18 d’ag. 2018

AGENCIA DIEGO A PUIGCERDA.



L'Agencia Diego sorgeix de la compra per part del Sr. Diego, ja transportista, de una linea (ATF) a un anterior recader de Barcelona a Puigcerdà, dins el marc de  la Cooperativa de Transports i Recaders de Barcelona.
  Les lineas eren concesións del Estat Espanyol, i en aquells anys,  no se'n donaven de noves. Per conseqüent si volies entrar legalment en aquest mon, la solució, era comprar una tarja ATF, amb la linea que et pertocava, escrita darrera, la tarja de transports, que se exposava darrera el parabris.
Una epoca, que el campi, qui pugui, com actualment, no existia dins el mon del transport. La serietat, el complir, era una de las principals raons del recader.






Pegaso, un Icona de la Empresa.


Darrera el Pegaso EKUS, apareix la cabina del
Pegaso EUROPA, amb ell es varen parir els altres.


Imatges de la nau de refugi de Agencia Diego 
a Puigcerda.


En aquesta fotografia, es pot veure el 4 eixos
Barreiros i el Iveco, ja dedicat, als granels, El
reste a la paqueteria.


A la epoca forta de Agencia, Diego, 
en el carrer de Tanger de Barcelona.
El  Diego, diversifica, la empresa entrant
 al mon dels granels, amb Trailers i
quatre eixos.
La seva Dona, alma mater de la Agencia,
continua a la oficina de Puigcerda, i 
fill a Barcelona.


Actualment el fill de Agencia Diego, continua
dins el mon del Transport, amb un parell de trailers.


La dificultat de la carretera, amb un Pegaso Comet o un Europa entre Puigcerdà i Barcelona, per la collada de Tosses, impedia fer el viatja diari amb el repartiment entre les dues poblacions. El camio sortia a les 4 del mati de Puigcerdà, per arribar, molt just a les nou del mati a Barcelona, segons el dia mitja hora avall o amunt.   Quan nevava a la Collada, els horaris desapareixien, i es feia lo que es podie. Cadenes, pala i anar fent. El repartiment, sols es podia fer a Barcelona. A l'hora de tornar el camió a Puigcerdà, ja era negra nit. Descargar lo a la nau, per repartir, l'endema, o cambiar de camio.
La temporada forta de Diego, era  la primavera, quan els nens acababen el cole i al Setembre, pujant i baixant una gran quantitat de motos, bicicletes i mobiliari, cap a la segona residencia de moltes families benestants de Barcelona, que gaudien els tres mesos d'estiu a la capital de la Cerdanya i els petits poblets, que la envolten. I com no LLivia. El enclau Català, dins França.

Una altre pecualidad de repartiment de la agencia Diego, dins el nucli antic de estrets carrer a Puigcerdà, eren uns carromatos tirats a ma, que entraven arreu. El camió, parava a la plaça, alta del poble i els ajudants anaven carregant els carromatos, per deixar-los cara avall, entregant els paquets a cada botiga. La pujada era buida o amb alguna devolució.

Escrit, basat amb records de Xavier Castells.
Fotos cedides per Agencia Diego.



15 d’ag. 2018

EL THAMES TRADER Y BARREIROS OSCENSES.


Recorriendo parte del Pirineo Aragonés, aterrice en la ciudad de la química.   Sabiñánigo.
De  química, por las grandes fábricas de estos productos, instalados en la Ciudad. La razón alguien lo sabrá por instalarlas en pleno Pirineo. No cuadra con el paisaje.

En todas las poblaciones, tenemos actualmente, un polígono industrial, para que los pequeños talleres que en un tiempo ocupaban los bajos de casas en las calles principales, ahora los dejen libres para trasladarse al polígono.
 Y en todas las poblaciones que pasó, también me doy una vuelta, por su polígono, a ver si pillo algun cacharro, abandonado o guardado.

Al pasar por una travesía, al fondo de un garage, veo algo amarillo y alto, detras de varios coches. Freno,
tiro hacia atrás, me fijo bien y ... el amarillo de un Barreiros Saeta, asoma detrás de la filera de coches.

Pregunto por el dueño, o encargado, por si lo puedo fotografiar. Me aparta un par de coches y un pequeño tractor Barreiros. Allí tengo el Saeta. Volquete, dedicándose toda la vida al suministramiento de áridos a los paletas.

