me 
les fotografies i explicacions d'aquest
reportatge.

Manlleu, març de 2018.



Darrer accident, juny 2018.