4 d’oct. 2016

AGENCIA CASAS. Sabadell.




 Imatges e historia. de la agencia Casas.
 Una de les mes importants i capdavanteres d'aquells temps
de recaders.











La Agencia Casas de Sabadell, per Josep Vila. 

AGENCIA CASAS – Sabadell 1870
Agencia Casas fundada al 1870 per Josep Casas es dedicava al transport amb cavalls i carros per donar serveis a la majoria empreses tèxtils de Sabadell, tant subministrant el carbó que arribaba amb vagons per la RENFE a les fabriques i molins (tints), com transportant les peces acabades cap a l’estació per enviar-les també per tren  i mes endavant Barcelona per enllaçar amb les companyies de transport nacional i fer arribar aquestes als clients arreu d’Espanya, com altres transports per les industries locals,
Diu el meu pare, Francesc Vila Casas, que quant ell va entrar a treballar-hi a vols de 1950 encara va “jubilar” els últims matxos i carros, reconvertint els carreters en xofers i les quadres en garatges i tallers al carrer Sant Llorenç de Sabadell.
Com tot a època la carrega i descarrega era manual, a força de braços i esquenes, a pala, amb sacs de 50kg, ganxos per moure i estibar les bales de llana i cotó de quasi 400kg, carretons per les caixes de filatura, i tots el estris que ajudessin a carregar i estibar correctament amb el màxim aprofitament, etc.
Més endavant comencen amb camions a fer els mateixos serveis, molt precaris, carregats fins i tot per sobre de la seva capacitat tècnica, però eren els recursos disponibles –de segona mà, GMC / Reo / Fiat i d’altres reciclats de la guerra i cada vespre a reparar-los per poder seguir l'endemà. Després van venir el Ford, Bedford, Graf-Stif, Land Rover, Sava-Austin, DKV, Peugeot, Pegaso Barajas, Star,  Ebro, Barreiros, Avia, Pegaso 1065 i els primers tràiler amb semiremolcs DAF, Fruehauf, Acerbi, Trabosa,...
Ja en els anys seixanta es feien transports nacionals cap a Madrid, Bejar, Alcoi, com a principals destinacions de les empreses locals amb transports que duraven díes per unes carreteres molt precàries amb força pujades i baixades, per uns camions tècnicament molt primaris i que necessitaven xofers com personal tècnic  qualificat per conduir el camió, conèixer la carretera i la traça per a l'estiba i estabilitat de les cargues.
Durant molts anys empresa va dir-se Viuda de Jose Casas, a voltants dels seixanta Agencia Casas, fins que als anys 1976-77 que es va integrar  a Transports Reunits del Vallès.
Mes endavant comença el projecte Transports Reunits del Vallès.....




Empresa creada en 1870, lo que implica anar a Barcelona, amb carros i cavalleries,abans dels camions. Passant per el temut Coll de Montcada. On hi ha, el Restaurant Cala Roser. Com a tots els grans ports.


Les grans diferencies del transport.Camió, carregat a ma i ven toldat per fer els 20 kilòmetres, que separaven Sabadell, del Pont de Marina de Barcelona.



DKW, AUTO UNION,amb motor de betzina
dos temps. Ideal per el repartiment.



SAVA-AUSTIN, amb cabina xata i ploma 
fent una demostració de carrega ,
 davant les autoritats a una fira.




Un altra Sava,     De portes traseres    acabat 
de carrossa, fotografiat, davant un edifici regi.
La carrosseria amb la caixa arrugada de TRABOSA.



Vda, Casas exposant al carrer com
 a distribuïdor dels vehicles SAVA.


DKW, tambe representada per Casas.

Sota dos camiós de la marca Polonesa  Star, un amb motor Perkins, importat directament. L'altre ja motoritzat per Barreiros importador oficial de la marca.

El INI, no deixa  fabricar camions, potegin la seva  marca ENASA i el seu producte principal Pegaso.   Barreiros continuava modificant motors i fer un petit camió. No podia tirar endavant de cap manera.  Al 1959,arriba a un acord, ambla marca polonesa. FSO-STAR.  Barreiros comprava chasis cabina a Star, sense motor.   Els motoritzava a Villaverde amb motor Barreiros.  Com Franco no volia deixar escapar cap divisa, Barreiros  pagava a FSO  amb motors, que montaben als STAR polonesos. En algun desballestament de Polonia, encara podem trobar algun d'aquest motor Barreiros.


 

Col·laborador habitual de les festes de Sabadell. La 
Agencia Casas amb els seus STAR la cavalcada
 del Reis Mags. 1960.