Me cuenta el dueño, que el camión, fue un regalo de un pariente, que al fallecer el propietario, lo tenía guardado en la cochera de la casa, junto con la pala cargadora. Le regalo todo el pack. Ahora es la atracción en las celebraciones del pueblo, principalmente en el desfile de el patrón. San Cristóbal.



El Barreiros Saeta.



El tractor Barreiros.


Tirando las fotos, un cliente se me acerca y me pregunta.
 Te gustan los camiones antiguos?.
Le contestó afirmativamente y me direcciona a un pueblo cercano, donde me dice que se guarda un Thames Trader 6D. No sabe la dirección, ni quien es el dueño, que lo ha oído, que está en una  cochera, donde es muy difícil entrar con el camión, i tal i tal.  Giro en redondo y me dirijo a este pueblo.

La verdad, es un pueblecito pequeño y cocheras hay pocas. Busco a alguien que me informe, pero es imposible. No hay nadie en toda la aldea, salvo un burro, que asoma detrás de una tapia a comerme una oreja.

Al fin encuentro un sitio donde creo, que culeando, puede entrar un camión de 8 metros. Hay un agujero de gatera. 
Allí está!. Tranquilo. Descansando.




Pase, al cabo de unos días, pudiendo contactar con un vecino, que me comento que conocía al dueño, del camión. Me comentó, que en el almacén iban a hacer obras, y que el camión si alguien le interesaba estaba en venta.

Xavier Castells





20 de jul. 2018

HISPANO/PEGASO/MAN de VILANOVA.



Transportes Vilanova y Cia. SA.

La modificaciones de la época. En dos capítulos anteriores hemos hablado de los cambios de forma.cabina e incluso modificación de usos de los dos camiones USA de Vilanova. Hoy hablamos de los cambios de motores en una cabina de mofletes.


Imagen del mal- llamado "mofletes" en versión. HISPANO SUIZA.
Instantánea tomada en la calle de Marina de Barcelona.
En la versión Hispano Suiza de gasolina, al ser el motor más pequeño
que el de gas oil, los mofletes eran prácticamente planos.


Mismo camión, mismo remolque en el paseo de Pujadas en Barcelona.


Foto de el Hispano, le han cambiado el motor por un MAN.
No se ha tenido que modificar la cabina, ya que el motor
diesel MAN, sería más corto que el de Pegaso. Imagen.
Transportes Especiales en el Puerto de Barcelona. El remolque
el mismo, de los transportes anteriores.


A falta de gruas, nueve empleados de Vilanova, que manejan
tablones, gatos mecánicos y otros utensilios para recolocar la carga.
En un principio cargada, por una grúa del barco de descarga.
Al fondo los almacenes del puerto de Barcelona, en el Paseo de la
Barceloneta. El suelo de adoquines.


Haciendo la entrada a la fábrica de culo,  para la descarga de la
pesada pieza en el Poble Nou de Barcelona.
 La dirección mecanica en está cerrada maniobra, obliga
a los "camalics", a ayudar enderezando la lanza del remolque.


Instantánea tomada en la calle de Marina de Barcelona.
El transporte es de dos cajas de maquinaria. El remolque
a sido modificado, para poder tener el piso plano.
(Hispano Suiza de gasolina,con motor MAN acoplado.)


El "Pegaso", trabajando para Fecsa en el transporte de un
transformador y accesorios. El remolque ya es un tres ejes
de doble rueda gemela de 12. Instantánea tomada al paso
 por el Morrot de Barcelona. Carretera de adoquines.


Otro Pegaso, de Vilanova, esta vez en el transporte, de platinas
 de acero, arrastrando un extraño "dolly-remolque". Paseo de 
Pujadas a Barcelona.


Accidente de un Pegaso. Caja volquete con alzas, para transporte
de carbones. A granel y en sacos.












26 de juny 2018

J.VILANOVA Y CIA. SA. TRANFORMACIONES USA. 2


Transformación del camión USA. B-12899.

El segundo camión USA, que transportes Vilanova, transforma es más moderno.
Este camión USA Liberty, procedente de los Estados Unidos, lo matriculo en 1924, Riegos y Fuerzas del Ebro, empresa del circulo de la Canadenca, que luego también fue Fecsa. Endesa y ahora de los Italianos.
Primero es simplemente un camòn de reparto de carbón por la ciudad de Barcelona, plagada en su ensanche principalmente de cocinas denominadas"económicas". Había que subir el carbón a capazos a todos los pisos y a todas las puerta, por la escalera, por no manchar los ascensores "Cardellach".Un gran negocio en su época, que requería de mucho personal.



