4 de febr. 2025

VIATJE A LA ERMITA MARE DE DEU DEL CAMI.

 

Fa temps que volia fer un Viatge a Grañena de Cervera, ara Granyena de Segarra. Havia tingut algun record de nen visquem una temporada. Era al any 50 o 52 del segle passat. La misèria se ens menjava per arreu, tot eren records tràgics. Un fuster que feia els taüts al moment, en mitj del carrer sobre dos cavallets. La pesseta del diumenge, que donava per una gasosa, una pel-licula i ball de gramola. El moli d'oli que en les seves deixalles anaven plenes de petites ampolles de vidra amb tap de goma, com la penicil·lina. O era? Perquè servia al oli?. La família del raval que cada any tenia un fill i es moria un altre de gana. Quan el postres era anar al magraner a agafar una magrana. Quan la truita et portava tota la tarda, buscant esparracs, per acompanyar-la. La sopa de cubet d'Avecrem o Maggi o altra marca, vinguda de Suissa. Temps de fer el vi trepitjant amb els peus, dins un quadrat de quatre taulons a canvi de un brot. La escola que la llenya la tenies de portar, quanta mes portaves, mes vora l'estufa et asseies. La llet de cabra a domicili.La cabra amb una campana avisava de la  seva arribada. El vei baixava amb un pot, no gaire gros que el cabrer posava sota una teta del animal i muny. A vagades alguna perla negra queia dins la llet que el cabrer afanyar a atreure, sense que el veí es enteres. Mes endavant arriba la llet en pols dels americans regalada. Venia en bidons de cartró grossos i de color marro. El mestre o la mestra, o feien bullir a la classe dins una gran olla, escalfada per un fogonet elèctric. Havia que remenar-la molt, o al got et podien caure trossos sense desfer, com serradures. Al portar la llet els americans, ja el cabré passava menys, els nens al collegi ja havien tingut la ració. El ric del poble que ja tenia un camió Ford maria de la O. Vermell.



i un taxi de vuit places Buick. Aquest cotxe millor que no el necessitessis, perquè es feia servir per anar al metja de Cervera o a funerals del parents dels pobles llunyans.  Els dijous mercat a Cervera omplia el Buick amb deu o dotze persones cap a la capital de comarca, els que i capiguesin. Al mercat, Poc de bacallar salat, dues gambes per el arros del dijous, tambe algunes sardina i qualsevol altre peix barat, poca cosa mes. Ja que feies el viatge, tambe portaves algun encàrrec pel veí que no es pot desplaçar, o que no te dines per el taxi. L'altre peix molt consumit eren les sardines de llauna. Llaunes altes de color vermell que el botiguer del poble eren les que tenia, no podies escollir marca. A vegades apareixia a una casa abandonada l'home que no es creia que la guerra civil havia acabat. La gent tirava a la porta pa sec i alguna verdura del hort. Altra cosa que feia la miseria es que havies de carregar amb el teu llit "Numancia"per anar a conviure a casa de un altre. Temps que no hi havia res.



     Abaix a l'era una mula, lligada un pal al coll, donava voltes en rodo a una bassa, per pujar l'aigua del pou soterrani.   La plaça a principal sabies on era d'oïda, ja que  el ferrer  no parava de ferrar cavalls, muls, burros, amb un gros martell que amb el seu "clink" especial es sentia per tot un poble, que no havia res.




Hem parlat molt, pro a l'Ermita de la Mare de Deu del Camí, encara no hem arribat. Sempre esta tancada, crec que l'obren un cop al any el dia de la seva onomàstica. Hem coincidid.



Una ermita molt ben feta, quan es va reforma. Dalt amb llotges a balconades amb baranes de fuste, serien per els mes acabalats. 


Molt ben cuidada.


Detalls per arreu.



Després del covit, l'aigua de senyar-se, ha canviat per un canti per fer un trago.


Abans de la reforma.


Darrera el altar, els ex-vots. Jo no els entenc.




Terra de secà. El pelegrins demanen aigua a Deu.




El Bisbe Torras i Bagues en peregrinació a la Verge del Camí