19 de juny 2018

L'ESPERIT DE LA PANADELLA SEGONA TROBADA 2018.



Per diferents raons, aquest any la trobada del Esperit de La Panadella, es va tinguer que ajornar dues vegades, cosa que va fer que molts participants del any passat, no varen poder quadrar data, ni rebre la suficient informació, lo que comporta enguany una minsa participació, principalment, dels vehicles industrials a la trobada. No dels turismes i motos classisques que varen assumir la xifra de 150 participats.

Procurarem que no torni a passar, per una propera trobada, consolidant una data fixe per cada any i que tampoc coincideixi amb altres trobades dins de la nostra terra, tant les de autobusos, com les de camions decorats e històrics.

Un altre novetat d'aquest any, a estat que la trobada se ha dividit en dos dies.   Un intent prova, de millorar el encontre, tambe una manera que els que no pogueren gaudir del espectacle el dissabte, lo pogueren fer en una matinal el diumenge. Tot un repte per la organització.

La crònica , comença quan divendres nit, L'organització en -sinte el perímetre de la trobada a la esplanada de la Panadella, per evitar que no hi aparqui ningú, principalment camions, de transport,
ja que l'any passat, un trailer estranger va quedar a la mitat de tota la trobada, sortint en totes les fotos.    Preparació de trofeus, tiquets de restaurant, com bosses de regal de industries de la zona, per els participants.

Els primes camions, vinguts des de Alcarràs amb góndoles arriben a la fita. Concretament els Germans Hergido, grans entusiastes d'aquest mon del camió.


Claudi barallant amb una de les cintes.
Sota el SAVA-BERLIET de la familia´
curosament restaurat.


El Barreiros. El repartidor de farines,
 per les terres de ponent.


El Ford AA, de Jordi Riera, 
arribat sobre un remolq.



Cap a les 10 del mati, arribaren els companys de classis del transport, provenen de Ripoll, Vic, Sant Feliu de Codines, Mollet del Vallès i Barcelona.   El company que venia de la part de Moià, amb un camió Ebro, va quedar pel cami, amb una roda davantera explotada. La assistència el retorna al punt d'origen. Sap greu, un altre any serà.


Iglesias


Vallcorba



Ramon.



Toni Arimany i Cia.


Xavier Castells


A la gran esplanada, ens varem trobar amb el grup de turismes de classis de LLeida, a mes amb el quatre vehicles de transport ja vinguts a la nit del divendres 15.



La petita Siata comercial, tambe dins
 el mon del transport.




Alguns vehicles del Club Classics de LLeida.



El Ken de Grues Nogues amb
 el Ford AA de Jordi Riera.


Jordi Riera.





El Barreiros Super Azor de Herguido.


El SAVA-BERLIET tambe
 dels Germans Hergido.


Un cop inscrits ben esmorçats, amb la bossa de regals de la terra, a mes una caixa de pans de pessic, obsequi del Hotel Bayona i Restaurat Parada.
 Precedits per el Sr. Alcalde de Montmaneu, Sr Farre, varem iniciar la ruta dels pobles de acollida.
 El primer va ser Montmaneu, on pertany dintre el seu terme municipal el enclau de la Panadella, símbol passat del transport de mercaderies i persones fins els anys 90s.       Avui en dia les autovies i els vehicles mes potents i rapits, fa que pràcticament no tingues que pernoctar per el cami. 

   El recorregut per dintre el poble fa que els veins surtin a la porta del carrer i les finestres saludant a la llarga serp que els hi entrat dins els carrers. 
Tot seguit la caravana es dirigeix cap a la veina localitat de Sant Guim de Freixenet, on el seu Alcalde el Sr. Paco, ens espera al passeig , per ben aparcar hi disfrutar de un vermut, tambe amb paraules de agraïment del Alcalde al club de Classics de LLeida i Viceversa, entregant-se una placa trofeu de reconeixement.

 Aparcament a St. Guim.




Tot seguit, tornada cap a La Panadella, quedan els vehicles en posicio de revista i gaudir de un dinar en els dos restaurants que queden vius al enclau. El Hotel estaurant Parada. El Hotel Restaurant Bayona.
 El petit Nazar, encapçalant la tropa.


La taula dels transportistes.


