13 de gen. 2018

PEGASO A EGIPTO PRIMERA PUBLICIDAD.



En el año 1972, ENASA-PEGASO  en plena expansión, desplazó, desde la fábrica de la Sagrera en Barcelonas, 12 vehículos industriales Pegaso a Egipto. Era una publicidad a fondo perdido.
La expedición del personal afin a estos vehiculos, la encabezaba el Sr Joan Giralt, como tecnico. Dos mecánicos y un chofer probador.
En aquella época, egipto era una dictadura, los militares y allegados controlaban todo. Osea que la expedición, solo optaba a probar con organismos oficiales o el ejército. Tema particulares ninguno.
Las cuatro personas tenían que estar al servicio de cuando, algun, ente oficial, queria probar alguno de los vehiculos, darle las oportunas explicaciones, pasearlos y si alguno se atrevia conducirlos.
 La expedición, fue para tres meses convirtiéndose en seis, debido a los lapsus de tiempo que no aparecía nadie, para probar. Hasta quince días que no aparecía nadie.
Paralelamente, desde la fabrica de Madrid un comercial, habia desplazado a El Cairo, varios Pegasos 260 tractora, con una rara configuración. Eje delantero, primer eje trasero, con gemelas, tercer eje, loco y de una sola rueda, con un fijador de aire, para ir marcha atrás. Fue un absoluto fracaso. Los conductores egipcios pasaban del bloqueo y se cargaban cubiertas e incluso llantas.
Otra de las pruebas, fue con un Autocar 5036, haciendo viajes al día entre El Cairo y Luxor, para comprobar esta eficacia en la línea.
Otra prueba, fue un Autobús 5020, paseando durante siete días por la Ciudad de El Cairo.
  Al final los profesionales, se fueron de Egipto y de estos vehiculos, no hubo ningún pedido.
  Mas adelante en el campo militar, es cuando ENASA, hizo sus grandes ventas, dándole nombre a un modelo, como Pegaso Egipcio.

Cinco fotos rescatadas de los 12 vehiculos.


Un Pegaso cuatro ejes, carrozado, por Sitjes, 
en Sant Adria del Besos. Frente a la esfinge 
de Gizeh.


Un Dumper, con el Sr. Giralt y un militar.


El Autocar de pruebas El Cairo-Luxor.


El Senyor Joan Giralt, marcandole el camino
aun Pegaso Europa, con eje de sobrecarga.



Despues de Pegaso, llego Barreiros






3 de gen. 2018

PALLARS JUSSA 2


CAPDELLA,  ESTANY GENTO I SALLENTE.




Sortim de Salás amb corre-cuita. A le 8 del vespra es donen uns premis, al museu de la electricitat de Capdella. Un amic nostre si presenta a la pugna.



El riu que dona nom a l'empresa de autobusos que 
feia la linea de la Pobla a Capdella. LA PRIMERA
DEL FLAMISELL.




Passem la Pobla,travessem el Flamisell, per Senterada, fins arribar a Torre de Capdella, on trobem el nostre company,   tot xerrant amb uns amics al costat del Bar del Poble. De coche a coche amb les finestres baixades.


Pujem tots plegats al poblat de Capdella. on hi ha el museu i les turbines. El nostre pla cambia al comprovar que no tenim cap establiment on poder sopar. Ens parlen del poblet quatre corbes mes amunt i sense possibilitats d'aparcament. Decidim tornar enrere per comprar algo per sopar a una petita tenda de Capdella, que hem vist abans. Esta tancada, pro al costat te un timbre que toquem.
Se sent baixar una persona per unes escales i en obre.

Preguntem primer per pa, no en te. Comprem Bimbo, dos churicets que li quedant i una botifarra blanca ample molt toba. Diu que la fa ella. Bueno.


El trenet que va circular per la manutenció de la
presa a la part de dalt. Al Estany Gento.




Tornem a La Torre, el nostre amic ens cola a la visita, a la sala de les turbines. Hi ha molta gent de les conrades properes. Una Artista local, ens fara uns monòlegs, amb intervenció del public, despres de la entrega dels guardons.

