30 d’abr. 2013

TRANSPIRINENC. XERRADA COL-LOQUI A L'EXPOSICIÓ DEL TRANSPIRINENC.














Els restes. En un altre "Pais", i molt a la vora
aixo, estaria cuidat i protegit.



Resum de la Xerrada col-loqui dins el marc de l'exposició del Transpirinenc.
per el Senyor Pere Comas.


L'embrió de la linia va sorgir despres de molts entrebancs, com a resultes, de explotar les mines de carbó, ferro i pissarres bituminoses als voltants de Sant Joan de les Abadesses.Concretament a Ogassa-Surroca.
El pla de negoci era extreure el carbo molt facil, per ser pràcticament a cel obert i baixar-lo fins a Barcelona. A mes subministra combustible  a les empreses manufactureres del pobles on passa la linea i tanmateix transportar les matèries de les  fabriques fins el Port franc de Barcelona.

Als voltants de Barcelona ja operaven tres llinies ferres.Una de elles era la concessionaria de Barcelona a Montcada. Una segona es  obrir amb el nom de Caminos de Hierro del Norte de España, que cub-ria la linea a traves de Manresa, LLeida a Saragossa, desde Montcada, ja que la de Montcada a Barcelona ja estava otorgada.

 Una tercera promoguda per els industrials Srs. Girona, els que van impulsar "El Vapor" a Barcelona. Tenien concedida la d'anar de Montcada a Granollers, Girona, Figueres , França.

Amb tot axó a Ogassa es crea una societat, nomenada SOCIEDAD EL VETERANO, que com hem dit el principi, vol acaplar amb tot. Mines i transport. Aquesta empresa al posarli trabes per arribar al port de Barcelona,  busca altres sortides per els seus productes, e intenta una llinea per Camprodon a França i un altre, per Girona a Roses, creant un Port. Les dues son desestimades. Conclusió si ó si es te que fer la linea de Sant Joan de Les Abadesses a Montcada, i alla en-llassa amb la de Montcada a Barcelona a traves de L'Hospitalet fins arribar al port franc.

Es concedeixen els permisos, sota una condició, que es fagi una estació nova de mercaderies dintre el Terme de Sant Marti de Provensals, deixant lliure per a passagers la  Estació del Nord.
Mentrestan les mines deixen de ser productives i la hulla que en un principi estaba arran de terra tenen que anar a busca a traves de galeries, cada cop mes profundes, baixan molts metros sota terra, lo que ja deixa de ser rendible la extracció de la hulla i la Sociedad EL VETERANO, transpasa el seu negoci a una altra societat.
 Aquesta societat ja no pensa en la idea original de la llinia del transport de mercaderies, donar-li un altre caire a la linea. Fer el transport de viatgers. A les hores, L'estat Espanyol, signa un conveni amb el Francés,  per obrir tres noves connexions amb França, a mes de las que operaven L'estació de  Irun i Port-Bou. Es la hora de aprofitar la linia que havia estat pensada per a Mercaderies, transformar-la en transport Viatgers.

  L'estat Espanyol posa el capital, per allargar la linea fins a Puigcerdà, no sense falta de entrebancs orogràfics com desidiosos, lo que fa que la que va per Osca estigui aviat enllestida, estan la ultima la de Puigcerdà.
Fins Ribes de Fresser, cap problema  la cosa marc-ha  De enllà a amunt ,el desnivell es accentua i la via tampoc pot anar gaire vora del riu Rigat, riu que te fortes sobtades d'aigua que arreplega de les neus dels contorns de La Molina. Es decideix construir un tunnel per salvar cinquanta metros de desnivell, amb la curiositat de tenir  forma de la closca de cargol. Sia que dona la volta sobre si mateix i continua amunt, aquest tunnel es troba a la sortida de Sant Cristòfol de Tosses, i tot seguida empalma amb el llarg, el de Tosses pròpiament dit. que a la època era un dels quatre tunels mes llargs del Estat Espanyol. D'aqui ja planeja per La Cerdanya, arriban a la seva fi en territori frances, La Tour de Carol, on es empalma amb el que va a Tolosa de Languedoc, o el tren Groc, fins Vilafranca de Conflent, on pots prendre ja la linea regular fins a Perpinyà.

















































































































































Fotografies de L'exposició a carrec dels Senyors, Josep Pages i Jordi Rallo.