Cafès, copes, puros, dinar pagat pels conductors, sense serveixi de precedent, per el Club de Classics de LLeida, envergida pel al  sol de juny, a la esplanada, en espera de la benedicció del Mossèn de Santa Maria del Cami, tambe responsable de la capelleta de La Panadella, la Verge del Bon Camí.






Cap a quarts de sis de la tarda. Arranquem la comitiva, encapçalada per el Ford AA de Jordi Riera, cap a la capital de La Segarra, on es celebren les fires del pa i els cereals.   A la plaça i dins a d'Universitat, amb molts tenderets, furgonetes de restauració, tanmateix com a cursets de fer pa, per re-nombrats mestres forners de Torregrossa.       Qui vol, tambe  podie fer una visita al centre històric de Cervera, plagat de monuments arquitectònics.



Cervera, aparcament devant de la restaurada fabrica
 de farines del Sindicat de pagesos.





A les 8 del vespre, despres de una frugal visita del Alcalde de Cervera, amb cambis de records entre la direcció del grup Clàssics de LLeida i el Alcalde. Se entrega una bossa de pa, on dins hi ha un tradicional llonguet, per penjar darrera la porta de casa, en senyal que mai ens falti el aliment primordial. El Pa.




Tornada ja esvalotada cap a la Panadella, per la nacional II antiga, amb ganas ja de parar de la conducció dels antics vehicles, que a la llarga es fan pessats. De tot un poc. El staff de Classics LLeida. un parell de camioners i varis propietaris de coches, resten a les instal·lacions dels hotels, com estaba pogramat. La reste per diferents raons es despedeixen fins una altra trobada.

Els que resten als hotels,tenen un bon sopar i un ball amb orquestra, per finalitzar la jornada obsequi del Senyor Ferre, Alcalde de Montmaneu.




Diumenge 17 de Juny de 2018.

Com el dissabte, començen a apareixe vehicles, coches i motos, principalment.   Son gent que al no poder venir el dia anterior, han pres la decissio de anar a La Panadella en diumenge.

De camions sols dos, el Joel de Tarragona, amb un flamant Pegaso Troner i el Juan Salvador de Ballestas Egara de Terrassa amb el seu Pegaso transformat.   Allà se aplegaren amb el Ford AA del Sr Riera i els dos camions de Hergido, únics supervivents del dissapte.

Pegaso Troner 380 de Joel. Tarragona.


Pegaso de Juan Salvador. Terrassa.



Desprès de les entregues de bosses i tiquets del esmorçar, cap a les 11 del mati, es fa el recorregut llarg, fins a Santa Coloma de Queralt.
En arribar al poble, el gruix de la comitiva, es aparca al passeig de la Vila, i els vehicles mes emblemàtics, varen ser exhibits a la plaça fortificada del poble, durant el temps del vermut. Vermut que va ser obsequiat amb vals per el Ajuntament, poguen prendre la consumició a qualsevol bar del poble.







Fins un altra. 
Xavier Castells Quintana.
















8 de juny 2018

SETRA 154 DE TONI




El Autobús, Pegaso, Setra-Seida 154
 de Toni Arimany.





Tota una aventura, en la seva part corresponent del Toni, per la recuperació de la memòria històrica dels vehicles de Transport.

El Toni, sempre tenia la i llussio de recuperar algun vehicle de Transport, si mes no, dels que havia vist a casa seva i portaré el seu Pare, inclos ell mateix. Mes que res un camió, preferentment de la marca Pegaso.

Aquesta inquietut es veu refermada, quan comencen, les concentracions bianuals de vehicles de transport antics.  Complement de la trobada de maquetes ferroviàries de la agrupació Ges-Fer a la població osonenca de Sant Vicens de Torelló, des de el 2012. 
El Toni i col- labora, amb un Pegaso, de 26 tones, cabina quadrada amb pala llevaneus. També amb el Volvo amb semiremolc, per les recollides, arreu, dels vehicles mes precaris.


Un dia s'entera, que la Empresa Sagales, la cual havia annexionat  la Empresa Pous de Manlleu al seu grup, guarda-be al aire lliura sense sapiguer gaire be el seu destí, una de les ultimes unitats, adquirides per la Empresa Pous. 
Es tracta de  un Pegaso Setra Seida.  de les ultimes unitats de fabricades a Bilbao.         Toni gestiona amb el Sr. Sagales la cessio del esmentat vehicle, fan tracte i el retira cap a Vic,    per el dia mes apropiat, començar a ficar-li ma, i tornar-lo a reviure. De moment torna cap a casa.( La plana de Vic).