Un altra SAVA-AUSTIN, amb ploma.
El color verd, molt escaient.


La Agencia Casas de Sabadell, tenia les coses molt, clares ja abans de la tan predicada "Logistica".
 La distancia de Sabadell a Barcelona era molt curta, amb un gran volum de paqueteria de Sabadell a la agencia de Barcelona i viceversa. Els camions es carregaven a ma. Els palets no estaven inventats encara a Espanya, fora de les Fenwick de banquetes manuals.
 La conclusió, era que es tarda-be mes a carregar el camió i descarregar , que en fer el viatge. Ve taqui que varen surgir, els petits Trailers STAR.
Es  carregava a la agencia de Sabadell, viatge a Barcelona i desenganxa, semiremolc a la Agencia de Barcelona, per la seva descarrega, tot seguit enganxar el semiremolc, carregat a la mateixa i cap a Sabadell. Amb aquest sistema, es estalviar en, varis camions i els seus temps perduts.
Despres ja vindran les caixes auto-suportades de Sitjes, pro aixo ja es un altre tema.


Un dels ultims vehicles de l'agencia casas
abans a passar com Reunits del Valles.
El color groc continua.










Durant uns temps, Reunits del Valles. Entra
amb molt bon peu. Al mon de la competició.










Un fort agraïment al Germans Vila.





TRANSPORTS MANONS.






PRIMERA EPOCA.

Transports Manons, neix a Castellterçol, amb
servei exclusiu, per la pagesia.  Tot lo que
transporta fins avui, es per a gent que tracti
amb el camp, tan per terres, com a bestiar.


Fotografiat vora el Port de Barcelona.


Del Port de Barcelona, arriben els adobs, tambe
de la química de Martorell.Com palla de Cervera.
Pinsos de les fabriques a casa el pages etc.etc.
També viceversa, amb productes de pages, cap
els dipositis de venta, dels pobles de la comarca,
 inclosa  la mateixa  Barcelona.



Amb el Ford Maria de la O, un gran camió.


El últim camió de Transports Manons. Un EBRO B-35
Restaurat íntegrament per Josep Iglesias de Moia.







2 d’oct. 2016

CHEVROLET LOADMASTER.






El Senyor Juan Casellas, salvaguarda, el camió
Chevrolet, que va heretar del seu Pare.
Lo milloret a l'epoca a la comarca del  Bages.
Amablement, ens el deixa, veure i com no retratar.




El Chevrolet, en els primers temps, acabat de comprar
amb matricula de València, desfilant Per Sant Cristòfol a Manresa.
Darrera un auto Citroen, seguit de un Ford V 8 Chatet.

Amb aquesta caixa el Pare den Joan Casellas, trasllada
sacs de farines de Calaf, important població farinera,
arreu de Catalunya.

Amb el temps, als Casellas els hi sorti una feina,
a la construcció. Junt amb una altra empresa, del Bages la
de fer, els diposits d'aigua de Manresa. Corria any 63.
Ibañez els hi acobla els dos pistons, per ferlo volquet.
 a treballar a la construcció.

Un infortunat incident amb el bolquet aixecat, destrossar
la vella caixa de fusta. Els pistons es van salva.
Aquest pistons eren dobles, amb una forca de aixecada de
 deu tones. es havien de salvaguardar.
 A la veina població de Sallent, els Germans Comelles
 feien carrosseries. Allá es va recarrossar el Chevrolet amb
 la caixa actual reforçada marca de la casa Comellas.



El quadre quan el vehicle era pràcticament nou.


El Pare del Joan amb el caliquenyo a la boca.


Preciosa la caixa, construïda per Comellas de xapa
enllagrimada, amb les corresponents,
 alses, per augmentar la quantitat de granel.


Imatges del Joan i son Pare.


L'epoca de la sega. 

El Chevrolet, no es limitava a la sega per els conreus
al voltant de les comarques del Bages, Osona i la Sagarra,
tambe feia les Espanyes, cap L'Arago i Navarra. Amb
permis especial fins a tres metres d'ample, porta-be la
maquina fins on calie.





Permis per el transport de la maquina de segar
durant els sis mesos de bonança. Aquesta autorització
l'expedia la Gestoria Pons de Madrid. Tot lo relacionat
amb permisos de transport, i temes especials, que tenien
que arribar al ministeri. Gestoria Pons. La Unica.


Un tractor sobre el Chevrolet.






El assegurança amb Banc Vitalici.
 Aquesta empresa estaba en el encreuament
de La Gran-Via de Barcelona/ Passeig de Gracia.
 Era la empresa de asse-
gurances dels transportistes.
 Quin tip de portar-hi sobres i recollir.


