El jubilats hem de sortir entre setmana, els restaurants mes barats, menys gen als llocs visitables. Avui hem anat a L'Ermita de Santa Cristina, patrona de Lloret de Mar. D'alla els paisatges son Costa-Brava autentica, no cal anar mes lluny per contemplar els escarpats cingles dels penyasegats. Tambe la natura, que envolta el lloc densa, principalment pi. Llastima de la proliferació de urbanitzacions amb construccions desiguals, espatllant el paisatje natural, menjanse la boscuria.
Per fora i per dins.
Profesor per terra d'imatge de Santa Cristina.
...per mar. Cada 25 de juliol.
La capella de Santa Cristina de culte catolic, es celebren misses per la onomastica de la verge i per el aplec dels perdons i sobretot per casaments.
A mes dels ex-vots particulars, tenim els del vaixells minituaritzats i suportats a les columnes.
A l'esquerra en vermell. l'alberg de pelegrins, amb l'impresio de estar fora d'us.
Plaça del Pi Centenari.
Les vistes desde la plaça del Pi. Penya segats de Costa Brava.
Dins el conjunt de lloc, si guarda un LLagut, per cert molt ben conservat. Es un dels mes grans ( entre 4 i 10 metres) que navegaben per la costa Catalana, barca molt versatil tan per la pesca com transports de mercaderies entre pobles propers de la costa. Com veiem a les imatges es una barca feta amb fusta noble com roure o alsina, fabricada en petites drassanes a la platja, de manera artesanal sense planols sols amb el boca boca ma ma. Sovint portaben una "espelma" pal per aguantar una vela llatina triangular i aprofitar el vent, per ajudar als remers entre 5 i 9 que palejaben en ella, tambe per arribar mes seguit a la costa fugint de la maltemsada. Actualment on es troben mes LLagut per esbarjo es a Lloret de Mar.
Timo del LLagut.
A la dreta soportat a la pared L'ESPELMA llatina.
Pintura de SOROLLA amb la platge plena de LLaguts.
Poetes lloant el lloc i les seus festes.