Recollint per el propi Toni a la campa 
de Empresa Sagales a Caldas de Montbui




Cal mencionar la associació ARCA, la qual
va col·laborar, amb el Toni, per la recuperació
del vehicle a Can Sagales. 



Cal dir que la empresa Pous, era la concessionària de la linea de transport de passatgers entre Torelló-Manlleu-Vic i viceversa, tambe amb un Germà que feia la linea, Manlleu-Roda de Ter-L'esquirol-Cantonigros-Rupit- La Devesa, antiga hostatgeria, que llinda amb la província de Girona, per la comarca de La Garrotxa.



Aquest vehicle, va ser construït amb motor Pegaso, per Seida, una empresa carrossera del Pais Vasc, concretament de Zorroza (Bilbao).

Seida havia aconseguit la llicencia, per carrossa els autobusos alemanys Kässbohrer de Ulm.
 Per a mi els únics autobusos, pròpiament dits auto-portants, sense chasis. No com la resta que en la seva epoca eren chasis de camions allargats. Viatjar amb un Setra es el màxim confort. La diferenciació del  Setra Espanyol  i el alemany a mes del motor, era el emblema anterior, on el alemany, es dibuixa be la K de Kässbohrer i en el de Seida, com no, hi ha el cavall de Pegaso.




El vehicle ja havia estat una mica piratejat, dels
principals logos de la carrosseria, tablier e interior.






Al arribar a Vic, es va començar a valorar, lo que li ferien falta par la seva reconstrucció. Lo primer abans de embarcar en chapa i pintura, el seu pas va estar als tallers de Autovigatana de Vic.
La primera engegada com es de suposar, les estopades de la bomba d'aigua degut als anys parat es havien assecat, produint les conseqüents pèrdues d'aigua. Solució, bomba nova. Amb això i cambi de corretges, olis i filtres: motor en ordre.
 A continuació es passa a la suspensió, tingueren que cambia les botelles pneumatiques, per antiguitat i abandono.    Valvolina nova a cambi i diferencial i un petit repàs al embragatge, tensar i des-tensar.
Els frens es desmotaren tots substituin totes les mordaces, quedant completament nous. També com no,  es varen posar 6 rodes noves.  El radiador principal  es va  que substituir, ja que estaba completament embossat. El radiador de la calefacció, es va tenir que cambia,per inservible, tan mateix alguna aixeta enfarregada dels conductes interiors.

Amb el tema recanvis, principalment de estètica, foren cedits o comprats a persones que havien ja tingut vehicles d'aquesta marca, poguen-los acoblar. Els principals proveïdors foren, el Sr Brugues (Olivet) de Banyoles, Miquel Gamon,de LLeida,Autobusus Cuiña de Galicia, Comercial Irazu de Zaragoza, com Comercial Fornillos de Madrid. Amb una mica de aquí i de allà, treball aconseguit.


La mecànica a Auto vigatana.



Les portes de arrere deixen el motor al aire pel seu
manteniment.




La empresa de planxisteria Ayats de Gurb, va se la encarregada de sanejar la carrosseria. Desprès amb  soplets, tallar la  planxa rubinada, soldar ni de nova, rematar lo amb un tractament d'antirovell i un altre, antigravilla.  Els baixos, com no, la part mes danyada del vehicle. A continuació, per reparar la planxa sota les gomes dels vidres, es varen tenir que treure els vidres de davant i de darrera, ja que la planxa estaba molt feta malver, i  reconstruir els encaixos. Els passos de rodes, tambe es varen tenir que fer completament nous. Una gran feina artística i amb gust del Senyor Ayats.






















Hores i hores de feina, eliminant i reconstruint amb
planxa nova el ruballat.





Camí de cal pintor, El Felip.


Pintura. El pintat i rotulat es va encarregar la empresa
Fermretolació, de Felip de Tona, successors de Saborit.









El seients, nets i polits, pro en procés de restauració
ja que a la seva aventura escolar, varen deixar alguns
estralls.


I vet aquí, la feina acabada.