Anunci del Sr. Amado.
El recader o ordinari, es desplaçaba, en els seus inicis,
entre les localitats de la línea, a fer,
amb coche- de- línea o tren.
Entre Torelló i Vich, a l'epoca, hi havia una recadera Una recadera per obligació, degut a la mort del seu marit el qual havia iniciat l'empresa.
El marit, Senyor Amado Quintana.( Meliton). Ella tenia que agafar el relleu per subsistir, cosa que fer la Maria, acoplan-se a la dura feina ja que el teu cos, era el carro, carretó o camió. Tot ho duie a sobre.
El seu cognom era Rodellas, pro per a tothom era la recadera Quintana. Era una senyora que sempre vestia de fosc, per dol o per la pesada feina que duia a cap.
Un monyo amb agulles coronaba la figura, hi havia malpensats que deien que no era autèntic. Que era un afegit a la persona.
Cada dia a les nou del mati, sortia amb el mocador de farcell, el bolso i una cartera de cuir gruixut, a agafar l´ autobús d'Autos Pous, a la cantonada del carrer de San Antonio amb 4 de febrero. Amb el mal temps. Cada dia tan si plogues a bots i barrals.Quan així era, es axuplugaba en un gros paraigües negre, per tapar la parafernalia del bolso, mocador de farcell i la cartera de cuir gruixut. Ho feia tot de memoria, no feia servir cap paper ni llapis el seu cap era com una computadora, no s´ apuntaba res, tampoc fallaba amb el seu sistema,els unics papers de les notes de recollida amb especificacións que se li donaven.
A Torelló la seva parada era el pis on vivía a la plaza del Caudillo, pis que també era perruqueria i sempre hi havia algú, per atendre.
Al capvespre, la gent li portava els encarrecs per l'endema ferlos a Vich. Encarrecs per Gestorías, pagar contribucións, demanar hora al metge especialista, notaris, paga tributs, medicaments..... Sempre portan molts dines al damunt, principalment al viatge d'anada.
Arribar a Vich era una carrera contrarrellotge, per despatchos, botigues, administracions ( Per no fer cues sempre i havia una mica de atenció" a cambi d'alguna cosa")
A Vich, la parada era a la administració dels Autos-Pous i també a un bar nomenat Can Fajula, ja que la oficina dels autobusos l´ encarregat hi anave uns minuts abans per vendre els bitllets de cada sortida on li recollien petits paquets e impresos.
Foto: Dolors Freixa.
