Part Primera.
Corcoy porta a Girona actualment 124 anys fen transport. I continua. Poques empreses tenen un vida tan llarga com aquesta i mes dins del mon del transport.
Corcoy arranca a Olot (Riudaura) de la ma de Josep Corcoy Guinart, net de un carreter que feia la ruta Perpinyà-Olot.
Aquest Francés segons tradició oral, es va assentar a Olot, fent serveis de traginer per la comarca de la Garrotxa, casant i fent família.
El seu net Josep,el que ens pertoca, ja casat i amb una filla, va ser cridat a treballar a Girona amb un Germa que feia de traginer i carreter a sou de un altra.
Les principals feines eren de desemboscar, arrossegar els troncs a peu de carretera, tambe recollir el carbonet fet pels carboners a les muntanyes amb grosses saques d'espart, amb una ansa per banda per pujar-la a l'esquena, com no,degut al seu pes, ajudat per un altre traginer.
Les principals feines eren de desemboscar, arrossegar els troncs a peu de carretera, tambe recollir el carbonet fet pels carboners a les muntanyes amb grosses saques d'espart, amb una ansa per banda per pujar-la a l'esquena, com no,degut al seu pes, ajudat per un altre traginer.
Els traginers amb els seus machos.
La primera feina que va fer arribat a Girona i cobert pel seu Germa Miquel, fou el arrossegament amb macho de els plàtans tallats a la devesa, cap una serradora del indret nomenat "El Fronton". Aquesta feina estaba tip de ferla al seu Olot natal. Pujant per el boscos amb el macho i les cadenes muntanya amunt per baixar-los a peu de carretera on els carros es cuidaven de la resta.
Les saques de carbonet, a punt de ser carregades
al carro, agafada per les anses, cap a l'esquena,
escala amunt. Es tenia que ser molt valent, per
aquestes feines.
Diferents anècdotes publicades als diaris.
La crema del magatzem.
Ser manat, no era lo seu i es posa per el seu conte, amb un carro portat d'Olot. Busca clients a baix preu, oferint qualitat de servei, algunes coses surten, semblants a les que feia a la companya del seu Germa, pro eren poques. Segueix els "ruedos" de tractants de gra, a l'estació i alguna plaça. Ni han vinguts de Barcelona en dies de mercat, aquests donaven feines bones. Totes de recollir mercaderies i portar al tren cap a la gran capital.
Autorització per portar troncs llargs als carros.
Ministeri de Obres publiques.
No troba res de això, i es va especialitzar en el trasllat de mobles, de pisos, botigues petites feines al centre de Girona. Fins...que
li va tocar la loteria. Ja tenia un bon aval propi per tirar endavant. Compra una conductora (1) i sis cavalls. Ja es pot oferir a les grans esferes en el transport de estris domestics.
La conductora de Josep Corcoy.
Grossa com un vago de tren.
El transport que el va consagra, quan un alt càrrec a Girona el varen ascendir i el seu proper destí va estar Barcelona. ( Segons anotacions de Maria del Tura de Blas Corcoy).
"La feina es tractava d'embalatge, de carrega de transport, de descarrega, d'instal·lació tot sense cap estropell ni desaprofitament. Tot estava inventariat. Un repte que Josep Corcoy, accepta, nan-li tot perfecte. Abans de marxar i conscient dels perills que l'esperaven, assaltadors, accidents... va fer testament i una confessio general per si moria. Portava pistola del somaten i un trabuc el seu ajudant"
Imatge reproduint altre temps.
Seguin el relat de La Maria del Tura, mare del actual propietari de Transports Corcoy, Josep Maria Riuro.
El viatja a Barcelona va durar set dies fen estada pel cami als Hostals de La Granota, encara en funcionament, Cal Coix a la porta de entrada del Maresme, al hostal les Noies...
Aquest viatja en una petita ciutat com Girona, li va donar un gran renom, cada dia mes gent confiava en ell per fer el transports. La notariat la va aconseguir entrant de regidor al Ajuntament de Girona, on una de les seves fites, (mirant cap a casa) fos que es empedres gran part de la Ciutat. Girona en aquells temps, els carrers no eren millors que un camp de patates, lo que feia que un dia de pluja els carreters se les veien i desitjaven per circular.
Un altre fet que va donar rellevància de la Ciutat de Girona a Transports Corcoy, fou el transport de una gran caldera arribada per ferrocarril, (MZA) per la fabrica Grober. Els transportistes de l'empresa, posaven molts entrebancs per fer arribar la caldera a la fabrica, reals o per cobrar mes. mentre la peça restava en un apartat de l'estació.