Els primers vehicles que pujarem a la central. Per la seva construcció, des de Locomóviles, a primitius Berliet.















La grúa del tren a Pobla de Segur.










Podrien ser els de la primera del Flamisell.





Imatges del tren per cable, que pujava els 
treballadors a Estany Gento.



















Al nostre amic, no li ha tocat. Altre any sera. Lo cert es que ho passem molt bé.  L'artista local apagesada,amb davantal i espardenyes domina el tema i a la gent.

La camper la hem aparcat sota uns arbres en el caminet del poblat al museo. El canal el tenim al costat. La fresa del aigua ens acompanyara tota la nit.

Ja tothom ha marchat, momes sentim la força de l'aigua, i un llunya rumor de la turbina que va i be segons la direcció del vent.

Parem taula, amb lo comprat, unes olivetes de vermuth i obrir una botella de vi del Panades. La Noya, vi d'agulla, que mirem de tenir sempre a la taula. Sopar i dormir. La temperatura baixa. Dema sera un altre dia.

A les 8 del mati, ja estem desperts. La Nuria, dorm dalt, i Jo al llit de baix. Aixi estem mes amples, lo que dalt ha refescat, i es ha despertat abans. ja ba ve tenim un dia molt complert i a la tarda tenim que tornar a Barcelona.

Pugem cap a la Presa de Sallente, per uns paisatges meravellosos, fins arribar a Peu de teleferic.  Comprem bitllet, i aurem de esperar el viatje, per lo menys mitja hora. Hi ha agut gent mes matinera i raurem de esperar torn.

El bar esta obert. El regenta una empresa de hoteleria de LLeida durant la temporada del bon temps i estan instalats a les cases de la antiga colonia de Capdella.    Els teniem al costat per la nit i no hem sentit res.
Demanem dos petits entrepans i dos cafes amb llet per minorar la espera. L'alcalde de Capdella, esta tambe esmorçan a una taula.     Ens fa cinc cèntims de la central, que es reversible, que el aigua de abaix per la nit la tornen a pujar a dalt, jo li comento que si la tornen a pujar ja han gastat la electricitat que han baixat. UFF.
 La explicació es que les grans centrals del Pais a les hores de poca demanda, es tenen que mantenir a un ritme de producció. La electricitat que es genera en aquest impas, es la que fa pujar, l'aigua una altra vegada dalt. El resta es perd.


16.7.84,atrevit esfaltat, aigues amunt de la presa.



A la fi ens toca agafar la cistella. Per la base de passatgers, hem de pujar una empinada escala de ferro perforat, que fins i tot dona vertigen.         El viatja es rapit per arribar al Estanygento.  Per la par de dalt, en trobem amb el mateix problema de escales. Aquesta vegada de baixada.  Tot ixo es degut que aquest funicular, va estar concebut per pujar i baixar mercaderia, a les hores les plataformes de carrega com descarrega estan a peu pla i la cabina per personas, a un segon pla, mes amunt. Aixo de les escales.
 Interessant veure un camió formigonera, amb tota la seva carrega i la baldufa girant, pujant fins dalt.
per la cistella plataforma.




19.9.84.


Pujant en el teleferic de un Barreiros 4220.



Sallente des de Estany gento.


Als voltants de L'estanygento, fa molt fred i nosaltres no hi estem preparats. Pro ja que hi som aguantar.   El paisatge i les vistes se ho mereixen.

Ens trobem un parell de cases cabanya de pedra, una restaurada i u altre amb el sostre enfonsat. Mes endavant un petit túnel, fregant l'estimball i circula una petita línia de tren. Era la que feien servir els obrers per desplaçar se, ells i el material abans de construir el telefèric gros. Empalmava amb  un petit funicular, de bancs de fusta  que sortia de la sala de turbines de baix a Capdella.

A les 13 hores baixem. Morts de fred i cansats. Ens espera el dinar al restaurant Soler de La Pobla.