ROQUETA. LOS CAMIONES DEL VINO.

Visitant les Bodegues Abadal. A Horta d'Avinyó, propietat de la família Roqueta.   La sorpresa va ser una finestra que miraba a un pati interior ont un carro de pagès de decoració, deixava entreveure, rera seu un camió. Vaig ubicarme on podria donar aquella finestra,donant la volta al edifici,vaig trobar una porta que accedía a aquell pati interior migt cobert amb planxes d'uralita.

 El Sr. Roqueta,guarda en estat de marcha, tres camións de repartiment,  d'una època no molt llunyana.

Camions per cert que varen perdurar, sobre molts altres  mes moderns, fent el seu treball de repartiment diari per tot Catalunya, sota les marques Roqueta una R, dosR fins i tot tres R. Com a mostra, per demostrarlo, es la instal·lació de tacògrafs que equipen els vehicles.

El primer camió de Roqueta.

EL CHEVROLET.

Detall de els engranatges per carregar a manivela

els bocois de vi, amb les dues ungles per darrere.

Detall de la batería. Al seu costat un servofreno

incorporat posteriorment de la marca Ebro.

Detall sota el volant del tacògraf que van obligar a posar 

a un camió amb trenta anys sobre. Aberracions d'avui en dia.

Detall de la reductora EATON, enganxada amb

cinta aïllant a la barra de la maneta de canvis.

Tablier en acer de luxe.

EL EBRO.B/35

Carregat de caixes de vi fins a última hora.

.Detall de la posició del pedal de fre i embrague

Detall de la posició del tacògraf i l'edat del camió

per fer-li posar el artefacte.

La cartera per guardar els albarans i cobros.

Detall del acoblament de una batería de 6 volts,

 per poder arrancar a 18 volts de potencia.

Automàticament es retornaba a 12 volts.

EL SAVA.

Apertura de la porta,sense sortir de l'amplada de la

 carrosserie.Una manera segura d'obrir la porta.

 LLums Intermitent i posició, com el Nazar, mateixa poca.

Copia exacta del que montaba el Renault 4/4 dels anys 50s.

Detall del automàtic, que fa arrancar amb una bateria

supletòria de 6 volts. Arranca amb 18 V i automàticament

passa a 12 volts.

Ja amb temps moderns, amb fotografia cedida per PGE.

CHEVROLET A BARCELONA.

Detalls del Chevrolet trobat al carrer de Pallars a Barcelona. 

Amb caixa recadera, i marquesina.

Sistema de direcció i ballesta, pràcticament

com avui en dia.

Camió provinent de Valls.

SAURER El Autobus PTT.

AUTOBÚS SAURER L4C.  El "Glaswagen". 1959.
Petit Autobús, pro exclusiu.

Remuntant a l'historia de Saurer, del capítol anterior. Franz Saurer el fundador era un alemany, que va emigrar a Suiza on munta una petita fabrica de maquinaria.
Al 1904 el seu fill Adolf, va ser qui fabrica el primer autocar. Aleshores fins 1980 que va cambiar la marca i el accionariat Saurer no va deixar de fabricar autobusos i camions amb les marques SAURER i BERNA. Altra faceta important, erer la fabricació de maquines de teixir, els TELES, anat per fabriques tèxtils de Catalunya, moltes vegades hem trobada caragolat amb acer la xapa de la marca.

El meu SAURER L4C en miniatura.

Les característiques tècniques d'aquest petit autobús,

erer un petit vehicle de aproximadament, de nou metres 

i mig de llarga, amb una amplada de 2,25 metres,i un

pes en vuit de uns 7.000 kilos., el motor amb un cubicatge

de 8.720 cms cubics, proporcionava una força de 125 cavalls

de aquells temps. La caixa de cambis sense sincronitzar, tenia 

8 marches i els frens eren d'aire. La velocitat màxima era de

70 K/H, suficient per anar en el seu recorregut de tobogans.

Jo he mirat de fer Suissa per carretera, i deu nido la de collades,

 paelles e inclòs camins, per donar-li la volta al Pais.

 Avui en dia l'autopista ho soluciona tot. També es perd el encant.

