21 de jul. 2014

FIAT 682 T 4. a Porto S.Stefano.

El FIAT 682 T4, va ser el camió pesat mes competitiu en tots el sentits fabricat per FIAT, Vida util i preu, allargant la seva producció des de 1952 fins 1988. El seu cost i la seva fiabilitat eren llegendaris.
Aquest camió que es podia adquirir com a normal o tractora, equipabe un motor de 6 cilindros amb 180 CV de força, pro el que el feia dur era el seu par/motor màxim molt lent, lo que feie, la seva vida util molt llarga.
 A Nigeria on FIAT monta una fabrica, es parla dels FIAT 682 amb 10 milions de kilòmetres.
Aquest tambe va ser un dels camions comercials, a anar amb "Nafta"-"Olis-Pesats"- "Gas Oil". Tota una novetat, quan el mon es movia encara amb benzina.
Una altre curiositat-anecdota d'aquest camió, era el seu motiu " Baffo". (Bigotis).






A la Toscana marítima, dins la Península del Monte Argentario, i trobem el luxuriós Port di St Stefano.
El metro quadrat esta a un preu, com el seu nom indica, a preu de plata.
Les drassanes degut al gran espai que necessiten, es tenen que desplaçar muntanya amunt, lo que comporta pujar els grans vaixells de luxe, per la carretera principal fins a dos kilòmetres molt empinats.
La solució passa per donar-li una segona vida als llegendaris FIAT 682, a les hores el reis de les gran rutes.
Aquests verdaders " Bous", enganxen el gran remolc on abans la grua portuària ha diposita el vaixell, posen primera curta i sense cambia de marcha fins les drassanes.
Per tornar, amb una gran retenció de motor, e inclòs amb dos d'aquests "bous", en línia, per aguantar el gran tonatge a transportar.





Embalum dels vaixells de luxe a transportar
per els FIAT 682 T4


Vista del port desde les drassanes.



Detalls del FIAT 682, matriculat segons
indica la seva placa al 1957. Re matriculat
amb ZA-277-SD.  Obligan a la part dreta
superior a la matricula, dins un petit cercla
posar el primer any de matriculació.



El volant...sempre a la dreta.
Diu la llegenda que la costum de portar el volant a la dreta a Italia, Pais que ha puntejat sempre a camioner, tan amb el tema pesos, tenint que afegir segons la carrega eixos i eixos fins a semblar un cuc, com amb temes de targetes i fiscals. 
Es que abans de les "autoestrades", per les carreteres un camió no pugues delantar al altre per falta de visibilitat, i es anar mantinguem a la seva dreta.
 També pot ser, que al ser Italia un Pais molt escarpat, el conduir a la dreta per la banda del estimberri, poguessis perfilar millor les corbes.



La raia vermella pintada sobre el para-cops, es el distintiu de àmbit de la tarja de transports, uns es blanca, llarga distancia, vermella curta distancia.




El gran fre motor.


El llarg capó.

El seient del acompanyant amb reposa braços.
Un seient mes còmode que el del conductor.


Tablier, amb les claus posades a punt de marcha.


Seient original, cal comparar amb els seients 
actuals amb tota classe de comoditats afegides.
Pro amb aquest els xofers de la època, anaven
fins al Iran e Irak. Els Top Run.


Matriculat deu anys despres, "El Ajudant", un 
altre FIAT 682, per estirar o retenir a la forta pendent.
ZA-845-PG de 1967. Amb deu anys, pràcticament
cap diferencia entre els dos vehicles.









Altre Bous d'altres drassanes.

 Tots el mateix tipus de camió.
Segons un xofer de ARCAN,
 es el millor vehicle per aquesta 
feina.

262530 VI. Matricula original.




Impossible poguer aconseguir una bona imatge ja que 
 la drassana estaba tancada era l'hora de dinar. Vehicle 
en actiu.

El company, GR-224813.


a la dreta un dels remolcs.



La competència, amb un altre 682.
Pintat com si volgues ser decorat.
Matricula original 369376VI. Tambe
dels anys cinquantes i seixantes.




Carpes on es guarden els Vaixells de luxe per pintar.

Vaixells com aquests, arrastren els 682



I per acabar, un agraïment als xofers de ARCAN YACHTS,
per deixar-me prendre aquestes fotos. Les dues altres empreses,
no vaig tenir la ocasió de trobarles obertes.









30 de juny 2014

ROUTE NATIONALE 7. MUSEU.




La ruta nacional  RN 7. Cruza Francia de Norte a Sur, comenzando en Paris i terminando al Sur en plena Costa Azul en el precioso y florido Pueblo fronterizo de Menton. Después Italia.
Los camiones tenian que hacer un gran esfuerzo, desde Menton a Niza debido a la tortuosa ruta de Montaña y acantilado, curva una detrás de otra y fuertes rampas.((La Corniche).

La Sierra de Esterel, entre Frejus y Cannes, también ponía a prueba los a los camioneros.

Nosotros hemos hecho una cuarta parte la que va de Montelimar a Menton, empezando por su Museo en Piolenc.




















23 de juny 2014

IPV T110.




De Combarro a Valencia.

Imágenes y detalles de esta carroceta
IPV encontrada hoy.






Fabricadas en Lugo, a través de una recombalesca historia de guerras y sobrante de material militar.
 El ejercito de Franco, recibía de Italia estos vehiculos fabricados por la marca OM. Una de las grandes marcas de camiones italianas, hasta fusionarse con Fiat.
Como decíamos fueron usadas durante la guerra civil Española.Al final de la contienda, fueron adquiridas rápidamente por madereros gallegos. Era la herramienta ideal para substituir los Bueyes, en los trabajos forestales.
Manejables y estrechas eran perfectas.
Talleres Mafsa las reconstruye, de dos se hacían una, hasta llegar a un producto, standardy propio pero de ello paso mucho tiempo.

IPV siglas de ( Investigacion y proyectos de vehiculos especiales SA.),
nace en A Pontenova, provincia de Lugo.
De IPV en el año 1981, se escinden varios trabajadores de la parte tecnica, montando una fabrica nueva, con una marca nueva, pero muy similar a IPV en Santiago de Compostela. Se crea URO. En honor a un animal de la antigüedad, una especie de Toro. Marca que aun perdura en nuestros dias suministrando unidades al Ejercito, como IPV al servicio de recogida de Basuras.


DETALLES.