Aqui tenemos el USA, ya con la grúa acoplada.




Midiendo fuerzas del primer USA, levantando el segundo. Dentro el habitaculo de la grua, se puede apreciar el gran carrete de cable, para su funcionamiento.


Con sus hermanos más modernos, la penúltima, antes que el otro USA.








25 de juny 2018

TRANSPORTES VILANOVA Y CIA. SA. TRANSFORMACIONES USA.



Transformaciones acometidas por Vilanova en sus
 dos camiones de la marca USA.
Camion.
B-9288.

Este camión USA se adquirió de segunda mano, al Consorcio de Armadores del Puerto de Barcelona. LLevaba acoplada  una primitiva grúa que accionaba una cuchara, para la descarga y carga de graneles en los barcos. Vilanova la utilizaba, para la carga y descarga de carbón, el negocio de la Empresa.
El USA a la izquierda de la foto.


Con los años, Vilanova, guardando de este camión solo el frontal del radiador, le construyó una nueva cabina, acorde con los tiempos y montando una grua, mucho más potente que la que llevaba y para utilizar en otros menesteres que fuera solicitada.






Con el tiempo, llegan las grúas, telescópicas y giratorias, pero el viejo USA al fondo de la foto persiste.


Desmontada, la grúa y la antigua cabina, el USA, vuelve a transformarse, per tercera vez. Incluso cambia de número, no será el 2, pero si el 17. Ahora montará una espaciosa cabina de cuatro plazas y un volquete para continuar en el reparto de carbón.










19 de juny 2018

L'ESPERIT DE LA PANADELLA SEGONA TROBADA 2018.



Per diferents raons, aquest any la trobada del Esperit de La Panadella, es va tinguer que ajornar dues vegades, cosa que va fer que molts participants del any passat, no varen poder quadrar data, ni rebre la suficient informació, lo que comporta enguany una minsa participació, principalment, dels vehicles industrials a la trobada. No dels turismes i motos classisques que varen assumir la xifra de 150 participats.

Procurarem que no torni a passar, per una propera trobada, consolidant una data fixe per cada any i que tampoc coincideixi amb altres trobades dins de la nostra terra, tant les de autobusos, com les de camions decorats e històrics.

Un altre novetat d'aquest any, a estat que la trobada se ha dividit en dos dies.   Un intent prova, de millorar el encontre, tambe una manera que els que no pogueren gaudir del espectacle el dissabte, lo pogueren fer en una matinal el diumenge. Tot un repte per la organització.

La crònica , comença quan divendres nit, L'organització en -sinte el perímetre de la trobada a la esplanada de la Panadella, per evitar que no hi aparqui ningú, principalment camions, de transport,
ja que l'any passat, un trailer estranger va quedar a la mitat de tota la trobada, sortint en totes les fotos.    Preparació de trofeus, tiquets de restaurant, com bosses de regal de industries de la zona, per els participants.

Els primes camions, vinguts des de Alcarràs amb góndoles arriben a la fita. Concretament els Germans Hergido, grans entusiastes d'aquest mon del camió.


Claudi barallant amb una de les cintes.
Sota el SAVA-BERLIET de la familia´
curosament restaurat.


El Barreiros. El repartidor de farines,
 per les terres de ponent.


El Ford AA, de Jordi Riera, 
arribat sobre un remolq.



Cap a les 10 del mati, arribaren els companys de classis del transport, provenen de Ripoll, Vic, Sant Feliu de Codines, Mollet del Vallès i Barcelona.   El company que venia de la part de Moià, amb un camió Ebro, va quedar pel cami, amb una roda davantera explotada. La assistència el retorna al punt d'origen. Sap greu, un altre any serà.


Iglesias


Vallcorba



Ramon.



Toni Arimany i Cia.


Xavier Castells


A la gran esplanada, ens varem trobar amb el grup de turismes de classis de LLeida, a mes amb el quatre vehicles de transport ja vinguts a la nit del divendres 15.



La petita Siata comercial, tambe dins
 el mon del transport.




Alguns vehicles del Club Classics de LLeida.



El Ken de Grues Nogues amb
 el Ford AA de Jordi Riera.


Jordi Riera.





El Barreiros Super Azor de Herguido.


El SAVA-BERLIET tambe
 dels Germans Hergido.