Arribes als llocs, visites i vas al altre lloc,

 sense el gust de saber per on hi has arribat.

Set fileres de seients, amb una capacitat per trenta 

persones i el xofer, amb un gros maleter darrere,

conforma  el habitacle. La carrosseria a mida que

 anava nan enrere, pujava de mida, ja que a les paelles,

 la culera no escombres el terra de la carretera, junt amb 

el peraltes.

A mes de tenir totes les finestres panoràmiques els

seients es podien girar de costat, una novetat.

Sobre el parabrisa, ala part de dalt hi ha un petit

bolet, entrada d'aire forçat pel vent.

Gran quantitat de  petites obertures laterals,

ja que al ser Suíssa tan montanyosa,

 el motor tingues mes refrigeració en les 

grans pendents.

El conductor tenia l'entrada per una porta a l'esquerra

 i els passatgers per la porta col·locada a la dreta.

Imatge del sostre completament solejat,

era mol agradable, per els paisatges i el

Sol, pro també tenia inconvenients, al hivern

la calefacció es perdia resultant insuficient,

També hi havia petites filtracions d'aigua.

El interior, tot crestallat, en els espais entre finestres
 hi havia uns petit gerros, on el conductor de bon mati,
 abans de emprendré viatge, i colo-caben uns rams de flors.
Els vidres panoràmics en alguna corba, tallaven la respiració
 de mes d'un viatger.

Els conductors, a aquest petit autobús, l'anomenaven

el Glaswagen (cotxe de vidre), també li deien

 Alpenwagen, ja per ser gran part del recorregut,

les muntanyes dels Alpes. El passatgers li deien

 el "POSCHTI, el coche que els hi porta el correu.

De totes maneres era el SAURER L4C.

El tablier molt centrat al mig, per dominar mes les corbes.

 Inclòs es fabrica  una serie de L4C, que incorporava

el volant a la dreta per poder filar mes fi a les corbes 

sobre el precipici.

El gran portaló de darrera, sols servia per pujar les 

saques del correu i equipatge.

Per acabar una curiositat d'aquests petits-grans Autobusos

 era la seu clàxon. Era costum a l'època (jo Recordo),

 a les corbes tancades tocaves el clàxon per advertir per 

si venia algun vehicle de l'altre banda, evitant la col·lisió.

Els autobusos postals Suissos, la policia i les ambulàncies,

eren els unics que podien tocar un clàxon de tres tons.

Concretament en aquest vehicle el seu so era tret de l'apertura 

de l'opera de Rossini, Guillermo Tell.

ADORNO FINAL de dos SAURER, fotografiats

aquest mateix estiu. Encara duren, i si te acostes

per veure detalls, son veritables maquines.

Maquetes de SAURER i BERNA.

SAURER, el Autobus.

A principis del segle XX, Adolf Saurer, funda l'empresa d'automoció Suíssa mes important fins avui en dia.
 Amb les marques industrials tan de camions com autobusos Saurer i Berna.
 Els autobusos varen ser molt famosos fen el servei de correus, tanmateix com el transport de persones, arribaven arreu, degut als grans problemes del'orografia Suíssa.
Una gran empresa tecnològica  que subministre material punter a fabricants de camions a Italia OM, França, UNIC, inclòs travessa el atlàntic fins a Estats Units, sense deixar de  pasar per L'Steyer-Puch, Austriaca. ( Un altre símbol d'aquells temps.).
 SAURER AG va ser tot un lider en l'època dins i fora les fronteres Suisses, per acabar engullida  per Mercedes.
A la llarga Saurer, va ser Mercedes, encara que en el frontal d'alguns vehicles fins fa ben poc, podem veure la marca Berna. Inclòs aquest any estem a 2013.

El vidre, ocupa la major part de la carrosseria del

vehicle.

Les cobertes acristallades per rebre amb tota d'intensitat

dels rajos solars.

Fotografia del interior del autobús de Muntanya,

on podem apreciar el Tacògraf, i el volant prop del

mig del tablier. El Sisu de transports Castells, el

numero 2, també tenia el volant ixi possicionat, 

cosa que comportava un seient addicionat a la banda

 esquerra.

Concentració de SAURER.