El Corcoy va anar a trobar al Sr. Grober, amo de la fabrica (Italià. Insta-lat industrialment a Girona). Li va proposa de fer el transport de la caldera en una nit, a mes gratuïtament, sols amb el cost dels operaris de Can Corcoy i el cost final seria ..., si la caldera arriba al pati de la fabrica sense cap entrebanc ni estropici a partir de uns certs dies donar-li en exclusiva tot el transport de la fabrica.
Dit i fet.
Un altra fabricant important que va captar per fer-li el transport, va ser la empresa Torras Domenech un fabricant de pasta de paper a Bonmati prop de Girona. A mes del transport el Josep els i feia el magatzematge al numero 38 del carrer Santa Eugenia i d'alla surti directe cap els clients. (Logistica) Mes endavant passaren al numero 30, on encara persisteixen en una casa comprada al Sr. Torras, el qual els i dona tota classe de facilitats per el seu pagament.
El 26 de novembre de 1933, Josep Corcoy Guinart deixa aquest mon. Una gran perduda per el transport Gironí.
El succeir la seva filla Margarita, ja preparada per el negoci, des de molt joveneta estava al despatx. Coneixia la feina, els clients i el caràcter el mateix tarannà que el seu Pare. L'empresa cada cop es feia mes gran, i calia tenir les esquenes cobertes amb el personal tenin -lo assegurat com deu mana. Cal recorda que en aquell temps no eren obligatòries les assegurances de personal, pro si havia algun ferit o mort i no tinguessis padrins, la llei et podia arruïnar per tota la vida.
Un altre fet que va donar rellevància de la Ciutat de Girona a Transports Corcoy, fou el transport de una gran caldera arribada per ferrocarril, (MZA) per la fabrica Grober. Els transportistes de l'empresa, posaven molts entrebancs per fer arribar la caldera a la fabrica, reals o per cobrar mes. mentre la peça restava en un apartat de l'estació.
El Corcoy va anar a trobar al Sr. Grober, amo de la fabrica (Italià. Insta-lat industrialment a Girona). Li va proposa de fer el transport de la caldera en una nit, a mes gratuïtament, sols amb el cost dels operaris de Can Corcoy i el cost final seria ..., si la caldera arriba al pati de la fabrica sense cap entrebanc ni estropici a partir de uns certs dies donar-li en exclusiva tot el transport de la fabrica.
Dit i fet.
Un altra fabricant important que va captar per fer-li el transport, va ser la empresa Torras Domenech un fabricant de pasta de paper a Bonmati prop de Girona. A mes del transport el Josep els i feia el magatzematge al numero 38 del carrer Santa Eugenia i d'alla surti directe cap els clients. (Logistica) Mes endavant passaren al numero 30, on encara persisteixen en una casa comprada al Sr. Torras, el qual els i dona tota classe de facilitats per el seu pagament.
El 26 de novembre de 1933, Josep Corcoy Guinart deixa aquest mon. Una gran perduda per el transport Gironí.
El succeir la seva filla Margarita, ja preparada per el negoci, des de molt joveneta estava al despatx. Coneixia la feina, els clients i el caràcter el mateix tarannà que el seu Pare. L'empresa cada cop es feia mes gran, i calia tenir les esquenes cobertes amb el personal tenin -lo assegurat com deu mana. Cal recorda que en aquell temps no eren obligatòries les assegurances de personal, pro si havia algun ferit o mort i no tinguessis padrins, la llei et podia arruïnar per tota la vida.
La Margarita amb els seus treballadors.
La Margarita continua amb el tarannà emprenedor del seu Pare. Licita per la concessió de la carrega, descarrega distribució del ferrocarril d'Olot, tanmateix se encarrega de fer el enllaç amb la MZA (actualment Renfe) de tot lo que arriba per el ferrocarril de Olot i viceversa tambe cap a Barcelona. Pràcticament, tota la mercaderia que arriba i surt de Girona passa per les mans de La Agencia Corcoy amb la Margarita al capdavant.
Tenen les quadres dels cavalls al carrer del Porvenir, i cada mati desfilen en fila india cap al magatzem dels carros al numero 15 del carrer de Santa Eugènia.
Corcoy anava amunt, sense parar, fins que arriba la Guerra Civil. Tot va acabar allí.
(1) carro gran com un vago de tren, per transport de mobles.