Un cop inscrits ben esmorçats, amb la bossa de regals de la terra, a mes una caixa de pans de pessic, obsequi del Hotel Bayona i Restaurat Parada.
 Precedits per el Sr. Alcalde de Montmaneu, Sr Farre, varem iniciar la ruta dels pobles de acollida.
 El primer va ser Montmaneu, on pertany dintre el seu terme municipal el enclau de la Panadella, símbol passat del transport de mercaderies i persones fins els anys 90s.       Avui en dia les autovies i els vehicles mes potents i rapits, fa que pràcticament no tingues que pernoctar per el cami. 

   El recorregut per dintre el poble fa que els veins surtin a la porta del carrer i les finestres saludant a la llarga serp que els hi entrat dins els carrers. 
Tot seguit la caravana es dirigeix cap a la veina localitat de Sant Guim de Freixenet, on el seu Alcalde el Sr. Paco, ens espera al passeig , per ben aparcar hi disfrutar de un vermut, tambe amb paraules de agraïment del Alcalde al club de Classics de LLeida i Viceversa, entregant-se una placa trofeu de reconeixement.

 Aparcament a St. Guim.




Tot seguit, tornada cap a La Panadella, quedan els vehicles en posicio de revista i gaudir de un dinar en els dos restaurants que queden vius al enclau. El Hotel estaurant Parada. El Hotel Restaurant Bayona.
 El petit Nazar, encapçalant la tropa.


La taula dels transportistes.


Cafès, copes, puros, dinar pagat pels conductors, sense serveixi de precedent, per el Club de Classics de LLeida, envergida pel al  sol de juny, a la esplanada, en espera de la benedicció del Mossèn de Santa Maria del Cami, tambe responsable de la capelleta de La Panadella, la Verge del Bon Camí.






Cap a quarts de sis de la tarda. Arranquem la comitiva, encapçalada per el Ford AA de Jordi Riera, cap a la capital de La Segarra, on es celebren les fires del pa i els cereals.   A la plaça i dins a d'Universitat, amb molts tenderets, furgonetes de restauració, tanmateix com a cursets de fer pa, per re-nombrats mestres forners de Torregrossa.       Qui vol, tambe  podie fer una visita al centre històric de Cervera, plagat de monuments arquitectònics.



Cervera, aparcament devant de la restaurada fabrica
 de farines del Sindicat de pagesos.





A les 8 del vespre, despres de una frugal visita del Alcalde de Cervera, amb cambis de records entre la direcció del grup Clàssics de LLeida i el Alcalde. Se entrega una bossa de pa, on dins hi ha un tradicional llonguet, per penjar darrera la porta de casa, en senyal que mai ens falti el aliment primordial. El Pa.




Tornada ja esvalotada cap a la Panadella, per la nacional II antiga, amb ganas ja de parar de la conducció dels antics vehicles, que a la llarga es fan pessats. De tot un poc. El staff de Classics LLeida. un parell de camioners i varis propietaris de coches, resten a les instal·lacions dels hotels, com estaba pogramat. La reste per diferents raons es despedeixen fins una altra trobada.

Els que resten als hotels,tenen un bon sopar i un ball amb orquestra, per finalitzar la jornada obsequi del Senyor Ferre, Alcalde de Montmaneu.




Diumenge 17 de Juny de 2018.

Com el dissabte, començen a apareixe vehicles, coches i motos, principalment.   Son gent que al no poder venir el dia anterior, han pres la decissio de anar a La Panadella en diumenge.

De camions sols dos, el Joel de Tarragona, amb un flamant Pegaso Troner i el Juan Salvador de Ballestas Egara de Terrassa amb el seu Pegaso transformat.   Allà se aplegaren amb el Ford AA del Sr Riera i els dos camions de Hergido, únics supervivents del dissapte.

Pegaso Troner 380 de Joel. Tarragona.


Pegaso de Juan Salvador. Terrassa.



Desprès de les entregues de bosses i tiquets del esmorçar, cap a les 11 del mati, es fa el recorregut llarg, fins a Santa Coloma de Queralt.
En arribar al poble, el gruix de la comitiva, es aparca al passeig de la Vila, i els vehicles mes emblemàtics, varen ser exhibits a la plaça fortificada del poble, durant el temps del vermut. Vermut que va ser obsequiat amb vals per el Ajuntament, poguen prendre la consumició a qualsevol bar del poble.







Fins un altra. 
Xavier Castells Quintana.