La ultima tarjeta de Transports.
Fa 36 anys.



La gestoria Lisson de la Via Layetana. 
En tema de tarjes de transport. Un referent



I per fi, de la mateixa Gestoria, la nota per anar a passar la antiga ITV. Abans es deia "revisió".

 Als camions, com ja he explicat, en altres ocasions es passava, al Morrot. On hi havia una carboneria i un Bar. El Bar cutre de l'epoca, amb taules de marmol, suportades per ferros decorats i amb escales de  varis esglaons per entra-hi    desde la vorera.  Actualment i ha un cuartel de Bombers.

La "revisio" o ITV, per a camions, comenzaba amb un dels ajudants del "Enginyer", que treia una taula atrotinada de fusta i dos cadires, que llimpiaba amb un mocador blanc, de dins el Bar.

 En aquesta taula a partir de les 10 del mati, es assenta-ba el enginyer i un administratiu, per posar els tampons, al paper amb la teva matricula.

 La fila de camions, comenzaba a la porta del Bar i tots en fila, arribaven a la propera carrer de Vila, fen cua fins quasi dalt de Montjuich.

 La ITV, consistia. Primer entregar els papers del vehicle, Amb una calca greixosa del chasis i del motor, al ajudant per la part de la vorera.

 Els papes els porta-ba sobre la taula del enginyer, el administratiu, els revisa-ba.
L'enginyer, serio, mirant al no res, esperava que l'altre li digues firmi.
 Desenllaçava les mans, firmava i les tornava a en-llassar sobre la taula, mirant altre vegada, al no res.

 L'altra ajudant et feie encendre llums de davant, llargues, curtes, intermitents, i llums de darrera. Si no hi habia cap bombeta fossa. Segell del enginyer i fins l'any que be.
L'unic problema. Era si plovia, ales hores la taula, amb administratiu e enginyer es quedava dins el Bar, on el pobre ajudant de recollir, papers i fe encendre llums
tenia que anar pujant i baixant les escaletes del Bar,mullantse, amb una mala llet impressionat, que podia afectar al resultat de la revisió. Si feia sol una sombrilla de KAS.









El Chevrolet a la Actualitat.



La cabina molt còmoda. Sols has de controlar
on esta el morro, amb els pals guiatoris.


Puntal de Comellas, on es veu la consistència
d'aquestes carrosseries. Comelles tambe hem
havia construir una per mi.

 El diferencial un
Timken americà, dona molts bons resultats.
 A Barcelona, els Germans Porta
els reparaven, vora la fira de mostres.


Aquesta aixeta que semble de una fontaneria. Es 
la aixeta de pas d'aigua a la calefacció. Aquesta
calefacció muntada per el Senyor Joan Casellas,
tip de passar fred, al hivern, es la que incorporaba
el Renault Dauphine-Gordini. Acoblada al Chevrolet.
 El Joan hem comenta,
que es va acabar el passar fred, al hivern.



El motor Perkins de sis cilindres, que va substituir
al original de benzina, tambe de sis cilindres.


El anagrama del Chevrolet Loadmaster de 1947.
Aquesta linea de camió i furgonetes. les Chevi,
va ser el trencar a la industria americana, pasar
de les línies rectes a les redondejades.(Advance-
Dessing AD.)


Tablier, ple de cromats.


Rellotges i botons. els dos negres de sota-esquerra
es calenta-do i arranque. 

 La maneta cromada es la reductora al diferencial.
Reductora que portave molts de problemes, fins 
que cambia el sistema de disparo. Un taller de
Manresa, que fabricava, automatismes, per obrir
i tencar les portes dels autobusos, per el sistema
del "vuit", li insta-la al camion del Joan i mai mes
va fallar.


Fre elèctric de la marca CLAM, de Pamplona.
Despres de tenir varis disgustos, amb els frens.
Joan decideix instal·lar un fre  relintazació.


El fre de ma, es del sistema de chicharra. 
Aquest fre, tampoc es el original.
 Aquest es GLM, fabricat a Artès. (Bages).

Sota les dues palanques del bolquet.
Una per obri i tancar el liquid hidràulic.
L'altra, per engrana la presa de força
amb el canvi. Mai cap problema.



Al nas del capo. El Joan, obrir dos forats, perque
el Chevrolet es calentaba.      Feina inútil. Ja que 
continuava    calentant.    A la fi es va solucionar,
 fent amb xapa  el embut del ventilador al radiador.